Marc Ferrà: "Vaig pensar que estaria bé provar el Marroc com a porta d'entrada a Àfrica i hi estic molt bé"

PalmaFa un poc més de tres anys va anar de Mallorca a Rabat per cobrir l'actualitat informativa del Marroc i el Magreb. Marc Ferrà (Palma, 1995) és un periodista freelance que conta el que succeeix a l'altra riba de la Mediterrània amb paraules, veu i també imatge. Durant el seu primer any i mig a Rabat es va dedicar, principalment, a la premsa i la ràdio, però ara ja fa més d'un any que s'ha convertit en la cara de diversos informatius estatals. La crisi diplomàtica amb Espanya i l'entrada d'unes 10.000 persones a Ceuta són algunes de les cobertures que destaquen en la seva trajectòria internacional.

Des de fa uns tres anys sou freelance al Marroc i al Magreb. Per què vàreu triar aquesta zona?

— Vaig arribar-hi el maig del 2019. No coneixia el Marroc abans de trepitjar-lo, però és cert que des de sempre m'ha interessat molt el món àrab. En un moment donat, vaig pensar que estaria bé provar el Marroc com a porta d'entrada a Àfrica i hi estic molt bé. És a prop d'Espanya, no és molt car i m'ha servit molt professionalment.

Com van ser els inicis?

— Record que vaig arribar i no parlava francès ni àrab. Al principi, el tema de la comunicació és difícil. A més, fer periodisme aquí és diferent a fer-lo a Mallorca o a Espanya. Ho record com una sobredosi d'informació i d'estímuls, un aprenentatge en poc temps.

Sempre havíeu tingut clar que us volíeu dedicar al periodisme internacional?

— Crec que ja des del principi de la carrera. Sempre m'ha cridat molt l'atenció tot el que és informació internacional i sempre m'ha interessat seguir mitjans que es dediquen a aquests temes. He llegit molt i he intentat conèixer més i millor determinats països en concret i regions en general. Ja que vaig estudiar a Mallorca, tenia ganes de sortir un poc fora.

Com solen ser els vostres dies? Soleu seguir algun tipus de 'rutina periodística' o anau improvisant?

— Bàsicament, depèn un poc del que hi ha, duim una setmana sense aturar amb tota la crisi oberta que hi ha amb Algèria. La veritat és que, aquí, la feina és un alt i baix, perquè hi ha setmanes de molta feina, de no aturar, i altres de molt més tranquil·les. Intent estar connectat a partir de les set, almenys des del llit, per seguir un poc el que passa i parlar amb els mitjans amb els quals col·labor.

Pareix que l'actualitat del Marroc i el Magreb ha canviat bastant durant el darrer any i mig. Com ha estat?

— Fa tres anys que som aquí i sí que és cert que en el moment que vaig començar a fer feina ja més constant, que vaig poder dedicar-me exclusivament al periodisme, va ser quan el maig de l'any passat va esclatar la crisi diplomàtica amb el Marroc i unes 10.000 persones van entrar a Ceuta. Com que les fronteres estaven tancades, no hi havia possibilitat d'enviar periodistes i jo ja duia aquí tota la pandèmia. Vaig aprofitar per agafar més feina.

I en l'àmbit personal, com ho heu viscut? Hem passat de llegir-vos en alguns diaris a veure-us en els informatius de diverses televisions estatals.

— En l'àmbit personal ha estat tot un repte. Sí que tenia experiència en ràdio, sobretot en premsa escrita, però la primera vegada que vaig fer un directe per televisió va ser durant la crisi de l'arribada de persones a Ceuta. Va ser un moment de pensar que hi havia una oportunitat i que l'havia d'agafar. Des d'aquell moment, he intentat continuar aprenent i fer la millor feina possible, perquè l'única manera de guanyar-te la vida com a freelance és sense deixar passar cap oportunitat. A vegades, encara em costa creure-ho. Aquí no en som tan conscient, però és una sensació que per res m'esperava.

Per a vós, quin és l'aspecte informatiu més interessant del Marroc i el Magreb?

— Ara, per exemple, hi ha temes com la crisi d'Algèria, que és interessant perquè acaba de passar, però després n'hi ha d'altres com la crisi del blat i de molts de productes alimentaris a causa de la invasió d'Ucraïna, la sequera del Magreb, l'augment de preus del combustible... És un conjunt de factors que crec que poden marcar l'agenda. També el canvi climàtic, l'agricultura del nord d'Àfrica, que està molt afectada, la falta d'aigua...

És fàcil informar des d'aquesta zona?

— Una de les coses que més criden l'atenció de fer feina al Marroc és que necessites moltes autoritzacions per poder fer feina; per fer-ne a Mallorca no en necessitam; aquí, en canvi, sí. Has d'estar acreditat com a premsa internacional i per gravar imatges als carrers també necessites autoritzacions. És un fet que complica la feina. Un altre repte és que la gent desconfia molt dels periodistes, costa molt, quan dius que ets periodista veus una certa reticència... Molts dels mitjans són totalment oficialistes i això provoca que la gent vegi el periodista com una persona que té un paper molt oficialista.

Com és la relació entre els periodistes que estau allà?

— Ara que ha acabat la pandèmia i han vingut moltes visites oficials, són moments en què coincideixes amb molts periodistes. Una de les coses que més he agraït és que, al principi, em trobava un poc tot sol professionalment, però després he pogut aprendre de companys periodistes que tenen moltíssims anys d'experiència, ha estat una ajuda, una motivació i un aprenentatge.

Us plantejau moure-us cap a una altra zona en un futur pròxim?

— Ara mateix la meva intenció és quedar aquí perquè el 50% de les notícies que explicam tenen relació amb el que passa a Espanya, estem en un punt en què informativament es poden explicar moltes coses.

Quins altres països us interessen com a periodista?

— Tunísia, Líbia, Algèria... Són molt interessants, però com que no tenen un nexe tan habitual amb Espanya, són països en els quals costa molt més que els mitjans espanyols s'interessin.