Demolint l'argumentació favorable a protegir la Feixina
L'Ajuntament de Palma envia a la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca l'informe elaborat per l'arquitecte i catedràtic d'Història de l'Art i de l'Arquitectura de la UPC Josep Quetglas
PalmaDemolidor. Així és l'informe sobre la Feixina que l'Ajuntament de Palma ha traslladat a la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca per tal que aquest divendres es decideixi si es protegeix el monument alçat en memòria dels 'Héroes del Baleares'. És un dels tres que la Comissió va demanar el 26 de juny "per prudència" per fonamentar la decisió de catalogar o no el monument.
L'informe que ha elaborat l'arquitecte i catedràtic d'Història de l'Art i de l'Arquitectura de la UPC Josep Quetglas esmicola els arguments sobre els quals s'ha bastit la defensa del monument feixista de la Feixina en els successius informes que s'han redactat per justificar-ne la catalogació i conclou que el "monument no té cap valor artístic (...) ni cívic". "Només hi ha una manera de donar-li un punt de vista estètic: i és convertir en obra d’art el seu desmantellament", sentencia.
El mateix argumentari d'origen
Segons indica, les argumentacions "comparteixen un mateix argumentari d'origen, però es distingeixen en alguns trets característics". Així, en l'informe enumera els arguments i els rebat amb contundència.
Quetglas analitza els set informes que s'han presentat i les peculiaritats en els seus arguments. Així, comença pel de Lluís Moranta Jaume i repassa la resta dels informes que s'han emès: el de Begoña Bernal, presidenta del Comité Nacional Español d’Icomos; el de Blanca Castaldo; el de l'advocat Felio José Bauzá; el del professor de la UIB Miguel José Deyá; el de Laura Beatriz Mailla i l'elaborat per Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa, els quals signen com a arquitectes.
L'arquitecte, que signa l'informe a Montuïri, nega que la Feixina s'hagi de protegir per ser d'estil "art déco", argument que presenta Moranta. Quetglas explica que el fet de considerar la Feixina "art déco" no neutralitza la càrrega ideològica que té. "Per Moranta, la Feixina, per ser “d’estil art déco”, ja és ideològicament neutra, com seria neutre tot receptor de ràdio que no dugués gravat a la baquelita '¡Arriba España!'", assenyala. Així, recorda que els 'guardamarines' que apareixen formant i amb la baioneta a la base del monument ho són tot menys neutres.
Una de les andanades més contundents de Quetglas la rep Begoña Bernal, presidenta del Comité Nacional Español d'Icomos (International Council on Monuments and Sites, en les sigles en anglès). Bernal afirma que només ha utilitzat opinions favorables a la protecció de la Feixina per elaborar el seu informe, un fet que "no és propi d’una anàlisi objectiva".
Quetglas retreu que l'Icomos no empra amb propietat els conceptes sobre els quals ha realitzat l'informe. Així, recorda que la Feixina no és un monòlit, segons indica la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, i retreu "el nivell d'alfabetització" de la institució. Així, conclou que "hem de lamentar que el prestigi d'institucions internacionals com Icomos es vegi compromès per l'actuació del grup local Icomos España, que no pot ser considerada més que parcial, tendenciosa i poc informada –o induïda a error".
L'obra de Castaldo, la qualifica "d'inculta". Quetglas destaca les incoherències de l'autora i la manca de rigoristat de la qual fa gala.
En el cas de Felio José Bauzá, Quetglas aborda el concepte clau de la seva argumentació, el concepte de "contextualització". Segons indica l'arquitecte, la contextualització s'hauria de realitzar a partir dels valors democràtics imperants en els nostres dies, cosa que actualment no succeeix. En el mateix sentit apunta la crítica a Miguel José Deyá. Segons Quetglas, el monument no és neutral, fet que defensa el professor de la UIB.
Finalment, i després d'haver despatxat amb rapidesa l'informe elaborat per Laura Beatriz Mailla, se centra en el realitzat per Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa. Quetglas explica que el fet de tenir la llicenciatura d'Arquitectura no significa que es puguin dir arquitectes. Des d'aquesta base, destaca que en l'informe hi ha afirmacions "que qualsevol estudiant de primers cursos d’una Escola d’Arquitectura sap falses".
