"El meu to com a guionista és molt 'Paquita Salas'"

PalmaDesprés de conèixer un poc Mar Coll Ferriol, s’entén tot d’una que a tercer de Psicologia s’adonàs que no es “veia dins una consulta” i deixàs la carrera per fer un curs professional de cinema. La paraula que millor defineix el que fa és “entreteniment”, assegura aquesta murera, de 28 anys. Coll se sent còmoda davant i darrere la càmera. I en tot el que escriu, interpreta o dirigeix hi posa la seva senya d’identitat, la “provocació”. Ara fa tres setmanes que s’ha mudat a Madrid, però vagi on vagi a fer feina –diu ella– identifiquen tot d’una que no és d’allà. Com diuen, a ella no li falta calle, li “sobra Muro”, confessa entre rialles.

Paquita Salas, la producció de Netflix dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi, és per a ella referent i aspiració. “Tenc algunes coses escrites en format sèrie i el meu to és molt Paquita Salas. Si m’hagués de posar algun paper, seria alguna cosa així”, diu en referència a la sèrie. Ara bé, Coll no renuncia a gairebé cap gènere. Fa poc es va enfrontar al de terror com a actriu en el curt Fanta Terror, d’Óscar Ruiz i Néstor Arranz, que s’estrenarà aviat. “Vaig fer de zombi. És diferent, però molt divertit. Quan rodes terror, no pots aturar de riure”, conta. Un diumenge qualsevol, d’Eugenia Sampedro, és l’altre curt en què ha participat com a actriu, amb Maria Cuenet, i també s’allunya del seu registre, atès que té un aire més intimista.

Generació de creadors. La darrera creació de Coll com a guionista exemplifica l’efervescència que viu la seva generació. Es tracta del curt La comida, en el qual participen artistes molt visibles, com ara Neus Cortés, la protagonista. Fet en només un dia, en aquest film “cercava la provocació”, com tot el que escriu, afirma ella:“Vull que l’espectador digui «Què cony està passant?»”. “Estam vivint una generació de joves creadors que de cada vegada tenim menys prejudicis i menys por. Això ens dona moltes ales”, argumenta. “A més, ens donam molt de suport entre nosaltres i no ens jutjam”, inclou com un altre tret de l’escena actual.

“Me sobra pueblo” Aquesta és la seva carta de presentació a Instagram (@mar.cferriol). L’autoria de la màxima és d’un amic, reconeix, però s’hi veu molt reflectida. “Sempre que vaig a fer feina fora som la riota i he d’explicar que som de Muro. No em molesta, però arriba un punt que tenc coses més importants a dir”, comenta ella, rient. “Ve de la frase te falta calle. Idò a mi, em sobra Muro”, afegeix.

Humor (de dones?). Dins l’oferta d’entreteniment que domina Coll hi és també la comèdia. Aquest estiu va estar de gira amb el xou Tr3bucats, amb Riki López i Pau Escribano. En el seu monòleg “tenia més presència la paraula feminista”, simplement perquè li va “néixer escriure-ho així”. Quan cataloguen el seu humor de reivindicatiu, ella manté que no és intencionat. “Jo xerr de relacions sexuals o de parts íntimes. Els homes fa molt de temps que ho fan i per a ells no és reivindicatiu”, manté Coll. La jove lamenta que pel simple fet que sigui una dona qui fa comèdia tot d’una rebi l’etiqueta “d’humor de dones” o “feminista”, però és optimista: “Estam millor que generacions passades i aquestes etiquetes desapareixeran amb la següent”.