Pedro de Échave: "Amb la gravació d'aquest documental la realitat ens ha acabat superant"

PalmaPedro de Échave és el guionista i el director del documental 'La cadira i el general', una pel·lícula que conta la història de la cadira d'Antonio Maceo, líder independentista cubà, que va lluitar contra les tropes del general Weyler, que es va quedar el seu seient com a trofeu de guerra. La pel·lícula podrà veure's aquest dimarts a IB3.

D'on neix la idea d'aquest documental?

Un dia parlàvem sobre la situació de Cuba amb Margalida Capellà i ella em va parlar d'aquesta cadira que havia estat d'Antonio Maceo, un líder independentista cubà molt reconegut a la seva terra. Resulta que aquesta cadira era al Museu de Sant Carles, de Palma, i que el govern cubà feia temps que la reclamava. De seguida em va cridar l'atenció aquesta història, així que vaig posar-me a investigar una mica. Vaig veure que realment es podria contar en un documental.

Quina va ser la vinculació d'Antonio Maceo amb Mallorca?

Maceo no va tenir cap relació amb l'illa. El capità general nomenat a Cuba per posar ordre i sufocar la rebel·lió era un mallorquí anomenat Valerià Weyler Nicolau. D'aquí neix la connexió mallorquina. Hi havia un altre capità general abans de Weyler, que era Arsenio Martínez Campos, que no es va veure capacitat per sufocar la rebel·lió. L'any 1895, quan aquesta ja havia arribat a les portes de l'Havana, la situació era ja d'emergència total. Espanya necessitava canviar el curs dels esdeveniments. Arsenio Martínez Campos es va veure incapaç de fer-ho i per això varen cridar Weyler, un militar amb molt de prestigi i sense cap tipus de problema a l'hora d'aplicar mà dura.

Des del primer moment Weyler va imposar unes mesures molt dràstiques i va posar en marxa una política que després fou molt criticada i que ell anomenà "la reconcentració”. Com que la major part de la població pagesa donava suport als rebels, Weyler va donar ordres d'arrestar els camperols que s'estaven sublevant i reconcentrar-los als voltants de la ciutat en uns espais tancats i vigilats per soldats espanyols.

Com si fossin camps de concentració...

Sí, bàsicament. Espanya no tenia mitjans suficients per alimentar i donar la salut i la higiene necessària a tots aquests milers i milers de persones. Varen morir per manca d'alimentació, manca d'higiene i problemes de salut. Els mateixos espanyols que els vigilaven també varen caure malalts. Va ser un desastre sanitari i humà. El que més varen criticar-li a Weyler vas ser que deixà morir tota aquella població civil.

Quines eren les intencions de Weyler a llarg termini?

El que volia Weyler era posar fi al suport als rebels i alhora eliminar els seus líders. Maceo era un dels tres principals. Les tropes de Weyler varen aconseguir trobar Maceo en una emboscada i el varen matar. Entre els seus objectes hi havia la famosa cadira.

D'altra banda, cal recordar que els Estats Units tenien uns interessos imperialistes a Cuba i varen veure que la jugada de la guerra els podia ser beneficiosa. Així va començar una campanya de propaganda molt agressiva contra Weyler i contra Espanya. Els americans varen treure a la llum les conseqüències de la 'reconcentració' i varen titllar Weyler d'assassí i de genocida.

Mentrestant, a Espanya qui governava en aquell moment era Cánovas del Castillo. Cánovas va morir en un atemptat i el nou president va ser Práxedes Mateo Sagasta, que va decidir canviar la política a Cuba. Una de les primeres accions va ser la de destituir el capità Weyler, que va haver de tornar a Mallorca. Però ho va fer amb la cadira de Maceo com a trofeu de guerra, entre d'altres objectes.

Té algun tipus de valor patrimonial la cadira d'Antonio Maceo?

Que va! Un fuster de les tropes de Maceo va agafar un tros de palmera, el va tallar, li va posar les inicials de Maceo i la hi va regalar. Ell la tenia en una petita cabana i a vegades s'hi asseia per escriure o per rebre els seus oficials, però el seu valor no és econòmic, sinó històric.

