“Ser llarg i prim, de Campos i de Can Melero són tres trets definitoris”

PalmaEl despatx que té a l’edifici Anselm Turmeda de la UIB és compartit, però coneix tothom que hi entra i saluda amb l’entusiasme que el caracteritza. “Bon dia, com va?”, diu Miquel Miró (Campos, 1995) als seus companys, assegut davant un ordinador amb les cames ben estirades i l’esquena un poc vinclada. És llarg i prim, de Campos i de Can Melero, tres trets que troba “que són definitòries en moltes coses”. Es considera una persona “dual” perquè l’apassionen dos àmbits que no tenen res a veure entre ells: la cultura popular i la intel·ligència artificial. “Sempre estic ficat en moltes coses, per ventura dins més de les que hauria d’estar pel meu bé, però és positiu perquè pertanyen a diferents àmbits, a part del món de la recerca que també m’agrada molt”, ratifica.

Baula. És la paraula que li ve al cap quan recorda els seus avantpassats i ho vincula amb el seu interès per la història, una disciplina que va mamar dels seus padrins, amb els quals feia arbres genealògics quan tenia 12 anys. “Tenc la sensació que form part d’una cadena molt llarga i jo en som una baula. Seguidament, si tot va bé, en vindrà una altra i la idea és seguir i deixar marca en la història”, diu. Confessa que li encanta escoltar tot allò que els seus familiars feien abans per “tornar enrere i intentar que tot funcioni de la mateixa manera”. Per això, els dissabtes trenca ametlles amb una màquina que té més de 100 anys i va a dinar amb familiars perquè li expliquin vivències i li mostrin fotografies que guarda amb molta d’estima.

Casualitat. Per ell, introduir-se en el món de la intel·ligència artificial va ser “gairebé una casualitat cronològica”. Quan havia de fer el treball de final de grau d’Enginyeria Informàtica, un amic del seu germà que és enginyer agrònom li va donar la idea de fer conjuntament una aplicació que, mitjançant fotografies, identificàs les malalties dels arbres. “Era un moment que hi començava a haver un xup-xup al món de la IA, es va posar molt de moda perquè començava a tenir resultats molt bons”, recorda. Encara que es dediqui a una disciplina que té el poder de replicar moltes de les feines que només podien dur a terme els humans, no ho veu com un problema: “No hem de passar pena perquè la majoria de les feines es mantindran”, diu. “La intel·ligència artificial no farà res que nosaltres no vulguem que faci. Si l’empram bé pot ser una eina que farà que la societat sigui millor”, opina. Tot i això, apunta que els sistemes més coneguts i més emprats avui dia, “poden tenir defectes molt grans”. “El pitjor que ha creat la IA ha estat TikTok”, comenta molt segur. “A un adolescent que té problemes de diferents tipus li surten coses que no hauria de veure perquè està programada perquè et mostri el que vols i això no és sempre el que convé que vegis”, insisteix.

Somnis. Si li demanen quins són els seus, diu que vol que la gent que estima estigui bé. En l’àmbit professional, li faria molta il·lusió que les tècniques d’intel·ligència artificial que desenvolupa “siguin àmpliament utilitzades”. “M’agradaria poder col·laborar a aquesta revolució d’una manera més útil i amb més coneixement”. Per altra banda, com a bon amant de la cultura popular, una de les coses que més li agradaria és creure que ha fet del seu entorn cultural “un redol un poc millor”.