Arranca la correguda per veure qui es queda amb la recaptació de l’ecotaxa

PalmaProjectes redactats a correcuita, fets amb pressa, propostes repetides respecte de l’any passat i iniciatives que ja tenen el compromís del Govern sense que l’òrgan competent per decidir on s’inverteixen els doblers s’hagi ni tan sols convocat encara.

El segon any de repartiment de fons recaptats amb l’impost del turisme sostenible comença a caminar després que ahir acabàs el termini per entregar projectes, que la comissió per a l’impuls del turisme sostenible haurà de valorar a partir del setembre per decidir quins es financen i quins no.

Amb l’ombra dels errors comesos l’any passat, quan el Govern i els consells es varen repartir tota la recaptació i cap dels projectes dels ajuntaments va ser tingut en compte, per a les inversions que es faran el 2018 s’han presentat moltes menys iniciatives. L’Ajuntament de Palma, per exemple, l’any passat va fer arribar a la comissió 14 propostes, però en aquesta ocasió ha presentat dos projectes que, a més, ja anaven inclosos als del 2016 perquè són, consideren, “estratègics”.

En un any d’arribada rècord de turistes que cada mes superen les estadístiques de l’any anterior, s’espera que la recaptació sigui d’uns 70 milions, més del doble que l’any passat, perquè l’impost va començar a cobrar-se durant el mes de juliol.

A més de l’augment del nombre de turistes, la temporada està marcada pel creixement de la rendibilitat empresarial per al sector hoteler, la crispació per la regulació del lloguer turístic (que alguns consideren massa restrictiva i d’altres massa permissiva) i la preocupació col·lectiva d’estar posant en perill espais naturals que s’haurien de protegir de la massificació turística.

El bosc de Bellver i les torres del Temple, els projectes de Cort

L’Ajuntament de Palma, que amb el nou reglament és l’únic que pot presentar projectes propis, ha decidit mantenir dues de les propostes que ja va intentar finançar l’any passat amb fons de l’impost de turisme sostenible.

El batle de Ciutat, Antoni Noguera, va assegurar ahir que es tracta de projectes estratègics per a Palma perquè són un exemple “del model de ciutat que volem”, i va afirmar que “ningú no entendria que no se subvencionin amb l’ecotaxa”, ja que la ciutat suporta molta pressió turística.

Durant la presentació de les propostes,Noguera va demanar “responsabilitat al Govern” perquè entén que es tracta de projectes que s’han de subvencionar, va reivindicar la necessitat de tenir part del retorn del que es recapti i va enviar un recordatori a l’Executiu perquè “l’any passat el repartiment no va anar bé”, però “es pot aprendre dels errors”.

Per al bosc de Bellver són necessaris uns 900.000 euros, que s’utilitzaran per rehabilitar els camins degradats i senyalitzar-ne d’altres. Pel regidor d’Infraestructures i Accessibilitat, Rodrigo Romero, es tracta de mesures fonamentals per posar fi a la degradació del bosc, que ara mateix té un 14% de la superfície degradada (un percentatge que, segons l’Ajuntament, podria créixer fins al 40% si no s’hi actua).

El projecte de recuperació de les torres del Temple també consta de dues fases: la rehabilitació de l’edifici i el desenvolupament d’un projecte museístic a dins. La directora general de Cultura de l’Ajuntament, Francisca Niell, va explicar que tot tindria un cost de 2,2 milions d’euros i va afirmar que la necessitat d’invertir és important per no perdre els fons que ja s’hi varen destinar fa uns anys (250.000 euros en total entre el 2008 i el 2011).

Sa Senieta, única proposta del Consell de Formentera

El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer; la vicepresidenta i consellera de Patrimoni, Susana Labrador, i la vicepresidenta tercera i consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, donaren a conèixer ahir l’únic projecte que la institució ha presentat a la convocatòria de les ajudes previstes dins el Pla anual d’impuls de turisme sostenible. L’objectiu és adquirir a la finca rústica i casa pagesa de sa Senieta. L’adquisició d’aquest bé patrimonial seria el primer objectiu del Pla anual d’impuls del turisme sostenible que, segons assenyalen, és “l’adquisició o la rehabilitació d’espais emblemàtics, d’elevat valor ambiental o cultural, tot considerant que el 2018 s’ha declarat Any europeu del patrimoni cultural.” La casa té un alt valor històric i una ubicació estratègica dins el nucli urbà de Sant Francesc Xavier.

Comprar el Castell d’Alaró, l’aposta del Consell de Mallorca

El Consell de Mallorca vol destinar un milió d’euros del que es recapti de l’impost del turisme sostenible durant el 2017 a la compra del Castell d’Alaró per garantir, per exemple, el dret de pas dels excursionistes. És una proposta que va néixer des del Consorci Serra de Tramuntana i que vol aprofitar la nova opció que acull el reglament de comprar espais naturals i/o emblemàtics.

Des de la institució insular s’han presentat altres projectes més, alguns dels quals, com passa amb molts altres, també varen intentar subvencionar-se l’any passat, com la proposta d’arreglar el sistema hidràulic de Galatzó, que s’ha presentat des del departament de Medi Ambient. A més, el Consell ha fet una proposta a la Comissió de l’impuls del turisme sostenible per finançar el pla de senyalització de les vies ciclistes, una mesura que la institució insular va presentar fa uns mesos i que ha de permetre recórrer en bici tots els municipis de l’illa per vies segures i senyalitzades.

