Castro veu "impossible" justificar la fortuna de Matas

Palma"No es pot desconèixer que Don Jaume Matas Palou s'ha vist afavorit amb un increment patrimonial a totes llums notori, injustificat i que es reflecteix en l'adquisició en data de 25 d'octubre del 2006, tot i que dos anys abans ja s'estaven realitzant obres de reforma per indicació directa de la seva esposa, Maria Teresa Areal, d'una luxosa edificiació senyorial", assegura el jutge José Castro en la interlocutòria de transformació a procediment abrejuat de la peça separada número 24 del cas Palma Arena. En aquesta peça Castro imputa un presumpte delicte de blanqueig de capitals a Jaume Matas, la seva dona Maria Teresa Areal, el seu gendre Fernando Areal, Bartolomé Reus, l'arquitecte tècnic Miguel Ángel García-Inés, el decorador Antoni Obrador, l'empresària d'electrodomèstics Josefa Lorca i la secretària del decorador María Emilia Rodríguez.

Aquesta part de la causa judicial es focalitza en la investigació de l'adquisició del palauet del carrer de Sant Feliu adquirit per l'expresident, de la seva reforma i de despeses relacionades amb propietats a la Colònia de Sant Jordi. El jutge instructor assenyala aquest increment patrimonial amb la compra del palauet situat al carrer de Sant Feliu de Palma, després d'enumerar, una per una, les 28 peces de la causa i de fer-ne una petita explicació.

Una propietat, la del carrer de Sant Feliu, que, segons l'escriptura pública, està valorada en 950.000 euros i que amb la reforma i rehabilitació pujaria fins a 1.361.992 euros. D'altra banda, l'Agència Tributària el valora en 2.477.550 euros. "Resulta impossible que amb els ingressos declarats per la família Matas-Areal pugui acumular-se aquest patrimoni. I és més impossible, encara, si es fan compatibles aquestes adquisicions amb el tren de vida de malbaratament i ostentació absoluts, plasmat en el mobiliari i en la decoració de preu molt elevat, electrodomèstics de darrera generació i televisors de disseny innovador que, facturats a través de conductes estranys, amb increïbles compensacions i mitjançant factures de mostrador, arriben fins als 80.000 euros, a més de visites recurrents a joieries i botigues de moda, i tot un sens fi d'etcèteres", apunta Castro.

L'instructor investiga pagaments de 33.000 o 34.000 euros en efectiu entregats per Fernando Areal, el gendre de Matas, a petició seva, per a determinades feines amb relació al palauet. Un d'aquests pagaments sembla que es va fer a la seu del Partit Popular. I d'altres, d'uns 20.000 euros, per exemple, també en mà per a feines de pintura a l'habitatge. El jutge també assenyala la dona de Matas com a pagadora dels proveidors de la reforma mitjançant sobres amb molts de doblers i sense facturació. El matrimoni arribà a pagar fins a 50.000 euros en efectiu per feines vinculades a la reforma i al mobiliari de l'edificació.

Sembla ser que l'esposa de Matas deia als proveïdors que guardassin silenci sobre els pagaments. "S'arribà a una situació de desvergonyiment tan important que, quan ja estava en marxa aquesta instrucció, la senyora Areal demanà als seus perceptors que part d'aquests pagaments que havia fet en negre fossin retornats al cap de dos anys, per tal de poder fer factures per pagar amb xecs i manipular, així, proves que desvirtuassin els elements incriminatoris", escriu Castro.

D'altra banda, el jutge també associa un immoble de la Colònia de Sant Jordi al matrimoni Matas-Areal i no a la mare de l'expresident, com sí que consta en els papers. A l'instructor li crida l'atenció que donassin una hipoteca a la mare de Matas; que, per llei natural, la prestatària no sobreviuria i de la qual és avalador el seu fill.

En aquesta resolució, notificada aquest dijous, el jutge explica que el cost total del velòdrom es xifrà en 46.400.000 euros. Segons el jutge, però, l'origen d'aquest càlcul provisional continua sent un misteri, perquè no en consta cap estudi. Finalment, la direcció facultativa de l'obra certificà, davant la junta rectora del Consorci per a la construcció del velòdrom, un increment pressupostari de 30.870.601 euros, i que el Consorci n'arribà a reconèixer aquest deute, tot i que després l'Administració només va fer efectius 20.000.000 d'euros.