Luis Benito: "Treballam en un context on es criminalitza l'ajuda humanitària"

PalmaLuis Benito ha dedicat tota la seva vida a la tecnologia. Graduat en Enginyeria Telemàtica, fa sis anys que es va traslladar a Barcelona per treballar amb l'ONG Metges Sense Fronteres. Abans, es va dedicar a la investigació, fent alguns projectes amb l'Agència Espacial Europea, i després va ser consultor de sistemes informàtics d'una gran multinacional del sector. A Metges Sense Fronteres lidera el departament de Tecnologia, on una de les funcions és encriptar la informació de les persones que reben ajuda humanitària, ja que –explica– en els països on operen molts cops es criminalitzen les accions de les ONG. "Són zones més complexes on operar té més riscos, però és la nostra raó de ser", destaca.

Com arribau a Metges Sense Fronteres?

— Fa gairebé sis anys que hi treball, va ser una decisió de vida. Com que treballava en el sector tecnològic i, a més, a les meves estones lliures sempre he estat lligat al tercer sector, al voluntariat, ajudant refugiats o persones en risc d'exclusió social, va arribar un moment en què vaig decidir canviar de vida, aportar el meu coneixement a Metges Sense Fronteres. Va sorgir l'oportunitat, quadrava el meu perfil de lloc i aquí continuu. Des de fa tres anys som responsable del departament tecnològic de l'ONG a escala estatal, des d'on portam missions a 25 països.

Moltes vegades, de les ONG se'n coneix la part humanitària i, en el cas de Metges Sense Fronteres, la part sanitària. Quina és la vostra funció?

— Lider un equip d'enginyers i experts en tecnologia motivats per aportar coneixement. Implementam sistemes informàtics que donen suport al treball de la nostra organització en diferents àrees per gestionar la informació mèdica i fer anàlisis epidemiològiques, gestionar l'adquisició i el transport de material mèdic... Som més de 6.600 treballadors.

Quina importància té la ciberseguretat en una ONG com la vostra?

— La qüestió de ciberseguretat, de la protecció de dades que gestionam, tant del personal com dels beneficiaris d'ajuda humanitària, és clau. Són persones en situacions en què es veuen privades de drets, i si hi ha fuites d'informació, els pot provocar més patiment. Ens veim obligats, en un context de ciberseguretat on hi ha ciberatacs i tot està globalitzat, a haver de protegir molt bé la informació per assegurar que protegim les persones, especialment on prestam ajuda humanitària, als països on treballam. Treballam en un context on es criminalitza l'ajuda humanitària, amb ciberatacs contra organitzacions com la nostra. L'encriptació és important per minimitzar riscos.

Quin perill comporten les fuites d'informació?

— Nosaltres operam en contextos diversos. Tenim missions a Amèrica Llatina, sobretot a l'Àfrica, Àsia i també a l'Orient Mitjà, i ara col·laboram amb l'emergència a Ucraïna. Els llocs des d'on venen les amenaces són diversos: des d'organitzacions criminals que volen cercar rescats financers fins a actors estatals o no estatals que poden veure la nostra activitat amb pitjors ulls. És una qüestió que té molts components. La criminalització de l'ajuda humanitària és present en alguns contextos. Un grup terrorista es pot associar a una ètnia determinada, i alguns líders poden entendre que les persones associades a aquesta ètnia han de ser criminalitzades i, conjuntament, els que prestam ajuda humanitària.

Heu viscut algun episodi en què s'hagi aconseguit extreure informació delicada?

— Les nostres mesures de protecció fins ara han fet efecte. Els ciberatacs sempre existiran, però de moment mai no hem tingut casos d'aquest tipus, amb informació exposada.

Què és el que podria arribar a passar?

— Depèn de quina informació s'obtingui però, en contextos on es criminalitzen certes parts de població, pot arribar a passar que el fet que s'escapi informació delicada d'un determinat pacient pugui afectar la seva seguretat física.

Sota la vostra percepció i la informació que teniu, quina és la situació dels llocs on opera Metges Sense Fronteres?

— Sempre solem dir que som on moltes organitzacions no van. Estam en els llocs on més se'ns necessita, llocs de conflicte, on hi ha epidèmies, llocs oblidats, són zones més complexes on operar té més riscos, però és la nostra raó de ser.