Carles Amengual: "La química és fantàstica, però no hem d'oblidar que les plantes encara són útils"

PalmaCarles Amengual és doctor homeòpata i acaba de publicar Flora medicinal de les Illes Balears (Edicions UIB), una obra exhaustiva en què recull 662 plantes medicinals de l'Arxipèlag.

Com ha estat la feina d'investigació per elaborar aquesta obra?

— Ha estat una feina de trenta anys. Vaig començar el projecte el 1991 i es va cristal·litzar fa dos anys amb la tesi doctoral. Aquesta publicació és una part de la tesi. Conté 662 plantes medicinals de les Balears i cada planta té una fitxa tècnica amb la part botànica, la química, la farmacològica, la mèdica, la terapèutica i la cultural. Una altra informació que inclou és la comparació amb set farmacopees [textos recopilatoris de matèries primeres i medicaments] de plantes del món.

De quins indrets?

— Per exemple, la farmacopea de l'Índia, de la Xina, de les Filipines, del Marroc, de Mèxic... Veure què fan amb plantes que també es troben a les Balears i en altres llocs del món al llarg de la seva història; la relació del país amb la flora balear.

A què us referiu amb la "part cultural" de la planta?

— A com cada planta ha format part de la cultura popular. Per exemple, quines referències es fan a les rondalles mallorquines, als clàssics grecs i llatins, a les obres de Shakespeare, a El Quixot, etc. En tots aquests clàssics, d'aquí i de fora, s'utilitzen referències botàniques, però les rondalles mallorquines són les que més en tenen: hi ha referències de fins a 140 plantes diferents. En aquest apartat també hi entra la riquesa lingüística: com apareixen en gloses, refranys, etc.

És una informació a l'abast de tots els públics?

— Sí, i conté informació que no la trobes digitalment, perquè també he emprat documents històrics no digitalitzats. L'obra inclou més de 6.000 referències bibliogràfiques.

De quina manera pot ajudar el lector?

— La intenció no és fomentar l'automedicació, sinó el coneixement del nostre entorn i com la naturalesa i les plantes ens poden servir a escala terapèutica i també culinàriament. Es poden consumir de moltes maneres: en infusió, pols, càpsules, olis essencials, etc. Es tracta d'ampliar el nostre camp terapèutic i poder emprar el que més convingui a cadascú. També se n'ha de saber, perquè hi ha plantes tòxiques; no tot el natural és innocu.

Per què creis que avui dia es desconeix tant aquest món?

— Perquè avui dia tenim la facilitat que ens arriba tot fet, i en aquell temps, i ara en cultures més rurals, havies de tenir un coneixement bàsic per poder anar resolent problemes de salut. Aquest coneixement mai ha desaparegut. De fet, més del 20% dels medicaments actuals provenen de plantes. La química és fantàstica, però no hem d'oblidar que les plantes encara són útils. L'obra de Teofrast, del segle IV abans de Crist, i Dioscòrides, del segle I després de Crist, encara avui dia són bàsics en la recerca farmacològica.