EDUCACIÓ

Amiant: el càncer dels centres que no s’ha eradicat

Desenes d’escoles i instituts de Balears esperen la retirada d’aquest material, que provoca malalties greus

Amiant: el càncer dels centres que no s’ha eradicat
Martí Gelabert
09/04/2016
3 min

PalmaEl de pulmó és el tipus de càncer més freqüent al món. El principal factor que s’atribueix perquè aparegui és al tabac. Als centres escolars de Balears, però, s’ha detectat un element tòxic que en pot causar l’aparició: l’amiant. El càncer que provoca és similar a l’ocasionat pel fum del tabac i es manifesta de 15 a 40 anys després de l’exposició. L’amiant va ser declarat substància cancerígena el 1978 i, avui dia, encara hi ha escoles a les Illes que viuen exposades a aquest tipus d’agent.

La Conselleria d’Educació va anunciar la licitació d’obres per retirar-lo en tres centres menorquins: el col·legi Mare del Toro, l’IES Josep Maria Quadrado i l’IES Maria Àngels Cardona. Tot i així, encara n’hi ha desenes que mantenen l’amiant. Segons la federació d’ensenyament del sindicat CCOO, Educació s’ha posat a fer feina per atacar el problema. Primer es treballarà sobre aquells centres que tinguin problemes més greus. El pressupost global dedicat per eradicar la problemàtica és depoc més d’un milió d’euros.

La Conselleria de Martí March està realitzant els diagnòstics als centres. La rehabilitació dels edificis escolars és un dels punts més demanats pels sindicats, amb permís de les aules massificades o el Decret de llengües. L’amiant és present en materials visibles, com la uralita, o d’altres que estan amagats, com puguin ser les canonades. La detecció és complicada i la seva presència, perillosa.

Si bé la producció de l’amiant a Espanya està prohibida des del 2002, aquesta regulació no afecta els elements instal·lats. És a dir, no hauran de ser substituïts fins al final de la seva vida útil, sempre que estiguin en bon estat. Això és degut al fet que les fibres que componen l’amiant es converteixen en perjudicials si es trenquen o es desgasten i s’inhalen. De fet, l’amiant va matar més de 6.000 persones a tot l’Estat entre 1975 i 2010, i els experts calculen que en un futur pròxim en matarà unes 2.300 l’any.

A principis de legislatura, el conseller Martí March va recordar que durant el Govern de José Ramón Bauzá eren 39 els centres de les Illes amb aquest material. Ara, les xifres són menors, però el problema és recurrent i encara s’ha de treballar per prevenir fortes malalties. A banda de tumors, l’amiant pot provocar fibrosi pulmonar.

Dades poc precises

Des del sindicat UOB es critica la “falta de transparència” de la Conselleria amb les dades disponibles sobre els centres afectats per l’amiant. Sobretot, la critica se centra en la falta d’actualització. Un estudi de la Fapa de la legislatura anterior va decretar que només a Palma hi havia 36 centres amb amiant. En total, la quantificació augmentava fins a 95.000 metres quadrats d’aquest material tòxic.

L’octubre passat la Conselleria va enviar un document en què detallava els centres on estaven preparant el pressupost, documentació i permissos per procedir a fer-ne la retirada. En total, 23 centres de totes les Illes. La poca precisió de les dades i la falta d’actualització compliquen conèixer la quantitat de centres que encara tenen aquest problema. Ara bé, l’octubre de 2015 Educació va assegurar que destinaria 1,2 milions d’euros per retirar aquest material de 26 escoles i instituts.

Des del 2014, l’IBISEC estudia els centres que tenen amiant. Es diferencien els que en tenen la coberta, però que està protegida i que no tenen un risc major. També es preveuen actuacions en centres on l’actuació ha de ser immediata.

“Precipitació” pel Decret de llengües

La Federació d’associacions de pares de Mallorca (Fapa) ha recordat que el seu vot favorable al Decret de llengües no significa que hi estigui d’acord. La Fapa comparteix la preocupació del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) per la precipitació del Govern en aquest assumpte. “El decret només té un efecte cosmètic, no millora la situació de l’aprenentatge de llengües”, dicten en un comunicat. La Fapa argumenta que, tot i la unanimitat amb què es va votar l’informe sobre el projecte, encara hi ha “conflicte” en el CEIB i reclama una posició més contundent.

stats