Francesca Morey: "Tots començam a fer ioga per fer una foto d'Instagram divina, però amb la pràctica te n'oblides"

PalmaFrancesca Morey Rosselló (Binissalem, 1995) va estudiar Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i s'ha format en instrucció de ioga –té el títol d'instructora d'Ashtanga Vinyasa Ioga. Durant el seu camí d'aprenentatge, va descobrir la seva passió per formar-se en l'àmbit de la intel·ligència emocional i l'autoconeixement i, a la vegada, perquè "era una mica més feliç cada cop que practicava ioga". Ella, però, s'estima més definir-se com una jove de vint-i-cinc anys que "juga a l'assaig i a l'error de la vida" i que "intenta fugir de les definicions establertes". De fet, destaca que no li agraden els gelats. Si una cosa sap certa, diu, és que "no hi ha res que no sigui efímer".

El ioga no només és un esport, sinó que té tota una filosofia de vida darrere. Quin és, aquest rerefons?

— Crec que per començar necessit un diari sencer. El ioga és una filosofia en si. En una part d'aquesta filosofia es parla de treballar el cos, l'asana física. Però tota la resta és un treball global, intens i profund. Tots començam a fer ioga per fer una foto d'Instagram divina –que ens estira a tots a ser igual de fantàstics–, però amb la pràctica t'oblides del 'clic'. I parl del 'clic', perquè és el renou definitori de la nostra generació. L'ego instant que cercam empresonar per tal de mostrar al món com volem que ens reconeguin. Resumidament, fer ioga és lluitar contra això, qüestionar com respons al món, al teu ego i al teu cos. Un exemple que ho defineix molt bé i que sempre pos és que si ets capaç de fer una postura d'allò més avançada –i posar-te una cama darrere l'orella– però després vas a un bar i tractes el cambrer com el teu criat, ets un gimnasta meravellós i una persona –disculpeu-me la sinceritat– de merda.

Quant de temps fa que practicau ioga?

Fa uns cinc o sis anys que vaig començar, de manera intermitent i amb moltíssims de prejudicis sobre el ioga. No va ser fins fa uns tres anys que vaig començar a crear una adherència, a estudiar-lo i a entendre'l. A mi la pandèmia no em va descobrir el ioga, però em va donar el temps material per aprofundir-hi. Vaig començar classe en línia i vaig practicar i estudiar diàriament tot el confinament, cosa que em va preparar per treure'm la formació oficial.

Què és per vós el ioga? Què us aporta?

— Per a mi el ioga és una eina per a la vida. Jo practic per viure, no visc per practicar. És important fer aquest incís. La pràctica m'ensenya qui som, em posa el meu enorme ego davant mil i una vegades, quan una asana no em surt o quan som incapaç de meditar perquè el cap em va a mil per hora. Però també quan atac el meu cos per no ser com el de les "ioguis d'Instagram", quan em compar o quan m'enfad amb algú sense motiu. La pràctica em fa veure que jo no som així, i quan més practic, més capaç soc d'abraçar-me, de riure i de ser sincerament imperfecte. En definitiva, el ioga m'ha aportat la coherència d'entendre que tots som un poc incoherents, que no hi ha llum sense ombra.

Creis que ha augmentat la pràctica d’aquest esport arran de la pandèmia?

— N'estic segura. Quan la vida ens va posar el fre de mà ens adonàrem que vivim en cinquena, que fa anys que molts no hem canviat de marxa. El frenesí vital de la nostra societat ens va obligar a ser productius enmig d'una pandèmia mundial i a sentir-nos culpables si no ho érem. Ho penses i t'adones de com de brutalment bé funciona el sistema capitalista. En tot aquest caos i en molts contextos socials complicadíssims, molts i moltes varen cercar una manera de cuidar el cos i la ment amb el ioga.

Us heu format en instrucció de ioga. Si obríssiu el vostre propi centre, a quin públic anirien dirigides les vostres classes?

A qualsevol persona que sigui capaç de respirar. Aquesta frase és de na Meritxell, una mestra de la darrera formació que he fet sobre Ioga Inclusiu amb l’ONG Yoga Sin Fronteras. Com bé diu el nom, el ioga inclou tothom i hauria de poder arribar a tothom, independentment del context social, econòmic i funcional.

 Quins beneficis té el ioga en les persones adultes i, en concret, en el cos de la dona?

És inqüestionable que el ioga té moltíssims de beneficis per a qualsevol persona, en qualsevol etapa de la seva vida. Ara, si enfocam la mirada als adults, podem tornar a tot allò de què hem parlat fins ara: a la necessitat d'alentir, d'escoltar-nos i de no viure la nostra vida en pilot automàtic. Sembla que fer-nos grans significa allunyar-nos de qui som, del nostre cos, d'allò que sentim i del fet d'estar presents. Per això, la pràctica és un espai on tornar a jugar i tornar a sentir-se. Per altra banda, si especificam en la relació entre el ioga i la dona, cal remarcar una dada curiosa: el ioga es va fer per i per a homes. No va ser fins als anys 30 que es va acceptar la primera dona dins una de les shala més reconegudes de l'Índia. Irònicament, les classes actuals de ioga tenen una assistència majoritàriament de dones. Gràcies a això, cada vegada hi ha més mestres formades en l'anatomia i el cicle vital de les dones, i en com i quan s'ha de regular una pràctica. Una dona menstruant necessita coses diferents d'una que es trobi en la menopausa, en un postpart o en un embaràs. Trobar mestres especialitzades i tenir una bona escolta activa del teu cos són claus per obtenir els màxims beneficis de la teva pràctica pel teu moment vital.

