Educació sense llibres ni matèries: més enllà del mètode tradicional

PalmaÉs possible una educació sense llibres de text? Per als fundadors de l’Escola NAU, de Palma, la resposta és contundent: “Sí, i és el que creiem que és el millor mètode”. No hi ha matèries ni aules. Hi ha ambients i tallers. I els infants estan mesclats entre diverses edats. Entre ells aprenen, s’ensenyen i s’eduquen, acompanyats pels mestres. La base d’aquesta educació és el respecte i la col·laboració.

L’Escola NAU va néixer al 2013, quan sis mares i pares relacionats amb el món de l’art, l’educació, les humanitats i la psicologia es van interessar activament per l’educació dels seus fills. Quina escola escollim? La qüestió és un dels dubtes més grans quan s’és pare o mare. Ells van veure que a Mallorca no hi havia cap projecte que s’adaptàs a les seves il·lusions. Katia Martorell, una de les fundadores de l’escola NAU, explica com van decidir donar un gir a l’educació tradicional i reconvertir el sistema educatiu en un ambient pedagògic en què aprendre sigui un camí il·lusionant i no una obligació.

Els alumnes de l’escola, situada al polígon de Can Valero, tenen entre 2 i 7 anys. L’any que ve, però, NAU començarà els aprenentatges a partir dels 3 anys i anirà pujant progressivament fins a arribar als 12, a sisè de Primària. El centre està homologat per la Conselleria d’Educació. Una de les bases que permeten que funcioni correctament és la baixa ràtio de les aules: es comprometen amb les famílies a tenir 15 alumnes per professor, però s’han autoexigit una xifra de 9.

Acompanyament emocional

Martorell explica que els infants estan “preparats genèticament per tenir curiositat i ganes d’aprendre”. Són éssers curiosos, els propulsors de NAU. I una altra de les claus resideix, precisament, en els instints dels infants: “Si se senten segurs emocionalment, seguint els seus propis instints, arribaran a l’aprenentatge”. Ara bé, Martorell especifica que perquè això sigui possible s’han de posar sempre al seu abast les eines necessàries: ambients apropiats, material adient i una base de seguretat emocional i respectuosa. A NAU no segueixen un mètode concret, però sí que beuen dels diferents estudis a través dels quals s’han guiat i s’hi van formant. A partir de totes les peces han construït un trencaclosques que ja fa tres anys que està en actiu i que cada vegada es va transformant. Els alumnes de NAU comencen l’horari amb una entrada tranquil·la. Poden arribar de 9.00h a 9.30h, fins que sona una campana i tots es reuneixen en petites assemblees. Allà es decideix què es fa i és el primer espai de comunicació entre tots junts al dia.

Una altra de les peces claus d’aquesta transformació són les famílies: hi ha diverses comissions, elaboren tallers i estan implicats amb el centre. Cadascú aporta el seu gra d’arena, de la manera que sap i de la manera que pot. I aquesta implicació es trasllada als seus fills: “Tenen moltes ganes de fer feina en equip”, destaca Martorell, i afegeix: “Resulten ser alumnes molt crítics amb ells mateixos i el món que els envolta. Per nosaltres és tot un èxit”. Martorell assegura que una de les bases que fonamenten el mètode pedagògic de NAU és que “no hi ha autoritarisme, però sí autoritat”. Així, no s’obliga als infants a fer deures, exàmens o treballs, sinó que ells sempre trien què desitgen fer. El mètode varia una mica des d’Educació Infantil a Primària.

Ambients i no aules

Amb els més petits se’ls deixa que siguin autònoms i juguen tot el dia a ambients preparats per al seu nivell de maduresa. “Els observam, canviam el material quan veim que no l’han tocat mai... Està tot molt ben preparat” assegura Martorell. Hi ha ambients tancats on poden trobar material especial per fer matemàtiques a l’estil Montessori, dibuixar, aprendre de l’univers o crear històries amb els seus companys, per esmentar alguns dels exemples. En els ambients oberts, com ara el ‘bosc’, construeixen, deconstrueixen i juguen amb els materials que tenen el seu abast. De fet, aquests ambients estan regits per uns límits: “No pots entrar al bosc, Katia, està tancat!”. Els infants interioritzen les normes sense un sentit permanent d’obligacions o deures.

Als de Primària se’ls ofereixen tallers, de manera que al llarg del curs s’assoleixin els objectius pedagògics que marca la Conselleria d’Educació. Els nins fan exploració autònoma, però han de seleccionar un dels tallers. “La Primària tradicional són pupitres mirant a la pissarra i una assignatura rere altra”, critica Martorell, i afegeix: “Tot és transversal a la vida. L’ensenyament també ho ha de ser”. Amb l’assoliment d’aquests objectius, l’escola té clar que no s’han d’estressar. “Tothom pensa que saber llegir i escriure és obligatori a primer curs”, entona Martorell. En aquest sentit, a NAU saben que les presses no són bones i que potser un infant obligat a aprendre una cosa trigaria un any, mentre que si ho fa pel seu propi interès trigarà molt menys temps.

“No hi ha dos al·lots iguals”. Aquesta és una de les altres premisses importants a NAU. Es reforcen les aptituds de cada un i se cerca en què és especial cada alumne. Però la pregunta estrella que es fan els pares és sempre la mateixa: “S’adaptarà bé el meu fill quan arribi a la ESO?”. A NAU asseguren que no poden garantir que el pas a Secundària sigui “tranquil”, però se sustenten en l’experiència d’altres escoles que sí que han tingut èxit i en la fe en els infants. “A Catalunya els resultats han estat mol bons. El xoc és d’estructura, no d’objectius”, explica Martorell. Assegura que tots els alumnes han fet el pas cap a la Secundària sense problemes, però, com tot, per alguns serà més fàcil que per a d’altres.

Si bé els alumnes més grans a vegades donen una mà a als més petits, a vegades els professors també aprenen coses dels nins. Martorell explica com un infant va dir a una companya que s’havia tallat el cabell que estava molt lletja. La resposta va ser instanània: “No estic lletja. Tu em veus rara i no trobes la manera d’expressar-ho”. En aquest moment, Martorell es va adonar que alguns dels infants ja tenen “més autoestima que molts adults”. Veure aquest apoderament que experimenten els infants i que l’objectiu que van idear els fundadors de NAU funciona, fa que les ganes de persistir siguin gegants.