Llums i ombres de la serra de Tramuntana

PalmaFa cinc anys, més de 30.000 persones firmants de la petició que la serra de Tramuntana fos declarada Patrimoni de la Humanitat per l’Organització de les Nacions Unides per l’educació, la ciència i la cultura (Unesco) celebraven finalment la seva victòria. El suport dels ciutadans i la feina del Consell de Mallorca va ser crucial per aconseguir la fita.

L’organització va analitzar les més de 1.000 pàgines del document sobre la Serra que va aportar el Consell de Mallorca per a la candidatura, des del punt de vista cultural, patrimonial i natural. La proposta ressaltava el paisatge agrícola mediterrani, la relació entre l’home i la natura, la transformació del medi natural per aprofitar els recursos de la manera més intel·ligent amb els mitjans i els coneixements de cada època històrica.

Aquests valors, cinc anys després, es “conserven i mantenen vigents”, segons l’informe que ha presentat la Unesco per valorar l’estat actual de la candidatura.

El text qualifica positivament l’impacte del turisme, però recomana que es controli. Per això, el Govern balear i el Consell de Mallorca estan redactant el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT), que abordarà la serra de Tramuntana com un equipament turístic i com una zona turística.

L’organització també destaca la gestió que fa el Consorci i les administracions públiques, a més de les instal·lacions interpretatives, les infraestructures terrestres i l’extracció d’aigua de baix impacte amb el paisatge.

Quant a l’agricultura, recomana “considerar estratègies per sostenir les activitats agrícoles tradicionals i garantir la sostenibilitat”. També apunten que el pressupost disponible és “suficient”, però un major finançament permetria una gestió més eficaç. Així mateix, és “suficient” (no bona ni excel·lent) la preparació davant riscos, la conservació, la interpretació, la investigació, i el seguiment i la gestió de visitants.

“La declaració no ha servit de res”

L’associació Terraferida recorda que aquest distintiu “és reversible” i la Serra està en “perill de quedar sense la declaració”. Afirma que a l’hora de donar-nos la distinció, un informe d’Icomos ja alertava “d’interessos urbanístics que s’havien de resoldre”. Avui en dia, remarca Jaume Adrover, de Terraferida, “no s’ha fet cap passa cap endavant per a la preservació del bé” i adverteix que els polítics fan “propaganda” dels llocs més emblemàtics i bells, però s’obliden d’urbanitzacions que també formen part de la Serra i que estan desprotegides i en constant urbanització.

“Part de l’àrea declarada Patrimoni Mundial està sent capolada per les excavadores. Tot el que no és ANEI s’està omplint de ciment, fins i tot certes zones protegides com Cala Blanca”. Assenyala Adrover que hi ha zones Unesco d’Andratx i Calvià “farcides de grues, on s’han fet centenars d’habitatges de luxe. Cala Llamp i tot el Port d’Andratx són un dels indrets més capolats de Mallorca, es troben en zona Unesco i avui hi ha 15 grues”.

Per Adrover, la declaració Unesco havia de ser una eina per activar la conservació, però en la pràctica “no ha servit per a res”, només per fer “autobombo i propaganda amb la cara amable”. Ells proposen que el Govern actual decideixi, “abans que sigui massa tard”, si estén la protecció urbanística de la Serra ampliant ANEI i reduint sòl edificable. De moment, exceptuant els intents de protecció del Guix (Lluc), el balanç “és decebedor”.

Paratge Natural

També critiquen que aquest Govern no ha millorat els recursos humans del Paratge Natural que és la Serra des de fa nou anys, on un equip reduït ha de gestionar una zona de 65.000 hectàrees. Jaume Adrover explica que “la Serra ara no té director ni prou personal tècnic per informar sobre la normativa. Molts expedients no es resolen, propietaris i municipis fan el que volen i no hi ha prou control”.

Adverteixen que, “si no s’hi fa res, la Serra s’anirà degradant cada dia més i perdent identitat i diversitat humana, ecològica i paisatgística”. Per acabar, Terraferida assegura que “seria una vergonya per a Mallorca no haver sabut defensar una joia natural mundial com és la Tramuntana”.

“La població s’ha de sentir orgullosa de la distinció”

En l’informe, cinc anys després de la declaració, l’organització aconsella millorar la valoració que fa la societat del patrimoni. Aquesta és, segons el Consell de Mallorca, una de les assignatures pendents que tenen. La consellera insular de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, va destacar aquesta setmana, en la presentació de l’informe a Raixa -en la qual van participar batles de la serra de Tramuntana-, que “l’objectiu principal és transmetre al ciutadà el sentit d’identitat, ressaltar-lo i que tothom se senti orgullós d’aquesta distinció”. Garrido va admetre que “fan tard”, ja que fa un any que gestionen el Consell i el Consorci i encara no han posat en marxa un procés de participació concret a la Serra. Va assegurar, però, que la tasca dels governs en aquests cinc anys ha anat dirigida cap a la preservació del paratge i continuaran fent feina cap a aquest camí, mentre que animaran els ciutadans que ajudin a tenir cura del bé.