Han de ser els informes PISA “la bíblia educativa”?

Palma“La preparació d’homes i dones joves per trobar feina remunerada no és l’únic, i ni tan sols el principal, objectiu de l’educació pública”. Aquesta conclusió és una de les moltes que es poden extreure d’una carta que un grup de 88 acadèmics i docents de tot el món van fer arribar al director de l’OCDE per a les proves PISA, Andreas Schleicher. S’hi exposa una crítica contundent contra aquest mecanisme d’avaluació. Ja fa dos anys de la seva publicació a The Guardian, però la percepció entre la comunitat educativa és que no ha canviat res.

Aquest grup de docents expressa que els resultats PISA “són esperats ansiosament pels governs, ministres d’Educació i els consells editorials de diaris” i critiquen que “han començat a influir profundament en les pràctiques educatives a molts països”. Una de les denúncies més actives que es fa és la de com d’eficient és aquest mecanisme. “Desvia l’atenció a objectius educatius menys mesurables, com el desenvolupament físic, moral, cívic i artístic”, i assenyala que hi ha una perillositat que pot fer canviar la “imatgeria col·lectiva” respecte del que és l’educació.

Des de CCOO, aquest mes de desembre i coincidint amb el darrer informe de l’OCDE, es “reconeix l’esforç del programa per proporcionar dades transparents”, però adverteix que són “limitades”, ja que només avalua la competència lectora, la matemàtica i la científica. A més, es critica que l’OCDE fa una selecció “política, cultural i econòmica” dels coneixements que s’han de sotmetre a avaluació.

En aquesta direcció també es pronuncia el Govern balear. Des d’Educació no es veu amb mals ulls que es realitzin avaluacions externes, però adverteixen, també, que tenen límits. De fet, la Conselleria de Martí March, a través de l’IAQSE, està desenvolupant estudis per tenir evidències científiques de la realitat educativa a les Illes, una primera passa per poder efectuar el canvi de model que sigui convenient i revertir el fracàs escolar, on les Balears encara tenen una tasca pendent.

L’OCDE no és la Unesco

“A diferència de les organitzacions de les Nacions Unides com la Unesco o Unicef que tenen mandats clars i legítims per millorar l’educació i la vida dels nins de tot el món, l’OCDE no té el mandat”, critiquen els acadèmics en la carta. A més, destaquen que no compta amb organismes de participació democràtica efectiva pel que fa al procés de presa de decisions educatives. En la mateixa línia s’expressava el conseller Martí March fa unes setmanes: “M’agradaria més que PISA ho fes la Unesco que l’OCDE”. De fet, March considera que no es pot tractar aquest informe com una “bíblia educativa”. Ara bé, tampoc no en defensa l’eliminació, ja que ajuda a conèixer realitats educatives.

Amb un to encara més crític, els 88 docents que signen la carta contra l’informe denuncien que PISA “perjudica els nostres fills i empobreix les aules”. Critiquen que es lleva autonomia als professors i que cada vegada s’aposta més per les proves d’opció múltiple.

En la línia dels seus arguments, reclamen que cap reforma no pot estar basada en una sola mesura de dubtosa qualitat. I més enllà, recorden que tampoc cap reforma no ha de passar per alt “l’important paper dels factors no educatius”. En aquest sentit, posen l’exemple que “la desigualtat socioeconòmica d’una nació és de gran importància”.

Des de CCOO, aquesta línia d’opinió és força coincident. “Res legitima l’OCDE per convertir-se en el Ministeri mundial de l’Educació i condicionar així les decisions polítiques revestint-les amb el tractament massiu de dades”. Ara bé, afirmen la importància de saber utilitar aquestes dades -“com molts d’altres”- per ser utilitzades en la reflexió i en les propostes de millora de l’educació pública i el sistema educatiu.

Les avaluacions de l’OCDE: objectius

L’informe PISA avalua tres competències, concretament: la competència científica, la matemàtica i la lectora. Segons expliquen des de l’OCDE, els informes no estan dissenyats per avaluar l’aprenentatge de continguts específics ni el desenvolupament dels docents. “Se centra en el reconeixement i valoració de les destreses i coneixements adquirits pels alumnes en arribar a 15 anys”. Segons indiquen, cerca identificar capacitats, habilitats i aptituds que, en conjunt, “permeten a la persona resoldre problemes i situacions de la vida”. Diversos sectors critiquen, precisament, la falta d’avaluació en continguts com el raonament i la moral.