Hotel Mallorca, un model insostenible
Avui en dia, el concepte de sostenibilitat serveix per a tranquil·litzar consciències
L’estiu del 2016, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i el gerent de l’Agència del Turisme de les Balears, Pere Muñoz, ens volien fer creure que la saturació turística era una sensació. Ni un sol racó sense visitants, accessos a platges i llocs mítics col·lapsats per l’excés de cotxes, embossos diaris a les carreteres, afluència massiva d’autocars provinents dels creuers al centre de Palma, superar el rècord de pressió humana amb més de dos milions de persones sobre l’illa en un sol dia. Tot això no era realitat, sinó una percepció, deien. També ens volien fer creure que era un turisme sostenible. Un dels aspectes més valorats en els Premis de Turisme, lliurats per primera vegada el 2016, eren la sostenibilitat i l’impuls del turisme d’hivern, eixos centrals en la promoció feta pel Govern a Fitur, el 2017. Però el #BetterInWinter no vol dir altra cosa que “com l’agost, tot l’any”. Les xifres dels primers mesos de l’any indiquen que tornarem a superar rècords. Continuarà augmentant el nombre de turistes, els vols per hora a l’aeroport, els creuers i els cotxes de lloguer. Tot això propiciat per l’increment de l’oferta de places turístiques, sobretot les de lloguer vacacional, però també les hoteleres.
Avui en dia, el concepte de sostenibilitat serveix per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. El concepte de sostenibilitat turística està molt lligat als conceptes de desestacionalització i diversificació, dos objectius perseguits pels diferents governs de les Illes des de fa diverses dècades. En aquest sentit sí que els hem de felicitar, ja que ara tenim una temporada turística més llarga i de tipologia canviant. Al mateix temps, hem vist com els altres sectors productius han anat a menys. Tanmateix, la diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment. Ningú pot negar la transformació radical de les Illes Balears a causa del turisme. El paisatge ha sofert una alteració innegable i s’ha provocat la destrucció de molts d’indrets. Per donar resposta a les necessitats cada cop més exigents de la indústria turística, s’ha edificat la zona litoral de manera desmesurada i s’han construït infraestructures sobredimensionades a la mida de la seva demanda. La necessitat de diversificar l’oferta més enllà del ‘sol i platja’ ha dut a una expansió de la mercantilització turística amb nous productes (turisme rural, familiar, d’aventura, nàutic, etc.). També ha comportat la colonització de nous espais, des dels nuclis urbans al sòl rústic. Però el cost del turisme no és sols ambiental. És també econòmic, ja que fan falta cada any més turistes per generar el mateix volum de riquesa. I és social. Fins i tot amb les altes taxes de creixement econòmic actual, les desigualtats socials i la precarietat laboral s’han cronificat.
El lloguer turístic ha accentuat el problema de la massificació perquè ha provocat una hotelització generalitzada del territori. Abans teníem els turistes concentrats a les principals zones hoteleres de Mallorca. A poc a poc, ha anat penetrant a tot el territori i ara el tenim escampat pertot arreu, gràcies a l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars. De la mateixa manera, els inconvenients derivats de la saturació turística també s’estan generalitzant a moltes zones que abans no els tenien. Problemes d’ocupació de l’espai públic, de mobilitat, de depuració d’aigües, de gestió dels residus, de contaminació o de convivència veïnal són cada vegada cop més freqüents. En el cas de Palma, els efectes de l’explotació turística i la massificació de la ciutat s’han vist accentuats per l’oferta il·legal a pisos plurifamiliars. Aquest fet ha provocat una manca d’oferta de places de lloguer residencial i un increment dels preus dels lloguers que s’està traduint en un desplaçament dels residents que afecta tant persones amb rendes baixes i en situació d’exclusió social com persones amb rendes mitjanes. Tenim ja evidències que, a través del lloguer turístic, s’està accentuant la pobresa condicionada per l’accés a l’habitatge, a més de convertir els pobles i ciutats en extensions hoteleres, banalitzades com un gran parc temàtic on la història i la vida social es converteix en un decorat o un souvenir.