Balears i Canàries s'alien per tenir més veu en hisenda, transport i turisme a l'Estat i la UE

PalmaEstablir acords i unes línies de treball en sintonia en qüestions d'hisenda, transport i turisme. El Govern balear s'ha reunit aquest divendres amb el govern de les Illes Canàries per signar un protocol d'actuació conjunta. La presidenta balear, Francina Armengol, ha volgut destacar la bona relació amb la qual han treballar ambdós executius per tenir "una veu més forta" davant l'Estat i la Unió Europea.

"Urgeix un treball seriós en finançament autonòmic i rompre l'statu quo", ha advertit Armengol. En aquest sentit, la presidenta ha assegurat que el fet de ser illes no ha de representar una falta de drets per als ciutadans de Balears i Canàries. "Se'ns castiga", ha reiterat Armengol, i ha apuntat que "és molt important per la insularitat que s'inclogui dins el sistema de finançament autonòmic". El Govern ha tornat a reclamar, en aquesta línia, un nou règim especial per a Balears (REB).

Un dels aspectes que ambdós presidents consideren, també, urgents és que l'Estat faci una passa enrere en les limitacions al descompte de residents en viatges a grups. De fet, el Consell de Govern ha aprovat aquest divendres un requeriment formal a l'Estat per a què deixe sense efectes els canvis introduïts per la Direcció general d'Aviació Civil. Entren en vigor a partir de dia 1 de gener i la intenció de l'Executiu balear és que es revoqui la resolució de l'Estat o que s'apliqui una suspensió cautelar. La presidenta Armengol ha criticat que tampoc "no és just que es castigui" a pensionistes o clubs esportius, a qui podria afectar aquesta mesura. Ara bé, Armengol ha aclarit que el Govern col·laborarà en la lluita per al "frau" que pugui haver en el descompte de residents, però que no actuarà contra els interessos dels balears.

Armengol ha reclamat que, per la qüestió d'insularitat, tant Canàries com Balears han de tenir "garantia de competitivitat" i unes "condicions dignes i uns serveis a l'alçada de les circumstàncies". Per això, es demanaran abaratiments en les tarifes aèries i marítimes. S'ha criticat, també, que l'Estat deixi d'invertir un 25% dels descompte de residents en els bitllets de vaixell. Pel que fa al trànsit aeri, Armengol i el president canari, Fernando Clavijo, han reivindicat la necessitat de tenir el dret a participar en la gestió aeroportuària. De fet, ha criticat les intencions de privatització d'AENA, que si es duu a terme passaria a estar en una majoria de mans privades.

Clavijo també ha criticat l'alt preu dels bitllets. Ha matisat el cas de la desaparició d'Spanair, la qual va comportar una pèrdua de freqüències i competitivitat a Canàries. L'objectiu és que davallin els preus: "No podem mirar a un altre costat", ha assegurat el president canari. De moment no s'estan posant condicions, però des d'ambdós governs s'entén que hi ha una problemàtica "que s'ha d'estudiar". Armengol ha recalcat que al territori peninsular hi ha una "forta inversió ferroviària i per a carreteres" i que els ciutadans compten amb "moltes facilitats" per desplaçar-se a altres territoris, mentre que a les illes aquesta realitat no existeix. Tampoc no tenen facilitat per visitar els arxipèlags, ha expressat Armengol, per la qual cosa "s'han de cercar fórmules perquè els ciutadans hi puguin arribar".

Turisme

En matèria de turisme, els presidents han coincidit en què es tracta de "models diferents", però que s'ha de fer un camí conjunt cap a la sostenibilitat, ja que "els territoris insulars són més fràgils". S'ha posat en valor, també, la forta lluita realitzada contra les prospeccions petrolíferes a ambdós territoris. Pel que fa al mercat britànic, un dels més importants per als territoris, Armengol ha destacat que, de moment, el Brèxit no ha tingut conseqüències, però que s'hi ha de tenir "una atenció específica".

Clavijo ha expressat la voluntat de fer les coses "de manera diferent" i des del "diàleg". Ha expressat que el fet de la insularitat comporta uns "costs i desigualtats que no hem aconseguit que s'entenguin" a la resta de l'Estat espanyol.

Pel que fa al lloguer turístic, també s'han intercanviat experiències. Clavijo ha explicat que a Canàries existeix un decret a través del qual no es permet l'activitat a zones turístiques, però sí a les residencials. A més, ha apuntat que s'està estudiant que cada illa es pugui adaptar a les seves necessitats, ja que existeixen realitats diferents.

Nou front comú

Aquesta no és la primera aliança que Balears ferma amb un altre territori estatal o europeu. Fa unes setmanes ja es va presentar el front comú entre el Govern balear i els executius de Sardenya i Còrsega per tenir més veu a la UE.

Armengol ha destacat, també, que ja s'ha treballat amb Catalunya, el País Valencià i la Regió de Múrcia en altres matèries en relació al tarannà comú i l'activitat econòmica que comparteixen.