Guillem Mut: "Prest o tard havia d'entrar a la política, era evident"

PalmaGuillem Mut és historiador i actualment treballa de professor a Eivissa, però també és el secretari general de Joves per les Illes, l'organització juvenil vinculada a El Pi. Es declara un amant de la política, i fa uns dies es va complir un any des que va accedir al lideratge de l'associació, de la qual fou fundador. Mut considera que els joves també poden fer política, però aquest món "requereix temps i voluntat", i "la meva feina ho dificulta molt". A més, afirma que la Llei de joventut aprovada recentment ha incorporat una vintena d'esmenes de Joves per les Illes, i "d'aquí a poc farem coses per Brussel·les".

Sou secretari general de Joves per les Illes des de juny de 2021. Quin és el vostre balanç en aquest primer any?

— Amb el partit ha estat complicat, hi estam bastant relacionats amb el conveni de col·laboració. La setmana passada, però, hi va haver la votació de la Llei de la joventut, a la qual Joves per les Illes ha fet esmenes a partir del grup parlamentari d'El Pi. En aquest cas, ha estat un any fructífer tot i les dificultats.

Quina ha estat la vostra empremta en la Llei de joventut?

— Hi ha una esmena que no va sortir, ja que la Llei de joventut diu que ets jove fins a 30 anys, i creim que s'hi haurien de considerar fins a 35. Així i tot, hi ha hagut una vintena d'esmenes que sí que han entrat al text, com fomentar l'educació digital, perquè l'Administració demana molt treballar d'una manera més moderna però no es posen els mitjans que toca. També la integració de joves estrangers, conciliar estudis i feina, i reconèixer la condició d'estudiant com un fet de vulnerabilitat.

Comentàveu que ha estat un any complicat.

— Com la vida mateixa, els partits tenen models més complicats. La política no és res més que una extensió del que et pot passar a la vida. L'important és saber afrontar aquests moments i tenir clar l'objectiu com a grup. Quan tens un bon grup, com Joves per les Illes, hem de continuar quan el context no acompanya.

Què us va empènyer a voler liderar aquesta organització?

— En som un dels fundadors juntament amb altra gent. Farà més d'un any que ens trobàvem en la situació que havíem de fer una nova executiva –jo ja en formava part– i volíem dur-hi gent nova. Hem millorat l'associació per obrir-la als associats, que no estigués tan tancada a l'executiva. El que no puc fer és no estimar aquest projecte. També crec en el projecte polític d'El Pi, defensar aquest espai polític de centrisme moderat, nacionalista i regionalista, que existeix per molt que hi hagi certs sectors ideològics que diuen que no hauríem d'existir. És una realitat, i a Espanya es veu a moltes comunitats autònomes, com al País Basc i a les Illes Canàries.

És difícil compaginar la tasca de professor amb la política?

— S'ha de tenir clar que per poder dedicar-te a la política necessites temps i voluntat. Si una persona jove no té gaire temps lliure, és complicat. Tenim associats que fan feina al món hoteler i a l'estiu no poden venir mai. El que m'ha complicat és el fet d'estar a Eivissa, però amb un bot hi ets. Des del punt de vista personal m'aniria millor estar a Mallorca, tot i que la feina és la feina.

És la vostra primera experiència en la militància política?

— La política sempre m'ha interessat. Quan entres dins Joves per les Illes o altres joventuts, et trobes amb això. Hi ha gent que li agrada la política des d'una qüestió periodística, o més teòrica, o analítica. Sempre m'ha agradat, i prest o tard havia d'entrar en aquest món, era evident. Amb El Pi, sempre des del seu naixement m'he sentit representat, i me l'he fet meu.

Els joves poden fer política?

— Clarament. Hi ha gent que fa 30 anys que està dins la política, i en desvirtua la professionalització. Tinguis un coneixement previ o no, quan hi entres s'aprèn molt. La professionalització va dins aquest aprenentatge que es genera quan hi entres. En quatre anys he après a marxes forçades. Els joves podem entrar a la política, i n'hi ha molts que estam més formats que segons quines persones.

Com es defineix l'organització ideològicament?

— Autonomistes, centristes i europeistes. El projecte europeu s'ha de reforçar més, i donant importància a les regions, sembla que tot el poder s'ha de donar dels estats a la Unió Europea, però no només és això. Ser europeista és tenir en compte la diversitat geogràfica que hi ha.

Quin paper teniu dins El Pi?

— Tenim uns quants càrrecs en certs organismes, com l'executiva balear –el màxim òrgan de consulta–, i dos membres en el consell general d'El Pi, on es discuteixen bastants de temes amb representants de totes les Illes, per exemple. El conveni també preveu fer propostes en qualsevol nivell administratiu. D'aquí a poc, a més, farem coses per Brussel·les.

Maria Victòria Llull, secretària general de Mallorca Nova, lamentava en aquesta mateixa secció que, en general, el jovent de Mallorca no està organitzat. Compartiu aquesta opinió?

— L'esquerra està més organitzada, té més organitzacions, però diria que en general els joves actualment no ho estan del tot. Fa 20 anys hi havia més gent organitzada. Un dels problemes és que les polítiques de joventut han de comprendre els sectors de la mateixa joventut, de fer feina, viure amb normalitat, tenir una feina estable. Ens hem menjat moltes crisis, i si no hi ha gent que està mobilitzada, per ventura és que veu que la política no és la solució.

L'espai de centre és més dificultós que l'esquerra o la dreta per enfortir unes joventuts polítiques, o és més avantatjós?

— Més avantatjós en certs casos. La gent centrista, però, no sol estar tan polititzada, no sol tenir una ideologia tan tancada. La història demostra que quan hi ha crisis es tendeix a anar-se'n als extrems, perquè veu dificultats que no tenen solucions fàcils i és als extrems.

Us plantejau fer el bot a la política institucional?

— Estic a disposició del partit, però la meva feina ho dificulta molt. Des de Joves per les Illes, tots estam a disposició del que es necessiti. És un projecte com El Pi, defensant les Balears des d'una posició centrista, moderada i autorreferenciada.

Què pot diferenciar les joventuts de partits com el PSIB o el PP amb les d'El Pi?

— Hem nascut fa res, en comparació amb ells. Nosaltres podríem maniobrar més, i no estam tan influïts pels partits, ja que al seu darrere hi ha maquinàries electorals que volen governar. Escoltam diferents sectors, com joves empresaris, i escoltam la gent d'aquí. No tenim aquesta influència, fins i tot des de Madrid. És una tònica de fa 40 anys, i des de Joves per les Illes i El Pi estam disposats a canviar això.