L’FP cerca l’èxit i el prestigi perdut
A altres països europeus aquesta formació impera, amb unes taxes d’abandonament més baixes
Palma“Les xifres d’abandonament de Formació Professional Bàsica i de Grau Mitjà fan feredat”. La directora general de Formació Professional, Maria Alorda, retrata el marc en què s’ha trobat al capdavant del seu departament per abordar les problemàtiques hereves de les polítiques educatives estatals. Però, en què s’ha fallat? A altres països d’Europa, aquestes xifres són molt contràries a la realitat que viu Espanya. A més, si bé entre la societat de l’Estat la Formació Professional no és mai una primera opció -com apunten els experts-, a altres països del continent la xifra d’alumnes que opta per cursar aquest tipus de formació arriba al 65%. Que hi ha un problema o, si menys no, una tendència negativa, és quelcom que les dades deixen en evidència.
Les conclusions estan extretes de diverses opinions que es van deixar sentir durant la conferència Itineraris d’èxit i abandonament a Forma ció Professional, feta dijous de la setmana anterior a l’edifici de La Riera de la UIB. Irene Psifidou, investigadora del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional, analitza les problemàtiques que causen aquestes situacions. Una de les propostes clares és donar més camp a la formació dual, és a dir, aquella en què la formació a l’empresa té un paper fonamental. Segons indica Psifidou, a partir de les dades extretes del seu treball, els països que ofereixen aquest tipus d’estudis presenten unes taxes d’abandonament molt més baixes. Els països que tenen més alumnes cursant aquests estudis també presenten dades similars.
Per què l’FP està desprestigiada a l’Estat? La resposta dels ponents és reveladora: moltes famílies ho veuen com quelcom inferior i obliguen els fills a cursar estudis universitaris. Però la sortida cap a l’FP és un camí que encara està per acabar de descobrir a Balears.
Revertir la situació
Les claus fonamentals per pal·liar la situació són una bona orientació cap a l’alumnat, que se li ofereixi un seguiment global i, sobretot, s’ha de prevenir l’abandonament en aquestes formacions. Sovint, el factor que el determina és precisament l’entorn familar. També si presenten dificultats econòmiques, si formen part de minories ètniques o l’atracció del mercat de treball.
Aquest últim cas sacseja, especialment, Balears. Hi insisteix Psifidou, que recalca que el turisme és un oasi per als estudiants. Veuen que és més senzill abandonar els estudis i començar a obtenir ingressos econòmics. Ara bé, els sous acostumen a ser precaris i els contractes de curt termini, per la qual cosa s’acaba agreujant la situació.
El cap del Departament de Formació Professional, Lluc Mas, assegura que s’està treballant per establir un canvi de paradigma. En concret, assegura que “des d’octubre fins ara hi ha hagut més de 3.000 orientacions” cap als alumnes. “L’orientació d’hora ha d’anar dirigida a continuar els estudis, no a abandonar-los”, afegeix. Una de les altres problemàtiques que es detecten és la formació del professorat. En aquesta direcció, Mas recorda que a partir de la propera convocatòria es premiaran aquells professors amb experiència professional en el sector en què s’emmarquen els estudis, o bé que hagin cursat la mateixa especialitat.
Malgrat tot, Psifidou assegura que el 58% de les persones no abandonen els estudis, sinó que no els han iniciat. De les persones que abandonen, el 42%, un de cada tres aconsegueixen finalment un nivell educatiu corresponent al nivell superior. De fet, la majoria dels alumnes que tornen a integrar-se al sistema educatiu ho fa a través de l’FP.
El cas de Balears
La Conselleria d’Educació i Universitat està treballant per augmentar l’oferta d’FP. En concret, per al proper curs 2016-17 s’incrementa en 11 cicles, dos d’ells, matèries noves: el Grau Mitjà d’Emergències i Protecció Civil i el Grau Bàsic de Manteniment d’Embarcacions Esportives i d’Esbarjo. En total, les Illes disposaran de 393 cicles: 93 de bàsics, 189 de mitjans i 111 de Grau Superior -aquells que tenen una taxa d’abandonament més baixa. Pel que fa al nombre d’especialitats, a l’FP bàsica n’hi haurà 13, que s’impartiran en 64 centres. De Grau Mitjà hi haurà 30 estudis diferents i de grau superior se n’oferiran un total de 44.Pel que fa l’FP dual, hi haurà set famílies professionals.
