MÉS i Podem reclamaran la titularitat de béns de l’Església

PalmaEl Parlament debatrà aquest dimarts la Proposició No de Llei (PNL) presentada el juliol del 2016 conjuntament per MÉS per Mallorca i Podem, en què s’insta el Govern a recopilar totes les immatriculacions realitzades per l’Església a les Illes des del 1946.

La PNL vol donar solució a un problema que sorgí, sobretot, quan el 2015 el govern de Mariano Rajoy va anunciar que modificaria la norma que permet al Bisbat fer aquestes immatriculacions sense certificat de propietat. Així, alguns propietaris i, fins i tot, l’Administració van veure com l’Església feia seus alguns béns si ho volia.

Des de la presentació de la PNL, hi ha hagut una sèrie de novetats arreu de l’Estat que conviden a pensar amb optimisme per conèixer el llistat d’aquests béns. La idea és que el Parlament balear pugui emular les diverses cambres estatals que també han instat els seus governs a fer passes en aquesta direcció. El punt de partida va ser demanar els béns immatriculats al Ministeri de Justícia. Tot i això, l’Estat contestà que no disposava de la informació. Per capgirar aquesta situació, al País Basc es va decidir sol·licitar la informació al Col·legi de Registradors, una informació que se’ls va concedir i que el seu Parlament publicà.

Des de MÉS s’ha instat l’Executiu a començar a remar en aquest sentit. “El Govern sol·licitarà aquest llistat al Col·legi de Registradors”, explica la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà. A més, la intenció és afegir-hi una esmena perquè el Govern enviï aquesta informació al Parlament. L’objectiu és que hi hagi transparència. Ara per ara, la informació és molt confusa. Per exemple, si s’ha de demanar la informació d’immatriculacions, estan dividides en cinc titulars diferents.En una reunió amb el Bisbat de Mallorca, MÉS li demanà que, precisament, “actuï amb transparència i posi a disposició dels ajuntaments qualsevol dubte que hi hagi sobre aquest tema”.

Ara bé, no acaba de quedar clara la intenció del Bisbat. Emeté un comunicat en què deia que tot el que havia immatriculat era seu, i no d’altres propietaris. Des de MÉS donen per bona la versió, però reiteren la necessitat de transparència. De fet, Capellà recorda una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que condemnà Espanya per violar el dret de propietat com a dret humà. L’Estat va haver de pagar una indemnització de 600.000 euros a un particular de Palència a qui van immatricular una finca dins la seva propietat. El Tribunal Suprem havia donat la raó a l’Estat, però Europa sentencià que el procediment havia estat completament irregular.

“Qüestionam no només la transparència, sinó també l’aconfessionalitat de la norma. Ens preocupa la indefensió que tenen els ajuntaments”, destaca Capellà. Aquest 2017 és clau, ja que, segons un article de la Llei hipotecària, des del 2015, es disposava de dos anys per fer reclamacions en cas de béns immatriculats. Ara, la qüestió es trasllada al Parlament balear per tal de veure si el Govern dona senyals d’actuació.

Àmbit estatal

Des de MÉS també s’adhereixen a una iniciativa que es presentarà al Congrés dels Diputats perquè sigui el Ministeri de Justícia qui revisi totes les immatriculacions. A més, el moviment té per objectiu que s’anul·lin les immatriculacions que s’han fet entre 1998 i el 2015. “Hi ha una violació flagrant del principi d’aconfessionalitat de l’Estat, que ha donat unes prerrogatives que tenen els funcionaris públics al Bisbat”, subratlla Capellà. Un dels casos sonats a Mallorca és el d’Artà. El Consistori va descobrir que les murades de Sant Salvador havien estat immatriculades el març del 2015.