L’aprovació imminent del CETA suposarà la mort del petit comerç
Una campanya recorda els perills de l’acord entre la UE i el Canadà, que es ratificarà el mes d’octubre
PalmaEl TTIP (el tractat transatlàntic de comerç i inversions entre la Unió Europea i els Estats Units) és encara, de la mateixa manera que el CETA (l’equivalent al Canadà), un gran desconegut per a molts ciutadans de les Illes. Ara, amb el TTIP en un punt mort i la posada en marxa imminent del CETA, les plataformes que s’oposen a aquests acords han engegat una campanya per denunciar el que la seva implantació pot suposar: la mort del petit comerç i dels productes locals a tot Europa.
La intenció dels tractats és eliminar barreres aranzelàries i permetre l’entrada als mercats per tal d’afavorir la lliure circulació de mercaderies. Encara que el TTIP mori, les empreses dels Estats Units només hauran d’obrir una seu al Canadà per poder accedir als mateixos avantatges. Des de la plataforma No al TTIP denuncien que això podria tenir efectes devastadors a Europa. Per això s’estan coordinant en l’àmbit internacional per organitzar protestes i donar a conéixer les conseqüències que podria tenir l’entrada en vigor.
Jordi Julià és un dels portaveus de la plataforma a Mallorca i explica que, en l’àmbit comercial, aquests tractats suposen dos riscos principals: l’entrada de producte i la desregulació sanitària. En el primer cas, l’arribada de, per exemple, ametla de Califòrnia (que es ven a un preu inferior al de l’ametla mallorquina) obligarà els comerciants locals a abaixar els seus si volen mantenir la competitivitat. “La indústria agropecuària en quedarà tocada, sense dubte”, afirma Julià, “sobretot per l’entrada als mercats balears de carn de porcí”, amb un preu més baix i uns estàndards de qualitat sanitària reduïts.
Pel que fa a aquest darrer element, tant el TTIP com el CETA impliquen l’equiparació de les exigències europees de qualitat (que ara mateix són les més estrictes del món) a les nord-americanes. A la pràctica, això significa, per exemple, la desaparició del principi de precaució en matèria d’estàndards tècnics. Fins ara, a Europa, s’aplica aquest principi, que assegura l’adopció de mesures de protecció quan se sospita que un producte pot suposar un risc per a les persones, encara que en aquell moment no hi hagi proves científiques que ho demostrin.“Als Estats Units, en canvi”, afirma Julià, “són els consumidors els que s’han d’organitzar per finançar estudis que demostrin si un producte és nociu per a la salut. Quan aconsegueixen que un tribunal el retiri del mercat, ja fa potser cinc anys que es ven”.
A més, es permetrà l’entrada de productes amb una proporció més elevada de, per exemple, antibiòtics, en el cas de la llet de vaca i d’una gran quantitat de transgènics que avui no es comercialitzen a Europa a causa dels seus components.
La creació d’aquest mercat de 800 milions de consumidors posarà també en perill, segons la plataforma, les denominacions d’origen, perquè “podran ser utilitzades les receptes d’aquí per fer el mateix producte, més barat, en un altre lloc”, afirma Julià. Són diverses les patronals de comerç que s’han manifestat en contra d’aquests acords. El CETA es ratificarà abans d’un mes i, si al Consell Europeu no hi ha acord, el tractat entrarà en vigor igualment, donant l’opció a cada estat de debatre si volen limitar-ne els efectes (una qüestió que en un primer moment no es plantejava i que hauria suposat la imposició de tots els seus elements).
Altres sectors
Les negociacions van començar el 2013 i van més lentes del que s’esperava, sobretot pel fet que havia de ser un tractat de comerç i s’ha anat convertint en un acord molt més ampli. Per això, les conseqüències de la seva entrada en vigor no es donaran només en l’àmbit comercial, es notaran efectes en les condicions laborals dels treballadors, en la sobirania dels estats europeus i en la prestació de serveis públics, que podran privatitzar-se amb més facilitat.
Des de la plataforma es mostren esperançats i creuen que, tot i que la ratificació del CETA sembla imparable, hi ha possibilitats de frenar el TTIP. En aquest sentit, Julià ho té clar: “Alguns treballen per provar-lo, sobretot ara que el Regne Unit deixarà de ser la porta d’entrada a Europa de les mercaderies dels Estats Units. De tota manera, ningú no ha fet feina per poder vendre una cara positiva del tractat i nosaltres estam mobilitzats per intentar tirar-lo enrere”.
Els tribunals autònoms d’arbitratge
El CETA planteja l’ús de l’arbitratge per solucionar els problemes entre els estats signants de l’acord i les empreses, però els tribunals no estaran formats per professionals de carrera sinó per jutges autònoms que procedeixen del sector privat i que no es regeixen per l’ordenament jurídic de cada estat. Les empreses poden acudir-hi en cas que un país aprovi una llei que faci perillar els seus beneficis i, de fet, pot donar-se el cas que un estat acabi pagant a una companyia pels ingressos que no ha rebut a causa de la legislació.
