“Els pagesos joves estam preparats i amb força per agafar el relleu”

Palma“Quan som al camp amb els animals no necessit res més”. D’aquesta manera sintetitza Jaume Pallicer (Calvià, 2001) la seva estima i respecte cap a la pagesia, una activitat que li ha donat pau i una nova perspectiva vital. Els seus interessos han canviat completament. “Fa anys jugava a futbol i anava ben encaminat per fer-hi carrera professional. Però ho vaig deixar, perquè a mi el que em realitzava era ser pagès”, explica. Ara, compatibilitza l’activitat al camp amb l’estudi del grau d’Història a la UIB. “El meu somni el tenc ben clar. Jo vull ser pagès tota la vida. Tal vegada no podré, però ara per ara cal ser optimista i determinat”, assegura Pallicer.

Immersió. Tot va començar l’any 2019. En aquell moment, Jaume va comprar tres ovelles de raça Lacaune, amb l’objectiu d’especialitzar-se en la seva cria. Inicialment, treballava en una finca familiar. “A ca nostra teníem un tractor, però no dedicàvem gaire temps a cuidar el camp”, lamenta. Amb els mesos va anar gestionant parcel·les del poble que estaven sense cultivar i ara ja té 16 ovelles. “Em faig càrrec de terrenys a canvi d’un benefici, que pot ser sembrar-hi, poder-hi tenir les ovelles o quedar-me el fruit que s’hi generi”, explica.

La compatibilitat. Poder dedicar el temps necessari al camp i alhora estudiar una carrera és possible. “A l’hivern, de bon matí, vaig a la finca i faig tot el que sigui necessari, i a l’horabaixa tenc classe a la universitat”, exposa. Ara, amb l’arribada del bon temps i l’allargament del dia, Jaume admet que se li fa tot costa amunt. “El cos em demana estar amb els animals, i no a la biblioteca estudiant. Em frustra un poc”, lamenta. De fet, en èpoques com ara, que té exàmens i és a la UIB de 9 a 21 h per estudiar, necessita suport. “Vaig a la finca a primera hora i mir que tot estigui en ordre, però després hi sol anar el meu pare per donar menjar als animals i fer-se’n càrrec fins que jo estigui alliberat”, explica.

Concursos de cans. Un altre dels aspectes que marquen la identitat de Jaume és la interacció amb els cans. Té un border collie amb el qual participa en concursos de cans pastors. “És molt intens, amb nervi i, a vegades, per a mi, que estic començant, és difícil de dur”, confessa. Pallicer creu que el concurs, més enllà de l’estètica que percep l’espectador, no és més que una demostració de la rutina diària del pagès. “Quan vaig a veure les meves ovelles m’enduc el ca i faig feina amb ell d’una manera natural i sense pensar en competicions”, diu. Però ho té clar: “Un ca entrenat per participar en concursos no sempre serveix per fer feina, però sí a l’inrevés”.

Xarxes socials. Conscient que la pagesia és una activitat en declivi i que poca gent jove la coneix, Jaume publica a les xarxes socials la seva rutina al camp. “Intent mostrar, per exemple, vídeos de les ovelles o de com es fa el sembrat”, explica. El seu objectiu és aconseguir desfer la idea que associa la pagesia amb persones grans. “També hi ha pagesos joves que estam preparats i amb força per agafar el relleu”, reivindica. Pel que fa a l’acceptació que ha tingut el seu canvi vital, n’està satisfet. “La família em dona suport i els amics estan orgullosos de mi. Per tot, continuaré endavant”, conclou.