Abans de la pandèmia, rarament els pares solien apuntar els seus fills a ioga com a activitat extraescolar. En canvi, ara hi ha centres que ja ofereixen cursos dirigits específicament als infants. Quins efectes té la pràctica en els més menuts?

Com tu bé dius, és una activitat que no s'ofertia massa, tot i que cada cop es veu més dins programes extraescolars i dins l'horari lectiu de molts centres. La realitat social actual es dibuixa en el marc de la immediatesa, l'accés ràpid a la informació i la dependència de la tecnologia. Ara com ara, aquests són trets característics de la infantesa i acaben provocant dificultats de processament de la informació, problemes de conducta i un auge en la presència de quadres d'hiperactivitat i dèficits d'atenció. Pel que fa a aquesta nova realitat, és especialment important fomentar en els infants una actitud més pausada i introspectiva, i una eina que ha demostrat servir molt per a això és la pràctica del ioga. No obstant això, sempre ressalt que un infant porta en si mateix el reflex del seu context. En aquest sentit, la pràctica s'ha d'orientar conjuntament als infants i als seus pares, familiars o tutors legals. A més, és imprescindible que durant la sessió es parli obertament dels punts sensitius a escala física i emocional i crear un espai segur, disciplinat i estable. Però cal tenir paciència perquè els infants gaudeixin dels beneficis a llarg termini del ioga, com són: l'augment de la concentració, una millor autogestió emocional i un guany en la condició física i l'autoestima.

Durant la pandèmia molta gent es va animar a practicar ioga a casa seva per fer el confinament més lleuger. Com ajuda la pràctica a la salut mental?

Hi ha milers d'estudis científics que parlen de la relació del ioga amb el sistema nerviós parasimpàtic del nostre cos i amb el cortisol –l'hormona de l'estrès. El que us puc explicar és allò que jo he sentit. Personalment, vaig començar a practicar ioga perquè tenia una relació estreta amb l'ansietat, i la pràctica física m'ajudava a estar en un altre espai. Irònicament, practicava per desconnectar, però a cada pràctica allò que feia era connectar més i més. Així mateix, vull fer un incís important: el ioga és una eina essencial en el treball de la nostra salut mental, però ha d'anar acompanyada del suport terapèutic d'un professional. Per favor, normalitzem anar a la psicòloga com tenim normalitzat anar al gimnàs.

Hi ha un estil de ioga que sigui el més indicat per a les persones que s'hi inicien o és indiferent?

No crec que hi hagi un estil de Ioga on encaixin totes les persones que comencen, ja que cada un comença amb una motxilla a l’espatlla concreta. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos, cercar un centre amb una o un mestre que ens agradi, explicar d’on partim i deixar-nos aconsellar. Després, com en tot a la vida, hem de provar, ser curiosos, tenir pocs prejudicis, molta paciència i moltes de ganes de primeres vegades.

Es parla de la gran importància de la respiració durant la pràctica. Per què és tan important?

Què fa una medallista olímpica abans de sortir a la pista o una presidenta abans de donar un discurs? Respiren, llarg i profund, perquè és la base. La respiració és el combustible del nostre cos, podem sobreviure dies sense menjar i sense aigua, però només uns minuts sense oxigen. Digue'm com respires i et diré com estàs. L'estoreta no deixa de ser un camp d'entrenament per a la nostra vida, feim ioga per aprendre a respirar en postures incòmodes.

I la meditació?

Meravellosa meditació, que complicada, eh? El nostre cervellet s'ha acostumat a l'enrenou i la velocitat. Un vídeo de més de tres minuts ens sembla etern, volem fast food per a l'ànima i per al cervell. Aquí i ara, i quan no m'agrada, arrossec el dit per la pantalla. I al final, s'acaba la bateria de la pantalla i m'adon que la vida és tot el contrari a ràpida, i que allò que vull necessita esforç, temps, disciplina i consistència. M'adon que no sé escoltar ni mirar les coses –que no és veure-les. M'angoix, em deprimesc i descobresc l'ansietat. Aquesta és la breu història de per què necessitam meditar, perquè tot això és alguna cosa més que aquest frenesí emocional. La pregunta important, que no ens feim mai, és: "Qui ets tu quan ningú et mira?". Us convid a seure en silenci i a fer-vos-la observant les respostes. Si no meditam, no som aquí, i si no som aquí no estam fent ioga.