El Canal 33 es fon a negre després de 27 anys

Palma“1, 2, 3, les tres bessooones”... Els més matiners ja no han pogut sentir aquesta melodia avui dematí, i molts de pares i mares han tingut problemes per donar una explicació als seus fills de per què els dibuixos no es feien avui ni tampoc no sortiran demà. Ni tampoc el ninot color de carabassa, en Mic, no ha pogut embadalir els més petits de la casa mentre es beuen la llet i es freguen les lleganyes davant el televisor abans d'anar a escola. El Canal 33, que comparteix freqüència amb el K3 de 18 a 22 h, i el canal informatiu 3/24 s'apagaren de les llars de les Illes Balears la matinada passada i en el seu lloc ja només s'hi veu, des d'aquest dimarts, un fons negre.

“Volen deixar els nostres infants sense dibuixos en català. Volem veure el Canal 33, el Súper3 i el 3/24!”, deien aquest matí des de l'Institut d'Estudis Eivissencs. “Després de tota una vida veient el Canal 33 a Balears, a partir d'avui ja no serà així”, deia un altre tuitaire.

Més enllà de petits inconvenients familiars, la realitat és que el Canal 33 feia 27 anys que formava part de l'espai català de comunicació, que inclou les Illes, mentre que el 3/24 informava vint-i-quatre hores al dia des de l'any 2007.

La reacció de molts ciutadans de les Balears ha estat avui de lament i de denúncia mitjançant les xarxes socials, que se sumen a la petició dirigida al vicepresident balear, Antonio Gómez, perquè es continuïn veient els canals 3/24 i 33, que s'ha impulsat a través de la plataforma digital Change.org i que ja ha aconseguit aplegar més de 4.300 signants.

Emperò el rebuig a la decisió del Govern de Bauzá, que s'interpreta com l'enèsima agressió contra la llengua catalana d'aquesta legislatura, es mesurarà aquest dijous a les 12 h davant el Consolat de Mar en una concentració que ha convocat l'Obra Cultural Balear.

Qüestió de múltiplexs

L'Obra Cultural insisteix en la motivació política de la consumació de la desaparició dels canals 3/24, K3/33, que es podria haver evitat fent passar alguns dels senyals televisius pels múltiplexs insulars, actualment desocupats, mitjançant un acord amb els consells insulars, asseguren. Per tant, la solució per poder continuar veient aquests canals seria tornar a ressituar-los entre els diferents múltiplexs que el Govern gestiona. No és una qüestió tècnica, tal com ja va recordar l'Obra Cultural Balear (OCB) en la proposta que va presentar el mes d'octubre passat per tal de garantir la recepció dels dos canals, sinó una decisió política.

La proposta presentada de l'OCB és simple: utilitzar els múltiplexs insulars, que depenen dels consells insulars, i que a Mallorca estan en desús, per emetre IB3. Això allibera un múltiplex per continuar veient els canals de TV3. Amb aquesta proposta, no només es garantiria la recepció dels canals catalans, sinó que també permetria complir amb el marc legal vigent que diu que la televisió autonòmica ha de fer desconnexions insulars.

El procés de dividend digital, procés pel qual s'ha d'alliberar un múltiplex de televisió per cedir-lo a la telefonia mòbil 4G, va fer que per ordre del govern central un dels dos múltiplexs autonòmics fos el que es destinàs a encabir-hi els nous serveis telefònics. Així, fins ara, els dos múltiplexs autonòmics eren utilitzats per IB3, IB3 HD i Canal 4, i pels canals de Televisió de Catalunya, en l'altre.

El múltiplex afectat pel dividend digital era el d'IB3. Això va provocar que el Govern fes migrar els canals illencs a l'altre múltiplex. Així, el 3/24 i el Súper 3/33 tenien la seva sentència de mort.

Lliures per veure televisió, quasi només en castellà

Amb aquesta decisió l'oferta televisiva en català a les Illes ha patit una pèrdua molt important. Des de l'acord de reciprocitat entre els governs balear i català signat el 2009, els illencs ja no veuen l'emissió normal de TV3, sinó que veuen el canal internacional TV3-CAT, amb continguts diferents del canal principal, la qual cosa significa sense pel·lícules, sèries ni retransmissions esportives que tinguin drets. Així, els illencs no tenen ara mateix cap canal per veure una pel·lícula de ficció en català, ja que IB3 les ofereix doblades al castellà. Els altres canals en català es redueixen a un únic programa diari, l'Informatiu Balear que emet TVE1, les privades Canal 4 (Mallorca) i TEF (Televisió d'Eivissa i Formentera). Televisió de Mallorca [M], pública i en català, també fongué a negre el desembre de 2011 per mandat de José Ramón Bauzá, mentre que IB3 passava a ser una televisió bilingüe que, a més, ha deixat de banda el català normatiu en els espais informatius.

La pregonada “lliure elecció de llengua” de Bauzá és, precisament, el motiu que fa servir l'Obra per cridar els illencs a manifestar-se per la pèrdua de canals en català. “Per la lliure elecció de llengua, volem el 3/24 i el Súper 3/33” és l'eslògan que fa servir l'entitat.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals diu que és una decisió política

“Lamentam profundament la pèrdua de l'emissió del 33 i el 3/24 a les Illes Balears i valoram molt negativament la manca de flexibilitat del Govern de Madrid, que no n'ha acceptat cap proposta alternativa” pel que fa a la negociació del múltiplex, ha declarat a l'ARA Balears la directora de Comunicació i Relacions Institucionals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, Elisabet Ventura. Demanada sobre si l'apagada ha estat una decisió política, assegura que “clar que sí”, i exposa que l'opció d'espais de freqüències lliures, proposada per la CCMA a Indústria, haurien evitat arribar a aquesta situació.