Cristina de Borbó, un "escut" fiscal per a Aizoon

Palma"Ah, és un escut" davant d'Hisenda, assegurava que havia dit el notari contractat per la trama Nóos, Carles Masià, quan demanava per què la infanta Cristina de Borbó constava com a copropietària, amb Iñaki Urdangarin, d'Aizoon. Masià va explicar el 16 de novembre al jutge José Castro que el comptable de la xarxa societària, Miguel Tejeiro, li havia contestat assentint amb el cap: "Ells no la toquen". Aizoon és l'empresa a través de la qual el duc de Palma facturava a l'Institut Nóos i a diversos consells d'administració; la que hauria fet servit per desviar doblers públics i esquivar imposts.

La filla del rei era copropietària d'Aizoon "perquè hi havia allò del forat aquest negre, que no els inspeccionaven", va concretar el notari en el seu tercer interrogatori com a testimoni del cas Nóos, a València. Pel sol fet que hi constàs el seu nom, l'empresa "rebia un tracte especial per part d'Hisenda, que no els controlava", va haver de tornar a dir, davant la insistència del jutge.

Carles Masià admeté que havia estat "en bona part" el notari de la trama Nóos el que certificà la majoria de societats que la formaren. Fins i tot s'encarregà, a banda d'acreditar la compra del palauet de Pedralbes, de certificar el testament del duc de Palma. Era el notari que treballava per sistema amb el despatx del comptable i gestor de la trama, Miguel Tejeiro -que havia conegut a través del seu germà- i amb qui va acabar enemistat. Segons Masià, Tejeiro no era tan sols un comptable, era un "assessor integral" de la trama, l'artífex de la branca societària a l'estranger de la trama Nóos, teòricament planificada per evadir imposts i doblers públics.

"Era molt perillós posar-la [la infanta] en una societat mercantil que està exposada a moltes coses, avatars, fallides i concursos", va assegurar que havia explicat Masià a Tejeiro, per intentar desdir-lo de fer-la constar a l'empresa, però el notari manté que Tejeiro li va deixar clar que els avantatges fiscals que tenia com a filla del rei d'Espanya pesaven més. Segons la Fiscalia, Aizoon va servir a Urdangarin per desviar la seva part dels més de quatre milions d'euros públics que ell i el seu exsoci Diego Torres es varen apropiar a través de l'Institut Nóos.

Masià ho tenia clar, quan el fiscal Pedro Horrach li demanà què venien a Nóos. Primer va dir que preferia no contestar i, en insistir-li, admeté que "venien fum". "El senyor Urdangarin picava la porta i sortien els doblons, i el senyor Torres és qui pensava l'estratègia", va admetre.

El palauet

El notari va dir que la infanta no semblava que tingués cap paper en l'Institut Nóos perquè, quan signava cap paper en els tràmits que supervisava, ella "ni preguntava ni li interessava". Això sí, va tornar a explicar que havien patit per si la infanta no signava la hipoteca per comprar el palauet de Pedralbes, per cinc milions d'euros. "Havien tingut una discussió amb el seu marit", Urdangarin, perquè "no veia clar d'on treure els doblers per a la hipoteca i potser no firmava", assegura Masià que li havia dit Tejeiro, però al final va fer-ho. I això que el notari ho veia negre: "La venda per mi tenia un component perillós que era que el venedor, un tal Mario Herrera, tenia una querella". Per comprar la casa, segons s'ha sabut més tard, la parella va disposar d'un presumpte préstec del rei.

Entre els correus electrònics que va lliurar ahir l'advocat de Torres al jutge Castro n'hi ha un de 2004 amb l'assumpte "nota per parlar amb Godó", en referència al grup del diari La Vanguardia. El secretari de les infantes, Carlos García Revenga, hi feia arribar a Urdangarin un argumentari per explicar la compra de la casa. L'esquema diu que la compra es va fer "com molts espanyols: comptant amb la seva casa actual i amb doblers barats, és a dir, endeutant-se", i que viure a Barcelona era "un gest de la Corona".