Eivissa: sis projectes per valor de 20 milions d’euros

El Consell d’Eivissa presentà ahir un total de sis projectes per un import de pràcticament 20 milions d’euros, malgrat que només un és proposta directa de la màxima institució insular. La resta correspon a l’apadrinament que tant des dels consells insulars com des de la FELIB s’ha hagut de fer amb les propostes municipals. Pel que fa a la proposta directa del Consell, la màxima insitució illenca presentarà un Pla de millora del paisatge rural de l’illa per valor de 2.642.449,09 euros.

quest consisteix en una línia d’ajudes per a conreus de superfícies, sembra de superfícies llaurades, manteniment de fruiters, ramaderia extensiva i implantació i manteniment de ruscs. Amb aquestes ajudes, es pretén “frenar l’actual regressió del sector agrari a Eivissa”. El període d’execució és de cinc anys. El Consell també demanarà al Govern que amb aquest impost es financi el projecte d’Escola d’Hoteleria d’Eivissa al campus de sa Coma, amb un pressupost de 9,5 milions d’euros.

Per municipis, l’actuació més important que presenta l’Ajuntament de Vila és la rehabilitació del passeig de les Figueretes. “Si per fora es veu malament, per dintre és encara pitjor”, va expressar l’alcalde de Vila, Rafel Ruiz, ahir a diversos mitjans. Aquest projecte tindria un cost de 4.325.336,35 euros, i milloraria la connexió entre el vianant i la platja, a més de la separació entre aigua potable i fecals. Santa Eulària ha presentat propostes per prop de 7 milions d’euros, gairebé totes relacionades amb la gestió de l’aigua potable per al consum humà, com la construcció d’artèries de connexió a la xarxa. Sant Antoni i Sant Josep han ajuntat esforços per demanar un projecte conjunt d’ordenació de la badia de Portmany, des de Cala Gració fins a port del Torrent. Sant Joan ha tornat a presentar la petició per fer una nova dessaladora a Portinatx, pressupostada en 3,5 milions d’euros. En total, les administracions eivissenques aspiren a rebre els 10,4 milions d’euros a través de l’impost de turisme sostenible.

Menorca vol clavegueram a urbanitzacions de Maó

El Consell Insular de Menorca presenta 17 projectes. Dos són propis de la màxima institució de l’illa, mentre que la resta són propostes dels vuit ajuntaments. Sumen 15,5 milions d’euros. La xarxa de sanejament i aigua potable a les urbanitzacions de sa Mesquida i es Murtar de Maó és la iniciativa que presenta un major pressupost. També trobam el tractament terciari Maó-es Castell, la rehabilitació de la finca Milà Nou per a la creació d’un centre de recuperació i l’adquisició d’un terreny i construcció d’un centre d’interpretació de la costa i reserva marina de Fornells. El sanejament de Cala Morell i el projecte de sanejament a Cales Coves, Son Vitamina i Cala en Porter (Alaior) són altres propostes, com l’estació de desnitrificació a Maó o rehabilitar les muralles de Ciutadella, entre d’altres.

Potenciar el sector agrari

L’Associació agrària de joves agricultors (Asaja) proposa quatre projectes centrats a mantenir les explotacions agràries marginals, fomentar la reutilització d’aigües depurades per a l’agricultura, netejar les masses forestals i invertir en la recuperació de marjades i parets de pedra en sec per un valor de sis milions i mig d’euros.

El gerent d’Asaja Balears, Joan Simonet, valora que aquests quatre projectes compensarien els esforços que des del sector primari s’estan duent a terme per conservar el paisatge de les Illes.

’aquesta manera s’ajudaria a millorar i garantir la viabilitat de les explotacions agràries.

El projecte per mantenir les explotacions agràries marginals cerca fomentar la recuperació de terrenys de cultius degradats i de replantar arbres morts. El projecte de recuperació de terrenys pretén conservar la riquesa paisatgística de les Illes Balears. Això suposarà eliminar les plantes amb sanitat vegetal deficient, les quals generen malalties.

La FELIB: 75 milions d’euros en projectes

Una de les principals reduccions a l’hora de presentar propostes a finançar amb l’impost de turisme sostenible s’ha donat als ajuntaments, que enguany han proposat 36 projectes a través de la Federació d’Entitats Locals de les Balears, mentre que l’any passat varen ser al voltant d’un centenar. En total, s’han demanat inversions per 75 milions d’euros i el president de la FELIB, Joan Carles Verd, explica que alguns projectes “s’hauran d’executar en diferents fases”.

Tot i que des de l’entitat asseguren que és complicat que s’acceptin tots, esperen que la comissió “avaluï els projectes en justa mesura”.

Un dels que requereixen una major inversió és la construcció d’una xarxa de distribució que connecti els aqüífers amb els municipis del pla: costaria 23 milions d’euros i beneficiaria 14 ajuntaments. Altres consistoris, com el d’Alcúdia, han presentat propostes que s’executen només dins el seu terme municipal.

Els municipis menorquins no han presentat propostes a través de la FELIB, mentre que diversos ajuntaments eivissencs sí que ho fan fet.