Pep Campillo: "Els alumnes confien més en el que diuen les xarxes socials que en el que els expliquen els professors"

PalmaPep Campillo celebra el 30è aniversari com a docent amb més fronts oberts que mai. El seu amor pur i vocacional per les llengües clàssiques i per la història de les Illes Balears l'han convertit en un erudit amb el recorregut dels romans a l'Arxipèlag. Campillo compagina la docència amb visites guiades pel centre històric de Palma, on recorda les aportacions dels romans a la capital balear.

30 anys dedicats a l'educació de les futures generacions... Quin és el millor record que en guardau?

El millor és saber que hi ha alumnes meus que han acabat sent professors de llengües clàssiques perquè volien ser com jo.

I el pitjor?

El pitjor és sempre aquell moment en què un alumne per diverses raons abandona els estudis.

Com ha evolucionat l'alumnat en els 30 anys que fa que vós feis classe?

Llegeixen molt menys que abans, no van a cercar la informació en els llibres i confien més en allò que troben a les xarxes socials que en les explicacions del professor. Al contrari que abans, els alumnes d'ara qüestionen molt l'autoritat del professor i creuen que tan sols tenen drets i no deures.

Quines considerau que són les claus per ser un bon docent?

Com diu el proverbi "Cada mestre té el seu llibre", no hi ha un sistema infal·lible. Per mi és recordar sempre com era jo quan tenia la seva edat i no oblidar mai que ensenyar exigeix tenir molta paciència, ningú neix ensenyat. La passió és fonamental a l'hora d'explicar una matèria, l'alumnat només s'enganxa quan sent que el professor gaudeix amb la seva feina.

Mals alumnes, mals professors, el sistema educatiu... Quin és el motiu que Espanya obtingui sempre tan mals resultats en els informes PISA?

Res de tot d'això, encara que amb pocs mitjans l'educació pública a Espanya funciona molt bé. L'explicació és molt senzilla: aquí volem ser més papistes que el papa i les proves per avaluar són més difícils que a Dinamarca.

La polèmica lingüística torna a sacsejar l'educació balear. Quina opinió teniu respecte d'aquest tema?

Que és una pena i no ho entenc. Jo que puc xerrar en sis llengües distintes sempre record als meus alumnes un proverbi txec que diu: "Tantes llengües coneixes, tantes vegades ets un ésser humà".

Per què creieu que sempre s'ha pensat que els estudis d'humanitats són més senzills que els científics?

És un tòpic fals moltes vegades potenciat per professors de ciències; les nostres investigacions humanistes no tenen tant de ressò com les científiques, a més d'una visió masclista, perquè als estudis de lletres sempre han estat majoria les dones.

Heu dedicat la vostra vida al món romà, a les llengües clàssiques i a les humanitats, per què?

Perquè a l'Institut Antoni Maura vaig tenir Vicenç Jordi de professor de llatí i Aina Rosselló de grec, que em transmeteren el seu amor per unes llengües precioses que contenen tot el saber de la cultura clàssica.

Per què ha d'estudiar un nin llatí?

Per entendre millor la nostra llengua, perquè facilita l'aprenentatge d'altres llengües, per conèixer la història i les fonts del coneixement europeu, per esdevenir persones cultes...

És el llatí un refugi per als que volen evitar les matemàtiques?

De cap manera, la sintaxi llatina és matemàtica pura i el llatí és una llengua molt precisa; però els que estudien humanitats són més feliços davant d'un text de Virgili o Herodot que no davant d'una equació de segon grau.

És cert que empreses tecnològiques comencen a demandar gent formada amb humanitats?

Sí. Una empresa com Google preveu contractar en els pròxims anys 4.000 humanistes perquè s'ha adonat que necessiten treballadors que connectin amb la societat des de l'empatia, l'emoció i la cultura, dins un món cada vegada més global, i això no ho sap fer un enginyer.

Vós heu fet una ruta per les inscripcions en llatí per Palma; quina us agrada més?

La que es conserva al convent de Santa Magdalena i explica com es va trobar el cos incorrupte de la beata Catalina Tomàs després de quaranta anys del seu enterrament, quan canviaren la seva tomba de lloc.

Què es pot conèixer de la nostra història amb aquest recorregut?

Quins personatges il·lustres, tant homes com dones, varen ser importants en distints segles de la nostra història i com els ciutadans d'aquelles èpoques es varen preocupar que amb inscripcions als carrers de Palma no s'oblidàs mai la seva memòria.

Quina és la petjada més important que va deixar el món romà a les Illes?

Moltíssimes coses: l'arquitectura, la xarxa viària, el disseny de les ciutats, la llengua, el dret, la política.

I a la gastronomia?

La dieta mediterrània li deu molt. El gust pel vi, els fruits secs, com també per l'oli i les olives. Ells són els primers que mengen panis cum oleo, el pa amb oli.