És per aquest motiu que el govern cubà vol la cadira.

Sí. Fa cosa de vint anys va venir de visita Eusebio Leal, l'historiador de la ciutat de l'Havana per antonomàsia. Aquí, un mallorquí que es diu Gerardo Moyà, que és l'impulsor del casal d'amistat Mallorca-Cuba, li va explicar que aquesta cadira era aquí. Quan Eusebio Leal la va veure al Museu de Sant Carles va quedar molt sorprès i va començar a reclamar-la perquè considerava que havia de tornar a Cuba. Va fer algunes gestions però no varen acabar de fructificar. El 2016 va tornar a reclamar-la i com que ara hi ha un govern d'esquerres s'han tornat a moure les coses.

De qui és propietat el Museu de Sant Carles?

Hi ha un consorci entre el Ministeri de Defensa, l'Ajuntament de Palma i el Consell. Però ara allò important és que la propietat de la cadira és única i exclusivament de l'Ajuntament de Palma. Perquè Weyler va morir i el seu fill la va donar a la ciutat de Palma juntament amb altres mobles i una finca a Son Ferriol. Fins ara els militars posaven inconvenients perquè viatjàs a Cuba. Però ara aquest equip de govern ha fet algunes passes. Antoni Noguera va demanar-los que tornassin la cadira a la ciutat i la va dur al castell de Bellver. D'això només en fa un parell de setmanes.

La decisió de Noguera va ser arran del documental?

No, però això ha passat mentre fèiem el documental. Quan jo vaig entrevistar Noguera ja em va dir que volia demanar als militars que tornassin la cadira a l'Ajuntament. Què ha passat? Doncs que quan s'ha sabut que Pedro Sánchez viatjaria a Cuba aquests dies, la diputada del PSOE Conxa Obrador ha mogut els fils per agilitzar els tràmits i ha dit que seria una bona oportunitat aprofitar el viatge de Sánchez per tornar la cadira. En qüestió de quatre o cinc dies tot s'ha mogut a una velocitat de vertigen. La cadira va viatjar a Madrid fa dos o tres dies i ara ja és a Cuba.

Us ha sortit un final de documental ben rodó, sense esperar-ho.

La veritat és que sí. Dia 7 de desembre s'obrirà l'exposició perquè la vegi el públic cubà i el batle de Palma i el regidor de cultura, Llorenç Carrió, assistiran a l'acte. Per això també ens agradaria poder anar a gravar aquest acte per tenir l'epíleg del documental.

De quins testimonis heu disposat?

Al documental hi apareixen Eusebio Leal, l'historiador de l'Havana, sis o set historiadors d'aquí i de Cuba, la diputada Conxa Obrador, Antoni Noguera, Joan Ramis, el director del Museu de Sant Carles, Rafel Duran, Carme Riera, que és descendent de Weyler, Gerardo Moyà, president del casal d'amistat Cuba-Balears, i Cristòfol Soler, expresident del Govern, entre d'altres.

Com heu finançat el projecte?

Aquesta producció és de Quindrop i està finançada per IB3. Vàrem fer dos documentals a Cuba, el del capità Bayo i aquest. El de capità Bayo ha tingut altres ajudes, però aquest, de moment només ha rebut el finançament d'IB3.

Pensau projectar-ho en altres sales?

A nosaltres ens agradaria molt que el documental es projectàs a Cuba.

Com valoraríeu l'estat del documental aquí a les Illes Balears?

IB3 dona suport a les produccions però aquest suport sempre és limitat. Tot i això, s'ha d'agrair poder tenir un espai dins la televisió pública com l''Hora D', que està donant cobertura als documentals, una cosa que abans no existia. Pensam que el documental és una eina per reflectir la realitat molt potent. I també té una funció pedagògica important. De fet, aquest documental és perfecte per projectar-lo a les aules i i ensenyar el context històric de la independència de Cuba. A través del documental intentam reflectir la realitat, però en aquest cas aquesta ens ha acabat superant perquè ara ha sorgit un final perfecte i totalment imprevisible.