Rafel Picornell, tercera generació de fusters: "Als estrangers els agrada més allò mallorquí que a nosaltres"

PalmaCom neix el fenomen de les gandules?

Les gandules vàren neixer a les cobertes dels vaixells de principis del 1900, i amb el temps varen passar dels vaixells a les zones de bany. Però no es llogaven, cadascú duia la seva. La història començà amb unes postals antigues del meu sogre a Can Pastilla. M’hi vaig fixar i veia que el problema era com estaven fetes. Eren de fusta i les tatxes impedien canviar la tela, així que vàrem patentar un sistema perquè la barra de la gandula quedi tancada però sigui senzill canviar les teles ja sigui per fer net, per renovar-les o per donar-los la volta, ja que tenim models reversibles.

Com arribau a les teles de llengües?

Aquesta tela arreu del món se la coneix com ikat. Es començaren a veure per Europa fa uns 600 anys, quan Marco Polo les va dur de la ruta de la seda. I ara, els tres únics tallers de teles de llengües que hi ha a Europa són a Mallorca: teixits Vicens a Pollença, teixits Bujosa a Santa Maria i Teixits Riera a Lloseta. Les altres són sucedanis. Jo soc un profà en el negoci, estava avesat que m’encarregassin les coses, no a avançar-me amb els productes. Però vaig pensar en això i a donar-li un aire de mallorquinitat. Les faig des del 2012.

I quin tipus de públic ha atret?

Vàrem començar amb els estrangers perquè els agrada més allò mallorquí que a nosaltres i ara ja s’ha igualat. La marca es diu Gandules Mallorquines i es poden comprar a la fusteria però també al carrer del Conqueridor de Palma. Hem tingut clients il·lustres! Per exemple, una model de Victoria Secret, Emmanuela de Paula, una brasilera que viu a Mèxic i en va venir el marit, que me’n va encomanar unes 40.

Ha estat una sortida per a la fusteria?

Jo soc fuster de tercera generació. El fundador va ser Rafel Picornell Melià, el meu padrí, de 1903, qui va morir el mateix dia que Franco. Abans era molt diferent. No hi havia estudis, els al·lots feien una cosa que es diu pagar el mossatge. Ell va fer dos anys i mig de mosso i va començar a aprendre la professió a cal mestre Fernando. Llavors sí o sí havien de fer feina del que feia son pare. I mon pare, Toni Picornell, juntament amb els dos germans, muntaren una fusteria a cal padrí. L’any 1965, varen comprar uns terrenys als afores de Porreres i ja es va fundar la fusteria Fills de Rafel Picornell. Aquest va ser el bessó. L’any 2007, quan vaig fer 40 anys, es varen jubilar i el meu germà i jo agafàrem la fusteria amb els empleats i tot el que ja hi havia. Érem mestres artesans, però la gent ara cerca altres coses. Feim el que la gent vol.

De quina manera us afecten negocis com Ikea?

Ikea, Bauhaus, Leroy Merlin… Tot això és 'el oro i el moro' i no hi podem competir perquè un porta que allà val 80 euros, nosaltres l’hem de vendre per 250, perquè la feim artesana. A Porreres no han tancat les fusteries, però a Mallorca sí, perquè a més de la competència no hi ha canvi generacional. Els nostres fills ja no van de res.