Hisenda remata Urdangarin

PalmaL’Agència Tributària ha deixat sense sortida Iñaki Urdangarin davant el jutge José Castro. El darrer informe d’Hisenda -el que se suposa que serà el darrer en la instrucció del cas Nóos si la curiosa i inversemblant història dels 1 2 milions ingressats a un compte d’Ucraïna no va més enllà- deixa clar el convenciment que té l’Agència Tributària que el marit de la infanta Cristina ha actuat amb enganys per intentar ocultar els seus fraus tributaris.

Amb un contundent informe, Hisenda -com ja havia apuntat en els anteriors- qualifica Aizoon (la societat que tenien a mitges els ducs de Palma) com una societat “merament instrumental, sense entitat real”, i afirma que Urdangarin la va emprar per camuflar els guanys que rebia per la seva feina com a membre de consells d’administració de distintes empreses, eludint així la seva tributació, tal com corresponia, a l’IRPF.

Diu Hisenda que Urdangarin va idear “un artifici defraudatori” (cobrant la seva feina a través d’Aizoon) que les empreses pagadores es limitaren a assumir. Segons Hisenda, mitjançant aquest sistema defraudà 182.000 euros el 2007 i 155.138 el 2008, més de 330.000 euros. I, per tant, Hisenda es reafirma que se supera el límit dels 120.000 euros i que el duc de Palma ha comès delictes fiscals.

La jugada d’Urdangarin

Urdangarin pretenia que es responsabilitzàs les empreses pagadores de no haver practicat la retenció per IRPF. Hisenda ho ha descartat totalment i ha traslladat tota la responsabilitat al gendre del rei.

En aquest sentit, Hisenda explica que Urdangarin actuà “amb engany” en dos elements clau. En primer lloc, ha enganat en facturar la seva feina sota un concepte distint que no era el real i que no estava sotmès a retenció. I, en segon lloc, l’Agència Tributària diu que Urdangarin utilitzà un altre “ardit”, com falsejar la identitat de l’emissor de les factures a les esmentades empreses. Així, Hisenda argumenta que qui factura, Aizoon, “no és la persona membre del consell (de cada empresa), sinó una societat interposada per Urdangarin amb l’objectiu d’eludir la tributació progressiva per l’IRPF, que s’ha demostrat que és pur artifici”. “A aquesta situació” -afegeix l’Agència Tributària- “són totalment alienes les entitats pagadores”, a les quals no es pot exigir conèixer aquesta circumstància ideada per Urdangarin.

Hisenda reitera que l’incompliment de l’obligació de retenir per aquests serveis “resulta clarament atribuïble a la conducta d’Urdangarin” i de cap manera no pot ser imputable a les empreses. Explica que el Suprem ha determinat que Hisenda ha de cercar la regularització en el subjecte passiu de l’IRPF, no en el pagador.

L’Agència Tributària recorda, a més a més, que Urdangarin rebia sou de Telefónica sotmès a retenció de l’IRPF, fet que corrobora que Urdangarin coneixia perfectament quina era “la recta tributació” d’aquest tipus de percepcions.

Afegeix que els responsables mateixos de les empreses per les quals feia feina el duc han declarat que fou ell qui va demanar cobrar d’aquesta manera (a través d’Aizoon) i que ells ho acceptaren.