“La química et dona una visió diferent, entens per què passen les coses”

PalmaEl dia a dia d’Andreu Vaquer (Campos, 1994) passa entre el laboratori i la pantalla de l’ordinador. “Escriure articles, posar centrífugues, llegir, estar actualitzat, supervisar el laboratori...”. Així defineix aquest investigador i doctorand de química una jornada a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (Idisba), on està especialitzat en la detecció d’infeccions i malalties respiratòries. Però Vaquer, que mai no ha volgut partir de Mallorca per motius laborals, té clar que la feina no és la seva prioritat a la vida. “Ho són la família i els amics”, afirma. La situació de precarietat generalitzada que hi ha en la investigació a Espanya no el farà apartar-se’n. Abans de partir a fora, “canviaria de trajectòria”, apunta. En el laboratori, penja el guardó d’una beca de l’equip amb el títol ‘Stop Fuga de Cervells’.

Vocació. Fa cinc anys que treballa en un grup de recerca centrat a desenvolupar biosensors amb proves ràpides similars als tests covid. Estan pensats per a la detecció primerenca de sèpsies i malalties respiratòries. En el mateix sentit, el seu doctorat se centra a detectar malalties de manera no invasiva. Durant la pandèmia varen fer un descobriment científic. “El meu cap ens va proposar tornar al laboratori, i tots vàrem dir que sí”, rememora: “Ens vàrem bolcar en la investigació de la covid”. En aquest procés, varen aconseguir una manera de detectar la malaltia directament a la mascareta. “Ens ha obert una branca nova d’investigació: detectar coses directament en l’exhalació de la gent és molt pràctic per a malalties musculars cròniques, vol dir que el pacient no ha d’expectorar ni li han de fer una biòpsia de pulmó”, assegura. Destaca, a més, la bona relació de l’equip. “Quan vaig tornar de vacances m’havien empaquetat l’ordinador, el varen folrar de cinta, i en obrir-lo estava folrat de post-its, i la pantalla girada, amb el cursor rosa,i m’hi havien canviat l’idioma a l’alemany!”, conta com a anècdota.

Bricolatge. “La química et dona una visió de la vida diferent, d’entendre per què passa allò, i per què no passa d’una altra manera”, diu. Per exemple: “Empram lleixiu per desinfectar, però molt poca gent sap que hi ha unes cèl·lules del nostre sistema immune que produeixen lleixiu per atacar els agents externs”. També té vocació de fuster. “M’agrada el bricolatge, el meu padrí de Porreres ho era, i l’altre també era un manetes”, explica. “De petit, la primera cosa que vaig fer quan vaig aprendre a emprar un tornavís, va ser desmuntar el meu cotxe teledirigit, que no va tornar a funcionar mai més!”, comparteix. La seva darrera obra? Una taula feta amb palets i rajoles hidràuliques.

Partícula. Té dos moixos “molt grans”: nomen Jack i Partícula, un nom inspirat en la seva feina, encara que les del laboratori són “nanopartícules”. És conseqüent amb el seu interès per la salut i fa esport per “evitar l’envelliment i sobrepensar: ho faig bastant, i sempre m’ha anat molt bé”. Sense anomenar-la expressament, també dona importància a la salut mental. “Aquí estam força bé, Barcelona i Madrid són capoladores d’investigadors, és molt competitiu”, assevera a més de recordar els casos de col·legues seus. “Et deixa seqüeles psicològiques: quan han maltractat algú i entra a fer feina a un altre lloc, es veu molt”.