Rafael Sala: "Estam acostumats a tenir floridures al bany o a la cuina i això és dolentíssim per a la salut"

PalmaRafael Sala és arquitecte especialitzat en la construcció d’edificis amb estructura de fusta i bales de palla. Assegura que, quan estudiava la carrera, ell era una mica raret, perquè pensava en la fusta i en les fibres vegetals, mentre que allò que se li ensenyava majoritàriament era construir amb ferro i ciment. En els seus projectes, planifiquen edificis ecològics, bells visualment i confortables, combinant estratègies bioclimàtiques i sistemes eficients de producció d’energia.

Per què triau aquest tipus d’arquitectura?

Perquè és una manera de ser més responsable amb la meva feina. Sabem que construir té un impacte i jo vull que sigui el menor possible en tots els àmbits: no només fer cases que siguin estèticament interessants, sinó també funcionalment millors. Per això, en els nostres projectes tenim en compte la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la salut.

Quins són els impactes més importants en la construcció tradicional i com es poden suplir des de la bioconstrucció?

Per exemple, hi ha un impacte paisatgístic o el derivat de l’extracció i fabricació de materials com pot ser el ciment, que consumeix molta energia en la seva producció i contamina moltíssim. Tot té un impacte, però hi ha materials que el tenen menor.

Com quins?

Materials renovables com la fusta i les fibres vegetals; i també reciclam materials com finestres, mobles i sanitaris. A més, crec que ara és important rehabilitar més en lloc de fer obra nova, per donar una segona vida a un edifici que ja ha fet el seu impacte, i així no consumeixes més territori.

Com es treballa sobre una obra ja feta?

Utilitzant altres materials i amb un enfocament de rehabilitació energètica. Quant a materials, el ciment és molt fort i molt poc transpirable; en canvi, la calç i l’argila són molt més adequades. I pel que fa la energia, feim que un edifici que consumeix molta energia o que té molt poc confort pugui esdevenir un edifici que doni una bona qualitat de vida i amb poc consum.

Com s’aconsegueix?

Amb sistemes de ventilació i climatització eficients, per exemple. I això s’obté, primerament, fent un disseny des del punt de vista passiu pensant a millorar l’aïllament, les finestres, la incidència del sol i del vent. Ara mateix, si fas de zero una casa amb aquests criteris, pots aconseguir que consumeixi el 10% d’una casa convencional que just compleix amb la normativa.

I a l’hora d’executar la construcció?

Nosaltres feim bioconstrucció, que vol dir utilitzar edificis sans. Ens preocupam molt de la salut: de l’aire interior, de la química, la humitat... Que les condicions interiors d’un edifici on passam cada vegada més temps no siguin tòxiques.

Quins elements tòxics eliminau?

Eliminar-los tots és impossible, però sí que miram que els materials dels acabats no tinguin compostos químics que queden a l’aire i tu els respiris, com per exemple els químics que pot haver-hi en la pintura plàstica. És un efecte acumulatiu, així que com menys químics utilitzis, millor.

Quins poden ser els substitutius?

N’hi ha molts. La fusta, l’argila, la calç, les pintures minerals... Després també hi ha el problema dels camps electromagnètics, tant naturals com artificials, com les instal·lacions elèctriques. I el que feim en aquest sentit és que aquesta instal·lació tingui una bona presa de terra i controlar que a les zones de descans no hi hagi un camp electromagnètic massa fort.

Diu la gent que viu en aquestes cases que s’hi està més a gust.

Clar. És que es nota en molts de sentits. El confort que hi ha quan no tens humitat, parets fredes, quan hi ha una temperatura adequada, una bona il·luminació natural, un aire renovat... la sensació és molt més acollidora.

Imagín que ho és especialment per a persones amb algunes al·lèrgies o problemes respiratoris.

Totalment, perquè al final estàs vivint en un medi que és molt més amable, on el teu cos està menys exposat.

Quina creis que és la construcció més adequada per a un clima com el de Mallorca?

Qualsevol que s’adapti bé amb els canvis bruscos de temperatura que tenim aquí i a la humitat. En el que m’he especialitzat és en la construcció amb bales de palla, que regulen perfectament la humitat interior, i en el moment que no tens humitat, la sensació tèrmica és una altra, tant a l’hivern com a l’estiu.

Quina diferència en humitat pot haver-hi respecte d'una construcció amb ciment?

En construccions amb bales de palla hi ha una humitat constant del voltant del 55%, una humitat perfecta. Amb ciment pots estar a un 70% o 80% tranquil·lament, que és quan hi ha problemes de condensacions i apareixen floridures. Estam acostumats que al bany o a la cuina tinguem taques negres de fongs, no té per què ser així i és dolentíssim per a la salut.

Les bales de palla no són inflamables?

No, tot el contrari, ho són molt poc, perquè estan ben comprimides i no guarden gairebé oxigen. I si a més les cobreixes amb terra, costen moltíssim de cremar. De fet, a escala europea interessa molt la construcció amb palla per reduir les emissions de CO2, ja que els edificis de fusta i terra són consumidors de CO2. I s’estan fent servir edificis públic

A la carrera d’arquitectura s’ensenya gaire aquest tipus de construcció?

Quan jo estudiava t’assegur que no. Jo era un poc raret. Només deixaven fer-ne amb formigó i ferro i vaig tenir bastants de problemes. Però per sort hi va haver un professor que em va entendre i em va ajudar. A partir de llavors he anat investigant, estudiant i mirant què es feia en altres països.

Com quins?

Tot Europa. Com més fred és el clima, més s’han preocupat d’aïllar; però França, per exemple, construeix moltíssim amb palla i terra.