Extreballadors de Nóos desmenteixen la versió d'Urdangarin i Torres

PalmaDiversos testimonis que van treballar per a les diferents empreses d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres han desmentit la versió dels dos principals acusats en aquesta trama de suposada corrupció. S'esperava que la segona sessió de la fase testifical del judici fos protagonitzada per un dels testimonis clau del cas, l'exsecretari de Nóos Miguel Tejeiro. L'extensió dels interrogatoris ha impedit, però, que ni tan sols començàs a fer-ho. D'aquesta manera, es posa en dubte el compliment del calendari fixat per les tres magistrades que presideixen el tribunal.

El darrer testimoni ha estat el consultor Juan Pablo Molinero, qui ha afirmat que "no és cert", tal com va dir Urdangarin, que fos l'aconseguidor del projecte Valencia Summit pel qual l’Instituto Nóos es va embutxacar una mica més d’un milió d’euros. La seva participació s’hauria limitat a participar en “dues o tres” reunions, a València i a Ginebra, ha assegurat.

Molinero va treballar dos anys per Urdangarin i el seu exsoci, Diego Torres. Bàsicament, ha dit, es va dedicar al patrocini de l’equip ciclista Illes Balears. Ha negat que actuàs amb total llibertat, tal com va afirmar Urdangarin. Ben al contrari, ha dit que a Nóos “no es movia un document sense la supervisió dels caps”, és a dir, Torres o Urdangarin. Sí que ha reconegut, en canvi, que va ser la persona que va informar l'exduc de Palma, la primavera de 2003, que l’equip Banesto cercava un nou patrocinador. Molinero treballava per a la consultora PriceWaterhouse Coopers i va rebre l’encàrrec. Posteriorment, el cunyat de Felip VI li va comentar, en una altra trobada, que sabia a qui li podia interessar el projecte. A finals d’octubre, quan el Govern balear va anunciar oficialment l’acord pel patrocini, Molinero va fitxar per Nóos i es va encarregar de l’oficina de seguiment del patrocini. Va acceptar un sou inferior al que guanyava, ha afirmat, per "la il·lusió" que li feia treballar amb Urdangarin.

El consultor ha indicat que l’oficina va costar 200.000 euros i que va ser Diego Torres qui li ho va comunicar. El preu, ha assegurat, era raonable perquè ell mateix es va encarregar de validar-ho amb altres equips d’un nivell similar. L’expresident Jaume Matas va dir que l’oficina va costar 300.000 euros i que el preu era la manera d’amagar un “peatge” que es va pagar a Urdangarin pels seus serveis com a intermediari.

L’estructura imbricada de

Molinero ha explicat que no distingien entre les diverses empreses vinculades a Nóos. “Parlàvem indistintament de Nóos tant per referir-nos a l’Instituto Nóos com a Nóos Consultoria. Eren el mateix”, ha assenyalat. Posteriorment, ha afegit que va partir per la manca de perspectives de desenvolupament professional: “Hi havia dos caps i la resta dels treballadors. No hi havia càrrecs intermedis. Ens dèiem a nosaltres mateixos “els indis”, ha relatat.

una treballadora li va reclamar que a la nòmina hi figurava la societat Aizoon com a ocupadora, malgrat que ella treballava per a Nóos

En aquest sentit, un altre dels testimonis que ha declarat aquest dimecres, la consultora Naroha Marcos, ha assegurat que els treballadors que feien feina per les diverses empreses d'sovint, ha dit, era difícil discernir per a quina de les empreses es treballaval'estructura de les empreses vinculades a Torres "no era gaire clara"Virtual Strategies

Ana María Tejeiro"involucrada" en algun projecte

Un comptable nega la supervisió de la Casa Reial

Un dels assessors fiscals que va gestionar la comptabilitat de les empreses vinculades a l'Instituto Nóos ha apuntat que no va facilitar mai informació a la Casa Reial perquè supervisàs els números. Luis Tejeiro ha afegit que quan Iñaki Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, van contractar els seus serveis, ja havien constituït les societats a través de les quals canalitzaven els ingressos que obtenia l'Instituto Nóos. Aizoon, l'empresa que compartien Urdangarin i la infanta Cristina, ja tenia, fins i tot, un treballador en nòmina, vinculat al servei domèstic.

Tejeiro ha assenyalat Torres, el seu cunyat, com el responsable d'ordir la trama de falses contractacions a "totes o gairebé totes" les empreses vinculades a l'Instituto Nóos. Tejeiro assegura que Torres el va contractar l'any 2000 i que, llavors, ja tenia empleats ficticis a les seves empreses. "Ell em va ensenyar com funcionava" el sistema que els permetia obtenir majors deduccions, ha declarat. L'assessor ha reconegut que va estar donat d'alta en una de les empreses del grup, però que no va cobrar res mai. "Els doblers se'ls quedaven Diego i Iñaki", ha dit.

Tejeiro ha afegit que Torres era qui prenia les decisions i que Urdangarin les compartía. D'aquesta manera, l'assessor està corroborant la versió del seu germà, l'excomptable de Nóos Marco Antonio Tejeiro, un dels 17 acusats en la trama.

Torres mantenia un control absolut dels comptes

l'entramat de factures creuades unes taules d'Excel que organitzaven el repartiment dels doblers al 50%

"Li agradava tenir el control" de la comptabilitat del grup, inclosa Aizoon

La jornada d'aquest dimecres hauria de concloure amb la declaració d'un dels testimonis estrella del cas, l'exsecretari de Nóos, Miguel Tejeiro. Urdangarin i Torres li atribueixen la responsabilitat de les posssibles irregularitats comeses per les seves empreses.