Facultat de medicina: un debat a cor obert amb pronòstic reservat

PalmaEl projecte d’una nova facultat de medicina a la UIB ha enterbolit, de nou, el debat polític. En especial les relacions entre els tres partits signants dels acords pel canvi.

Podem s’ha erigit com el gran detractor del projecte i ja amenaça amb conseqüències en les negociacions per als pressupostos de 2017 si el Govern no fa una passa enrere. Dimarts passat, la formació només va rebre el suport de Ciutadans i Gent x Formentera en una moció que instava el Govern a suspendre el projecte. Els motius de la seva postura són diversos: una despesa excessiva (i no pressupostada) quan la crisi encara s’engreixa amb moltes famílies desfavorides; el desviament de recursos cap a una facultat “de baix cost” i que, asseguren, no garanteix una formació de qualitat quan la UIB ja pateix un dels pitjors finançaments de tot l’Estat; la manca de garanties que els alumnes balears (especialment de les illes menors) se’n vegin beneficiats. En definitiva, consideren que és una despesa excessiva i no prioritària.

Els defensors del projecte al·leguen que si la facultat no s’obre aquest curs, podrien passar 10 o 20 anys més fins a tornar a tenir opcions; que la despesa és assumible perquè assegura el retorn econòmic en forma de projectes d’investigació; que la inversió més costosa (la construcció de les instal·lacions) ja està executada; que ajudarà a pal·liar el dèficit crònic de professionals de la salut a la Comunitat. En definitiva, consideren que esteim davant una oportunitat única d’impulsar una institució que pot influir en el tan anhelat canvi de model productiu de les Illes, una alternativa al turisme de sol i platja. Arguments i dubtes raonables per a tots els gustos.

La recerca vol jugar a primera

Un dels col·lectius més interessats en la nova facultat és el dels investigadors biomèdics. “Per a nosaltres és una passa clau i imprescindible” explica Dani Martínez, director gerent de la Fundació d’Investigació Sanitària (FISIB). Aquest ens gestiona l’Institut d’Investigació Sanitària de Palma (IdISPa), creat el 2013, amb la intenció d’aglutinar la recerca a la Comunitat. L’associació de l’IdISPa amb una facultat de Medicina és un dels requisits que demana Madrid per obtenir l’acreditació, un segell de qualitat que permet l’accés a molts més fons i obre la possibilitat de treballar en xarxa amb altres centres d’alt nivell. “Significa jugar a primera o quedar a segona divisió”, afegeix Martínez.

Un exemple que dóna el Govern sobre les virtuts de tenir un institut acreditat és el cas de l’Institut d’Investigació Sanitària Marqués de Valdecilla (Idival), a Cantàbria, el 2015. En el primer any ‘a primera divisió’ va aconseguir fons per valors superiors al milió d’euros, 800.000 dels quals pertanyien a convocatòries reservades a instituts acreditats.

En aquest punt, Podem discrepa. La portaveu parlamentària, Laura Camargo, va afirmar, dimarts al Parlament, que l’IdISPa que “es pot presentar a totes i cadascuna de les convocatòries que hi ha a Espanya i a Europa per finançar projectes de recerca. No depèn del grau de Medicina”. “Això no és veritat”, respon Joan Llobera, exdirector general d’Acreditacions i un dels investigadors principals de l’IdISPa. “Hi ha convocatòries estrictament per a instituts acreditats”, insisteix.

El responsable d’R+D de Podem és Daniel Bachiller, de la fundació Caubet-Cimera. Segons els seus càlculs, divulgats el passat 5 de febrer, hi ha 4.200 milions d’euros disponibles en programes europeus i espanyols. D’aquests, només 100 pertanyen a l’Acció Estratègica en Salut, la línia específica en recerca biomèdica a la qual aspiren els promotors de la facultat. Fonts de la investigació balear objecten que la dada està manipulada, ja que Bachiller hauria fet referència al pressupost per a projectes de tot tipus, inclosos els militars.

Pel que fa als fons de l’Acció Estratègica en Salut, Bachiller assegura que només el 16% està restringit a instituts acreditats. “La limitació del finançament de la investigació biomèdica a les Balears no depèn de tenir una facultat de medicina o no. Depèn de fer més i millors propostes”, va concloure. Els seus col·legues també discrepen d’aquestes dades. “El 90% dels receptors de fons de recerca biomèdica són instituts acreditats” diu Martínez. Balears, afegeix, va obtenir l’any passat un milió d’euros, una quantitat que podria haver duplicat o triplicat segons els seus càlculs, amb l’acreditació.

