AENA: la discutida màquina de fer doblers
Els beneficis de la companyia augmenten en paral·lel a les crítiques per la manera d’actuar
PalmaSobre el paper, la semiprivatització d’AENA ha estat un èxit. Les accions de la companyia s’han revaloritzat un 119% d’ençà que sortí a borsa, el febrer del 2015. A principis de juliol, la companyia va repartir el primer dividend per un valor de 406,5 milions d’euros, dels quals l’Estat en va ingressar 207 milions. L’augment del nombre de vols i l’agressiva ampliació dels espais comercials converteixen la companyia en un dels valors més sòlids de l’Íbex 35. Com sol passar en aquests casos, però, l’èxit d’uns condemna uns altres. “Practiquen un capitalisme exagerat. No donen res, ni tan sols pàrquing gratuït als treballadors”, es lamenta José Manuel Peces, d’UGT.
Una de les queixes més sentides contra la manera de fer de la companyia és la política d’esprémer al màxim les contractes. “Nosaltres, l’any passat, vam començar amb 1.300.000 euros menys. Hi va haver acomiadaments”, explica la representant sindical d’una empresa de neteja. El malestar dels sindicats és manifest, en aquest sentit. “AENA només pensa a guanyar doblers. No posa límits per sota perquè així en fa més”, reflexiona Peces.
El darrer episodi que ha posat en alerta els treballadors de Palma ha estat la resolució de la nova contrata del servei de PMR’s. La concessionària Masa-Lireba, del grup ACS de Florentino Pérez, va perdre el contracte en una subhasta “sagnant”, segons fonts de l’empresa, davant d’Ingesan, del grup OHL de Juan Miguel Villar Mir. El torcebraç va permetre a AENA concedir el servei per un 16,9% manco que el que estava estipulat inicialment. Ingesan, finalment, va acabar desistint i la contracta ha quedat, novament, en mans de Masa-Lireba, que n’obtindrà, això sí, manco doblers. Els treballadors, que temen rebre’n les conseqüències, ressalten que el servei de PMR està inclòs dins el bitllet de cada avió. Cada companyia paga a AENA uns 0,70 euros per passatger que transporta per finançar aquest servei. Tenint en compte el volum de passatgers que va moure Son Sant Joan l’any passat, la quantitat recaptada superaria els 8 milions d’euros, però la contracta s’ha adjudicat, finalment, per poc més de 4.
“Un ERO encobert”
Els subcontractats no són els únics que es queixen de la particular manera de fer de la companyia. Els treballadors d’AENA fa mesos que batallen amb el gegant aeroportuari pel que consideren “un ERO encobert”. El mes de febrer van fer-se els exàmens per renovar el borsí del personal eventual (que, en molts casos, són persones que fa anys que treballen a la companyia però que s’han d’anar presentant a les proves per mantenir la plaça). A Palma, en algunes de les categories, com les dels APUC (els auxiliars d’atenció al públic), van suspendre un 95% dels aspirants que van assistir a la convocatòria.
A escala estatal, van presentar-s’hi més de 1.500 al·legacions quan va finalitzar l’examen, ja que van trobar-se casos de fulls de resposta en què no apareixien totes les preguntes, exàmens amb pàgines en blanc intercalades, proves d’idiomes que exigien un nivell superior al que indicaven les bases i exàmens de comprensió auditiva que es repetien.
Mentre es resolen les demandes individuals i col·lectives, la situació diària és complicada: les persones que van suspendre l’examen fan feina, però saben que, en cas que se’ls acabi el contracte abans del judici, se’n van al carrer i entrarà a ocupar el seu lloc una persona del borsí. Algunes expliquen que, amb l’examen, que era el primer que es feia des de la semiprivatització d’AENA, “han volgut llevar-se d’enmig totes aquelles persones que cobraven triennis per antiguitat”.
A més, moltes de les borses, com la dels tècnics d’atenció al públic de Son Sant Joan, han quedat amb una reserva d’onze persones per als cinc propers anys, fet que obligarà AENA a desplaçar gent d’altres aeroports o, fins i tot, a contractar personal eventual.
A Palma, “la gent està molt preocupada per la privatització”, afirmen fonts des de la terminal, que és, precisament, l’espai que consideren “més fàcil de privatitzar: tan bo de fer com anar reduint les tasques que fa el personal d’AENA i incloure-les a les que han de dur a terme les empreses adjudicatàries dels serveis externalitzats”.
