Armengol demana a Montoro que assumeixi part del deute per compensar el mal finançament

PalmaNi una passa enrere. Ni una retallada. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha transmès personalment al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que tot i la carta d'advertiment enviada pel Ministeri sobre la necessitat de reduir la despesa per tal d'assolir els objectius de dèficit, Balears no aplicarà cap mesura, perquè l'infrafinançament impedeix fer-ho i volen mantenir la cartera de serveis i prestacions públiques.

“Hem fet els deures, hem millorat l’estat del nostre dèficit i hem gestionat el deute raonablement”, ha assegurat Armengol, en una roda de premsa posterior a l'encontre, en la qual ha explicat que tant l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) sobre l'execució pressupostària com Standard & Poor’s respecte de la situació financera confirmen que Balears es troba en millor situació que fa uns mesos.

I aquesta situació “seria molt millor”, ha dit Armengol, “si no se'ns haguessin imputat per part del Ministeri el 2015 les autopistes que va fer Jaume Matas” i que encara avui llasten els comptes públics de Balears. Aquest criteri del Ministeri “va provocar que acabàssim el 2015 en l'1,51% de dèficit”, ha recordat la presidenta.

En aquest sentit, la consellera Catalina Cladera, que ha acompanyat Armengol, ha assegurat a l'ARA Balears que “el dèficit ja estava sobrepassat quan arribàrem el 2015, i precisament la nostra tasca va ser controlar-lo. Gràcies a la nostra gestió, ara estam en millor situació, i no deixa de ser curiós que un govern de l'Estat en funcions ens vingui ara a exigir el que no va fer complir a l'Executiu anterior, en un any electoral”.

Segons Cladera, Montoro ha admès “d'alguna manera” que Balears havia fet una tasca de contenció important. La presidenta i la consellera li han tornat a recordar la situació de Balears respecte del finançament, i Montoro ha respost que ja hi ha un panell d'experts treballant en un nou model de finançament autonòmic, per tal d'aconseguir una relació més justa entre comunitats com Balears i l'Estat.

Però és evident que aquest nou finançament no es resoldrà ni aviat ni de manera senzilla, i per això Catalina Cladera ha detallat a l'ARA Balears que s'ha proposat al ministre una sèrie de mesures com l'avançament de la liquidació d'inversions estatals o del fons de liquiditat, “i altres opcions per tal que mentre arriba un nou model, Balears pugui disposar de més recursos o com a mínim de tenir-los abans, i així evitar majors endeutaments, que ara mateix són un dels principals problemes de Balears”.

Cladera, per tal que es visualitzàs la realitat, ha dit que "si no canvien les coses, el 2020 Balears haurà de pagar 1.000 milions d'euros només de deute, una quantitat inassumible" per l'erari públic autonòmic, i que suposaria l'ofegament de la comunitat.

De fet, Armengol i Cladera han demanat a Montoro que el Ministeri consideri seriosament una assumpció per part de l'Estat de part del deute que té Balears, “com a mesura de compensació” del finançament injust i insuficient que l'Executiu ha insistit a explicar a Madrid, “sobretot en un context en el qual les comunitats hem de prestar els serveis essencials com educació, salut i atenció als ciutadans”, ha dit Armengol en roda de premsa, criticat que tot i així s'obligui les comunitats a assumir major compliment del dèficit que l'Estat mateix.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha assegurat avui que els seus plans contra el dèficit no signifiquen que les comunitats autònomes hagin de fer més retallades i ha advertit que, davant aquests plans, que són la llei, "complirà tothom".

"Això no és voluntari", ha assenyalat el titular d'Hisenda, i ha recalcat després que complir el seu pla contra l'excés de dèficit de 2015 resulta "obligatori", bàsicament perquè és el que imposa la Llei d'estabilitat pressupostària. "És la llei, així que ningú pot dir que l'aplicació de la llei amb mi no va", hi ha insistit.

Consell de Política Financera

El mal finançament i la petició balear que Madrid assumeixi part del deute els plantejà Cladera en la sessió del Consell de Política Fiscal i Financera, convocat d’urgència pel Ministeri d’Hisenda per a aquest divendres, a causa de la indignació d'algunes comunitats per la carta del Ministeri.

A més de Cladera i Armengol, s'han reunit amb el ministre i el seu equip el director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió, i l’interventor general de la CAIB, Joan Martí. Per part del Ministeri, a banda del seu titular, hi han estat presents el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, i la secretària general de Coordinació de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals, Rosana Navarro.

La presidenta del Govern ha anunciat també que ha pactat amb el ministre d’Hisenda que es convoqui una reunió per tractar de manera específica el Règim Especial de Balears (REB). La darrera reunió sobre aquesta eina que ha de millorar el finançament de les Illes va ser el mes de desembre de 2015.

El Parlament, en contra de mesures coercitives de Madrid

En la sessió plenària d'aquest dimarts, el Parlament ha rebutjat qualsevol mesura coercitiva que pugui posar el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques contra les comunitats que incompleixin els objectius de dèficit públic. El PSIB-PSOE ha proposat i defensat aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de tots els partits, excepte el vot contrari del PP i Ciutadans.

Durant la seva defensa, el portaveu del grup parlamentari del PSIB, Andreu Alcover, ha declarat que Balears reclamarà al Govern "allò que li pertoca", ja que les Illes es neguen a "retallar més en drets i despeses". Alcover ha remarcat, així mateix, que "avui no era dia per aprofundir en les retallades que ens reclamen des de Madrid i que ens negam a fer, sinó a millorar una situació financera que, segons dades de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), és positiva i controlada".

Aquesta iniciativa ha format part d'una proposició no de llei que insta el Govern a avançar cap a una fiscalitat "més verda", que proposa l'elaboració d'un estudi per implantar nous tributs ambientals sobre activitats que generen impactes negatius sobre el medi ambient (activitats contaminants, que no consumeixen recursos renovables...). D'altra banda, proposa deduccions fiscals per les pràctiques que tinguin un impacte positiu i que emprin energies renovables, apostin per l'autoconsum i l'eficiència energètica.