En un correu enviat al Govern, al qual ha tingut accés l’ARA Balears, el responsable de la Unitat d’Acreditació del Carlos III, Carlos Segovia, va afirmar que l’organisme “ha prioritzat la inversió” en instituts acreditats els darrers dos anys. D’altra banda, va afegir, “la informació disponible indica que l’acreditació suposa un estímul que redunda en una major captació de fons”.

L’ARA Balears ha pogut comprovar que la sensació generalitzada dins del món de la recerca és que Bachiller amaga interessos personals darrere la seva oposició a la facultat. Ell ho ha negat en reiterades ocasions i el partit li fa costat. Bachiller es va negar a integrar-se a l’IdISPa i el seu equip és finançat a través d’una altra via, un conveni amb el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), actualment en fase de liquidació.

“No és el moment” o “ara o mai”?

Un dels arguments més emprats pels partidaris de la facultat és la urgència: si no s’obre ara, diuen, podrien passar 10 anys o més fins a la següent oportunitat. Això s’explica per l’existència dels numerus clausus, que marquen el màxim de places disponibles per a accedir al grau. Actualment, se’n permeten fins a 7.000 i el curs 2015-16 es van matricular 6.773 alumnes. La Conferència de Coordinació Universitària és l’organisme que ha de decidir si aprova el projecte o no. Enguany es reuneix a finals de maig. Serà l’autèntica hora de la veritat per a la facultat, que haurà de competir amb altres sol·licituds de nous centres a Navarra, Castella la Manxa i a Madrid. És raonable, per tant, creure que el sostre s’assolirà aviat. El darrer cop que va succeir, a finals dels anys 70, l’obertura de noves facultats va quedar paralitzada fins al 2007. De llavors ença, hem passat de 28 facultats el 2008 a les 42 actuals. Entre 2008 i 2013 es van crear 500 places de Medicina a centres privats i 100 a les universitats públiques. “Potser ens hem passat fent facultats...”, reconeix Llobera “... però privades. Aquestes no tenen garanties”, afegeix.

L’exdirector general aporta una nova dada contra els informes que desaconsellen la creació de noves facultats. “D’aquí a deu anys, l’IB-Salut necessitarà incorporar entre 120 o 130 metges per any per suplir els membres de la generació del baby boom (el més nombrós dins l’IB-Salut) que es jubilin.” La necessitat d’assegurar el relleu generacional es contraposa amb la dificultat històrica d’atreure professionals pel fet insular, una carència que es fa més palesa a les illes petites. Actualment, segons CCOO, ja hi ha 19 especialitats que no tenen cobertes totes les places.

Reticències a la UIB

La de Podem no és l’única veu en contra de la facultat. El Consell de Govern va donar el vistiplau al projecte el 17 de febrer, després d’un debat en què diversos membres van expressar dubtes. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, un membre del Consell es va queixar que la memòria que els havien facilitat era “vergonyosa”. Altres van lamentar que “els doblers que van cap a un costat no poden anar a cap l’altre”, en referència al greuge que altres facultats adverteixen en una de les universitats més infrafinançades de l’Estat.

Llobera reconeix que les facultats de medicina solen generar recels. “Altres departaments se senten menors”, diu. D’una banda, hi ha el fet innegable que són estudis costosos; de l’altre, diu, tenen particularitats: els professors no són estrictament acadèmics i desenvolupen una activitat professional. Les aules, a més, solen ser allunyades del campus, integrades en hospitals.

El cas de la UIB no serà diferent. Les aules ja estan construïdes des de fa anys en un annex de l’Hospital de Son Espases. Les instal·lacions van costar sis milions d’euros i van ser finançades amb fons europeus i del Carlos III. Fonts del Govern asseguren que seria improbable que el Ministeri reclamàs els doblers si finalment no s’obre la facultat, però tampoc es pot descartar completament. A dia d’avui, continuen esperant professors i alumnes.

Un projecte que s’hauria pogut explicar millor

La polèmica sobre la facultat de medicina va esclatar el passat 5 de febrer, quan Podem va convocar sobtadament una roda de premsa urgent per denunciar que la creació de la facultat era imminent i criticar que PSIB i MÉS havien actuat amb total manca de transparència.

Fonts del Govern han reconegut a l’ARA Balears que el projecte “possiblement s’hagués pogut explicar millor” i que la formació dels cercles va ser molt hàbil i va generar un impacte amb aquella roda de premsa urgent. La coincidència amb el moment més tens de les negociacions per l’ecotaxa hauria fet sorgir dubtes dins el Govern sobre la idoneïtat d’una defensa més enèrgica del projecte, una actitud que no es va percebre fins al debat sobre la moció contra la facultat, dimarts passat, just en el mateix ple on es va aprobar definitivament l’impost turístic.