“Tenc la meva manera de fer art, que no es pot copiar perquè ni jo em repetesc”

PalmaSalvador Llinàs, de 38 anys, es considera un saliner d’arrel, com diu el mateix himne del poble del Migjorn de Mallorca. Tot i que ha estudiat Magisteri i exerceix de professor, sempre ha tingut vocació per l’art i ha tocat el món de la fotografia, la pintura i l’escultura. Les seves obres han recorregut l’illa i han arribat a les principals ciutats d’Espanya, però també a capitals europees com Londres i Estocolm. Té la costa i els individus com a principals fonts d’inspiració, i assegura que el que més el reconforta és veure una obra anys després d’haver-la finalitzada “i continuar estant-ne satisfet”.

L’educació ha anat sempre lligada a ell, ja que els seus dos pares són docents. “Som una família de mestres”, afirma. De ben jove ja es va ficar en escoles d’estiu perquè “sempre” li ha agradat el contacte amb els infants, i transmetre i ensenyar-los els seus coneixements. Per això va decidir estudiar Magisteri, però la crisi del 2008 va obligar-lo a endinsar-se en el sector de la publicitat i el màrqueting. 

L’art té distints vessants i Llinàs ha passat per bona part d’ells. Va començar amb la fotografia, influenciat pel fet que la seva mare és una apassionada de la fotografia social, a més de la pintura i la il·lustració. El 2016, l’artista Llorenç Garrit, que organitzava el Canal’Art de Santanyí, el va convidar a fer la seva primera exposició, Hams. A partir d’aquí, ja sigui amb la fotografia, la pintura o l’escultura, les seves obres han passat per moltes nits de l’art de Mallorca, com les de sa Pobla, Campos i Bunyola. La pròxima aturada serà Binissalem a finals d’any, al casal Can Gelabert, fruit d’un premi que va obtenir per una exposició.

Viure de l’art. “Em voldria dedicar exclusivament a l’art”, explica. Admet, però, que “és una sort” tenir una altra feina que li permet fer “el que em fa ganes, ja que potser no tots els artistes que es dediquen només a l’art ho poden triar”. Tot aquest món ocupa gran part dels seus pensaments. En aquest sentit, “cadascú adapta el dia a dia per continuar creant, i una de les coses que m’ho desperta és que sempre ho tenc present”, sosté. De manera metafòrica descriu els artistes com un arbre al qual li surten fulles, i aleshores li cauen. “Poques vegades m’ha passat que em caiguin les fulles”, matisa. Reconeix que s’ha deixat influenciar en el seu art i, de fet, ho considera “molt bo, perquè et fa aprendre dels millors”. Això sí, les seves obres són úniques: “No he sabut copiar mai, ni tan sols en un examen. Tenc la meva manera de fer, que no es pot copiar perquè ni jo em repetesc”, subratlla.

La costa i els individus. Llinàs exposa que treballa dues grans temàtiques. D’una banda, la costa, la Mediterrània i, més encara, la posidònia. Aquesta inspiració ve del fet de ser de ses Salines, un municipi costaner, i del costum que té el poble amb la pesca. Una de les seves sèries, Vulgarment algues, “era una gran crítica” a com s’ha tractat la posidònia, amb el missatge que “es necessiten algues perquè les platges sobrevisquin”. D’altra banda, però, es considera “molt observador”, i centra part del seu art també a entendre l’individu i el comportament de la societat.