El Govern deixarà d'ingressar l'any que ve 81 milions d'euros pels beneficis fiscals

PalmaEls comptes públics del Govern deixaran d'ingressar durant el 2018 gairebé 81 milions d'euros gràcies als beneficis fiscals. Els ingressos que arriben a l'Executiu a través dels impostos creixeran en aproximadament 500 milions d'euros, ja que s'espera, per exemple, un increment de la recaptació de l'IVA de 224 milions d'euros o l'entrada de 57 milions més a través de l'Impost de turisme sostenible.

No obstant això, les noves deduccions i d'altres ja existents faran que la ciutadania s'estalviï 81 milions d'euros en impostos, mentre que enguany ha deixat de pagar-ne 66,7. Els principals canvis seran a l'IRPF, ja que els pressupostos del Govern per al 2018 preveuen tres noves deduccions, ampliacions de quatre que ja existien i el manteniment de sis més. Algunes d'aquestes estan relacionades amb l'habitatge i s'inclouen dins un pla que vol garantir-ne l'accés invertint-hi fins a 50 milions d'euros en tres anys.

Pràcticament els beneficis fiscals, però, arribaran per l'Impost del turisme sostenible, que té deduccions per temporada baixa i exempcions de pagament als menors de 16 anys. El fet que amb vista al 2018 s'hagi duplicat la quantitat a pagar però només durant la temporada alta farà que els comptes públics ingressin un 92% més que enguany –120 milions en total–, però generarà un benefici fiscal de 38 milions més.

Pel que fa als ingressos, la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, ha explicat aquest dilluns, després de lliurar el projecte de pressupostos al Parlament, que es redueix un 11,5% la quantitat que el Govern haurà de demanar als bancs i a l'Estat a través del FLA, tot i que continuaran demanant prestats 947,8 milions d'euros.

Les despeses

Com és habitual, la Conselleria de Salut tindrà un pes important dins les despeses dels comptes del 2018: en concret, un 32% del pressupost, 1.584 milions d'euros, que suposen un increment del 5,9% respecte de l'any passat. Pel que fa a Educació, l'any que ve s'hi destinaran 52 milions d'euros més i així es farà créixer el seu pressupost fins als 935 milions.

Els creixements més pronunciats en termes relatius estan previstos a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports –que disposarà d'un 17% més de pressupost– i a la de Treball, Comerç i Indústria, que creixerà un 16,9%. No obstant això, als increments en termes absoluts té molt de pes el deute públic: durant el 2018 es pagaran als bancs i a l'Estat 1.020 milions d'euros, 71,5 milions més que enguany.

Dins les despeses s'inclouen també el finançament dels consells insulars, que augmenta en 31 milions d'euros, i les inversions, que està previst que arribin als 550 milions d'euros. A més, creixen gairebé un 40% les despeses destinades a polítiques de promoció econòmica, que disposaran d'un pressupost de 175 milions d'euros –en què s'inclouen els projectes que es finançaran amb l'Impost de turisme sostenible que tenen a veure amb cada àmbit.

Per illes

De totes aquelles despeses que es poden territorialitzar, el 51% es faran a Mallorca, ja sigui a través d'inversions o de transferències corrents i de capital. Eivissa tindrà un 13,7%, l'equivalent a 127 milions d'euros, mentre que Menorca rebrà el 10,9%. A Palma es gastarà un 8,7% d'aquesta quantitat –80 milions, sis dels quals s'hi destinen a través de la Llei de capitalitat per a inversions de lliure disposició– i a Formentera un 1,6%. El 13,6% restant són despeses indeterminades.

El director general de Pressupostos, Joan Carrió, ha explicat aquest dilluns que la despesa territorialitzada creixerà respecte d'enguany un 26,5%, sobretot per les inversions de les empreses públiques, els consorcis i les fundacions.

En general, Cladera ha afirmat que considera aquests pressupostos uns comptes destinats a "enfortir la inversió pública" que, a més, tenen un "ampli consens" perquè ja han estat inicialment negociats amb els grups parlamentaris que donen suport al Govern. No obstant això, ha denunciat "l'infrafinançament" que pateixen les Balears per part de l'Estat i ha recordat que una gran part dels 8.600 milions de deute que té la Comunitat és amb Madrid, fet pel qual des de l'Executiu consideren que se l'hauria de reestructurar.

L'objectiu de dèficit, el sostre de despesa i la regla de despesa són altres limitacions que Cladera ha criticat, però ha assegurat que el Govern complirà els objectius marcats per Madrid com ja va fer el 2016 i espera fer enguany.