Més de 2.600 alumnes de les Illes han de fer classe en aules prefabricades

PalmaSón un cúmul de petits problemes que, junts, creen una situació una mica més insostenible. Així ho corrobora, si més no, la docent de l’IES Santa Maria Àngela Melis, qui ha hagut de fer classe dos anys a alumnes de 4t d’ESO en aules prefabricades -que reben el malnom de barracons-. A les Illes Balears n’hi ha 107, que, amb una mitjana d’uns 25 alumnes per aula, suposen que més de 2.600 estudiants hi hagin de fer classes. Les condicions, critiquen sindicats i afectats, no són idònies. Fins i tot la Conselleria d’Educació titlla de “situació d’emergència” aquesta mesura. La solució, consensuen tots, requereix un millor finançament.

Melis critica que un dels principals problemes de les aules prefabricades és el petit espai que hi ha per poder-s’hi moure en llibertat. “El docent no pot circular còmodament per l’aula” , es lamenta, i afegeix: “no són condicions gens favorables”. En aquest sentit, les denúncies també passen per la necessitat de tenir encès l’aire condicionat sempre -a l’estiu hi fa calor; a l’hivern, molt de fred-, amb la despesa energètica que suposa. De fet, això ha implicat algun problema d’afonia a Melis, perquè l’aire condicionat la impacta de manera directa durant hores i hores de classe.

La previsió d’Educació, segons explica el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antoni Morante, se centra a reduir a menys de 50 les aules prefabricades en funcionament. A l’inici de legislatura, recorda, el Govern va entrar amb 93 aules modulars. Les xifres positives d’escolarització i la gran arribada d’alumnes nouvinguts ha ‘obligat’ la Conselleria a incrementar el nombre d’aquestes aules. Ara bé, s’estan duent a terme una sèrie “d’actuacions immediates” i d’altres “a llarg termini” perquè a finals de legislatura es pugui complir amb la reducció. Les actuacions apunten a un nou IES a Santa Maria, les ampliacions a l’IES Binissalem i un nou centre a Campos -ara en tràmits de negociació amb l’Ajuntament-.

Des de la UOB es critica que Educació ha duit a terme moltes reformes, però que s’han dedicat a “tapar forats”. Per Morante, però, aquestes mesures van molt més enllà i assenyala que “s’han tapat forats molt grossos amb obres de molta envergadura”. Posa l’exemple dels centres de Son Ferriol i el del Coll d’en Rabassa, que ahir mateix la Conselleria visità.

Finançament

Des de Comissions Obreres no es veu amb mals ulls la gestió del Govern, però es dóna un toc d’atenció per reclamar més participació de la comunitat educativa a l’hora de planificar la millora de les infraestructures. El portaveu de la federació d’ensenyament, Toni Baos, assegura que el problema gira entorn de dos punts concrets: l’herència rebuda de la legislatura popular de Bauzá i la falta d’inversió. “S’ha d’augmentar el finançament sí o sí”, reitera, i critica que “la legislatura passada no es va fer feina pel manteniment ni la creació de centres”. A més, lamenta que la creació d’aules es va produir de manera molt més notable a la concertada.

Pel que fa als nous projectes de centres, Baos assegura que CCOO se’n “fia”, que “té el deure de procurar una oferta igualitària” i que, per tant, cal delimitar les prioritats. Pel portaveu de la UOB Ensenyament, Josep Palou, tota aquesta situació “és conseqüència de l’espoli fiscal”. En aquest sentit, explica que la solució ha de respondre “a la voluntat política”.

Com a professora afectada, Melis reitera que les oportunitats per als alumnes que fan classe en aquestes aules no són equitatives. “No tenim pissarra digital, no podem dur el projector”, denuncia, i afegeix: “Se senten les aules del costat mentre estàs fent un examen”. També una de les problemàtiques és la situació de les aules, que sovint eliminen espai al pati o estan situades a la vorera. “Sabem que faran un nou institut, que és una situació transitòria”, reconeix Melis, però advoca per la necessitat de fer classe en “les condicions necessàries” i que, al cap i a la fi, “els perjudicats dia a dia són els alumnes, es veuen limitats”. Però aquests obstacles també els noten els mateixos professors: “Quan et diuen que has de fer classes en un barracó, saps que estaràs molt limitat”, es queixa.

Antoni Morante accepta aquesta necessitat d’un pressupost superior, però defensa que “fins i tot amb el finançament que tenim pensam que podem millorar molt les infraestructures”. Morante assumeix que els problemes, en alguns casos, “es cronifiquen”, encara que també destaca, sobre les aules prefabricades, que “les condicions no són tan dolentes com pot semblar vist des de fora”. Això sí, adverteix que no és l’escenari “ideal”.

I aquest escenari, de fet, està concentrat en els països de parla catalana. En concret, el 82% de les aules prefabricades està situat a Balears, Catalunya i el País Valencià. Específicament, a Balears hi ha 8 aules a Formentera; 13 a Menorca; 14 a Eivissa i a Mallorca, 72. De moment, no hi ha previsió clara de quan desapareixeran, mentre que la solució necessita diners que no arriben.