El Govern i la comunitat educativa ‘xoquen’ pels pressupostos de 2017

PalmaEls pressupostos destinats a Educació són els que més controvèrsia han generat. El sector educatiu, sempre atent als moviments del Govern en aquesta matèria, els ha arribat a titllar d’“insignificants”. Són, en total, 882,58 milions d’euros. La següent partida amb què s’ha estat més generós ha estat Medi Ambient, Agricultura i Pesca, molt enfora d’aquestes xifres (205,84). És més important l’educació que el medi ambient? I que el treball? I que els serveis socials? La comparativa es podria fer amb gairebé totes les àrees en què està dividit el Govern balear, exceptuant Salut (s’hi destinen 1.474,69 milions).

Té dret la comunitat educativa a queixar-se dels pressupostos, tenint en compte aquestes xifres? La pregunta la contesta Antoni Salvà, que forma part de l’Assemblea de Docents i participa activament en Illes per un pacte educatiu (ambdues plataformes, crítiques amb els pressupostos i que reclamaven mil milions d’euros -consensuats al Consell Escolar de les Illes Balears-). “La decepció no és tant arribar a aquesta quantitat com no veure un canvi de tendència en la línia plana dels darrers anys”, defensa Salvà. Explica que el pressupost educatiu ha rondat aquests darrers cursos econòmics el 3% sobre el PIB balear i que “aquesta inversió no es correspon amb la riquesa que generen les Illes”. I completa els seus arguments amb una cita: “Si trobau que l’educació és cara, mirau què costa la ignorància”. I aquí, precisament, és on s’escuda la comunitat educativa per demanar un millor tracte pressupostari: per fer front a les altes taxes d’abandonament escolar i per millorar, en definitiva, la qualitat del sistema educatiu.

Salvà, a més, critica l’explicació que ha donat el Govern en relació als percentatges. “El pressupost d’Educació no és la segona partida ni representa el 27% del total”, adverteix. En aquest sentit, explica que la segona partida és el deute (més de 900 milions d’euros) i que, d’aquesta manera, no s’arriba al 19% del total en el pressupost educatiu.

El Govern, per la seva banda, se n’ha defensat a cop de tuits. L’ARA Balears va demanar a la Conselleria d’Educació una valoració sobre els pressupostos i les crítiques del sector, però s’hi varen negar fins que no es presentin dilluns en comissió d’Hisenda al Parlament balear. Qui va voler matisar el debat va ser el director general de Pressupostos, Joan Carrió, a través de Twitter. Allà exposava que en deu anys la inversió ha crescut 203 milions d’euros (i 107 els dos darrers), que s’arriba per primer cop al 3% del PIB (exceptuant el període 2009/11, quan el mateix PIB va tenir una caiguda accentuada) i que arribar al 4% suposaria una inversió de 300 milions d’euros més, a hores d’ara una “quimera” pel finançament que rep Balears de l’Estat.

Salvà, per part seva, rebutja el plantejament de Carrió. “Fa deu anys, un milió d’euros no tenia el mateix valor que ara”, explica. Però la crítica principal ve arran d’un fet determinat: tant el PSIB com MÉS van prometre en els seus programes electorals augmentar la inversió en Eduació en relació al PIB. En concret, els socialistes prometien arribar al 5%, mentre que els ecosobiranistes deien que s’apujaria progressivament. “Si és una quimera, ho haurien d’haver dit a l’hora de plantejar els programes electorals”, afirma Salvà. En aquest sentit, troba que aquestes explicacions estan “fora de lloc”. A l’hora d’invertir els doblers, Salvà creu que s’haurien de revisar les deu reivindicacions que es varen fer per aturar la vaga de docents. Alguns punts clau: infraestructures, ràtios i millora de la qualitat de l’ensenyament.

Com s’invertirà?

La Conselleria d’Educació explicarà demà com destina els diners públicament. Ara per ara, els números són difusos i marquen unes línies generals. Pendents de més concreció, a l’ARA Balears hem volgut analitzar quina ha estat l’evolució dels pressupostos en diferents àrees des del darrer any de govern del PP.

Una de les partides menors però que genera més contrast ideològic és la que es va centrar en projectes lingüístics. Amb un any de treva (el 2016 no s’hi va invertir cap euro), per al 2017 s’hi preveuen gairebé dos milions. Precisament, però, lluny de les idees trilingüistes de José Ramón Bauzá. De fet, els pressupostos de 2015 tenien una partida amb el nom de ‘Suport al trilingüisme’, a la qual es varen destinar 18.000 euros.

El programa dedicat a Innovació i comunitat educativa ha augmentat força. La Direcció General s’encarrega de beques menjador, ajuts per a transport i, precisament, a la innovació dels centres. El 2015 no s’hi va assignar ni un euro. El primer govern del PSIB i MÉS va invertir-hi 6,5 milions d’euros i, per a aquest 2017, n’estan pendents 9,3, una clara aposta d’aquest Executiu.

Una de les àrees que ha patit retallades en relació a 2015 ha estat la Formació del professorat, malgrat que des d’Educació s’estan incentivant programes de formació permanent i més propers als centres escolars. Tot i així, el 2015 la inversió va ser d’1,4 milions; baixà fins als 370.000 euros el 2016 i ha tornat a incrementar-se una mica, fins als 800.000 euros, per al 2017.

Creix la inversió a la pública

En l’educació pública, s’hi invertiran 509 milions d’euros, un poc per sobre dels 461,5 milions de 2016 i dels 442,9 del darrer Govern de Bauzá. Per a la concertada, la tendència també és a l’alça, encara que amb un ritme menor. En aquest cas, el 2017 la inversió serà de 160,9 milions, pels 157, 5 milions del 2016 i els 144,9 del 2015. En matèria universitària, des del 2015 la inversió ha crescut deu milions d’euros fins a arribar als 67,3. Ara bé, el pressupost per a la Universitat de les Illes Balears (UIB) passa de 88,6 milions d’euros a 93,5.

“Les intencions són positives”, assegura Salvà, però diu que els pressupostos són, només, “una declaració d’intencions”. Per això reclama que quedi “explícit” a què es destina cada partida. Podem va negociar l’acord de mínims amb la promesa de contractar 120 professors, obrir entre sis i nou centres, i eliminar els barracons fins a un 70%. “Faríem tot allò que vol fer la Conselleria”, explica Salvà, i afegeix: “Ells mateixos en són els primers interessats”. Educació sempre contesta que hi ha pocs recursos, però que es poden fer moltes coses. Ara cal esperar si les intencions dels docents i el Govern concorden.