Aura Lolita Chávez: "Lluitar contra el patriarcat i per la defensa del territori és lluitar per la vida"
És activista feminista, defensora de la vida, de la naturalesa, la Terra i el territori. Forma part del poble maia K'iche', a Guatemala, i critica les conseqüències del neoliberalisme
PalmaAura Lolita Chávez Ixcaqui forma part del poble maia K'iche', un dels 22 que cohabiten a Guatemala. Participa de manera activa en el Consell de Pobles K'iche' (CPK) per la defensa de la vida, la mare naturalesa, la terra i el territori. Lluita contra l'expansió de les empreses transnacionals amb projectes miners, hidroelèctrics, agroalimentaris i petrolífers que exploten el territori de Guatemala i amenacen els pobles originaris. Assegura que des del feminisme es poden construir xarxes col·lectives que resisteixin als cops del neoliberalisme. Arriba a Palma aquest dimecres per parlar de la situació que viu el seu poble en un acte organitzat per la UIB i associacions de les Illes.
Quina situació actual viu el vostre poble?
A Guatemala, hi vivim 16 milions de persones i un 60% som pobles originaris. Vivim a llocs amb expressions de biodiversitat on hi ha espècies d'animals i plantes úniques al món. En el territori hi ha hagut expressions de colonització, guerra i saqueig. El govern de Guatemala és un govern còmplice i militar. És un narcogovern. Aquestes expressions han duit a l'exclusió i marginació de la societat. I un dels pobles més empobrits de Guatemala és K'iche'. S'hi viu una educació perversa de voler continuar amb el colonialisme i no hi ha fonts d'una economia més plural. Han volgut exterminar la nostra expressió de cultura.
Deis que la terra no pertany a ningú, ni a l'Estat.
Les padrines ens han dit que defensam la terra no perquè ens pertanyi, sinó perquè en som part. No és una relació de capital, ni de propietat privada, ni de títols de propietat. És una relació de vida i aquesta relació de vida és reconèixer també que tot el que existeix té vida i que tot el que té vida en genera i es connecta. És la nostra essència, la nostra filosofia. Per això xocam, perquè les empreses ofereixen doblers, espais polítics, altres terres..., no entenen el concepte de territorialitat. No parlam d'un tros de terra. Les dones deim que lluitam contra les transnacionals per la invasió als territoris de comunitats.
És també una lluita feminista. Patriarcat i destrucció del territori van lligats de la mà?
Les expressions macroeconòmiques fan les anàlisis de l'economia mundial amb fórmules. Nosaltres també en tenim. Capital + neoliberalisme + masclisme = més violència contra les dones. Si s'uneix el patriarcat, que ja ve amb l'expressió de violència, al neoliberalisme i totes aquestes expressions de capital... Quan van arribar les empreses mineres, van arribar més expressions de tràfic de dones, de droga, de recàrrega de treball per a les dones. Les que més lluitam som nosaltres. Les empreses neoliberals ens odien a mort, com diu el govern de Guatemala: som "l'enemic intern". No deixam que flueixin els capitals, perquè flueix la vida.
Quin paper han de jugar les dones com a forma de resistència?
Generar poder col·lectiu. A mi m'ha donat molta vida néixer des de moviments de dones, saber que les xarxes internacionals que s'han generat han estat de dones. Encara que no les veig físicament, sent la seva energia. Dic: "Jo estic viva per totes les xarxes que treballam en l'àmbit mundial". Però també les nostres ancestres ens han deixat saviesa col·lectiva. Les germanes feministes ens hem ensenyat que no hi ha una veritat absoluta. Quan surten tots els missatges com "Toquen a una, toquen a totes", "Ni una menys" o "Totes som Lolita"..., a mi em donen molta llum.
Els feminismes han estat molt atacats.
Sí, mundialment. Són una expressió d'alliberació dels pobles. No és només per a les dones. Els feminismes del món estan donant camins que s'uneixen amb els pobles. Lluitar contra el patriarcat i per la defensa dels territoris és lluitar per la vida. Els homes també tenen un desafiament: que vagin generant les expressions de reciprocitat. El patriarcat ha estat molt fotut per les expressions emocionals, com la intel·ligència emocional.
Què s'ha de fer per combatre totes aquestes problemàtiques?
La importància de l'ésser individual és la importància de l'ésser col·lectiu. S'han de generar assemblees amb homes, dones, nins i nines. Els infants també ens donen molta saviesa.
Existeix molta repressió. Ja no només cap a la dona, sinó també racista. Com ho heu viscut?
A mi em veuen com una persona amb un rang diferent. La societat té, imposades, categories de gent. Fan que hi hagi éssers que es creuen superiors i es genera una descomposició social. És el que ha passat a Guatemala: la gent neoliberal, que mou molt el capital, els homes o, fins i tot, la gent acadèmica o els militars se senten més que les dones indígenes. Quan parlam de saviesa i ens connectam a altres expressions i altres països, no ens creuen. Pensen que no hem de sortir del nostre costat 'ocult'. Diuen que els europeus ens posen les paraules a la boca. No tenen la capacitat de pensar que jo també puc ser sàvia. L'odi que genera el racisme és molt violent.
Vós l'heu patit.
Em diuen bruixa, guerrillera, prostituta i terrorista.
Com podem actuar internacionalment davant tot aquest conflicte?
Conèixer-nos, que sapigueu que hi ha altres mons possibles. A vegades es creu que només existeix el neoliberalisme. "Què farem sense el turisme", diuen. No s'imaginen altres formes de vida. Feim una crida a imagina i conèixer, a generar formes expressives de lliure determinació. És inconcebible que el neoliberalisme decideixi el rumb de les destinacions dels camins de la gent. El que passa a Mèxic: cauen edificis mal construïts, que el neoliberalisme va implementar. Els estats estan tots agenollats a aquests mulitimilionaris.
Què en pensa dels polítics?
Necessitam transcendir que els polítics no són els referents dels pobles. Tenen les seves intencions d'acord amb les agendes de partits. La referència política ha col·lapsat. Ara és de poble a poble, de moviment a moviment.
Quines empreses i empresaris espanyols fan activitats d'explotació al vostre poble?
Hi ha 125 empreses espanyoles només a Guatemala. Són de comunicació, hidroelèctriques, tèxtils, de generació d'energia. Per exemple, Florentino Pérez té les mans brutes de sang. El boicot a les empreses és un mecanisme per donar vida. Si es manifesten aquí, allà saben que els pobles no estan sols, i estan salvant vides, perquè el simple fet que es retiri una empresa allà fa que siguem vius i vives. Ens estan exterminant.
Incidiu molt a dir que "som vives".
Existeix la criminalització. Quan les defensores i els defensors ens movem contra una empresa transnacional, l'estat de Guatemala implementa el codi penal més altres penalitzacions. Els mitjans de comunicació estan dins aquesta estratègia de criminalització. Què passa? Ens fiquen a la presó perquè no protestem. És una arma que tenen. L'altra són els assassinats. Ens assassinen a mà armada. Els exèrcits proveeixen d'armes sicaris, narcos o 'maras' (grups que adoctrinen joves) perquè ens assassinin i quedin en impunitat. També usen formes perverses, com deixar-nos sense aigua, que és com donar un ultimàtum de vida. Ens desplacen de manera forçada, no només perquè s'apropien de territoris, sinó perquè la poca gent que viu ja no està en condicions de viure, i ja no té on. El 80% de les terres estan en mans del 8% de l'oligarquia.