Més gent que mai damunt les Illes

PalmaÉs 10 d’agost. Fa molta calor. Intentes anar al Trenc i hi ha embós de cotxes. Vols agafar un ferri per anar a Formentera i no hi ha lloc. Tries passejar per Palma i és impossible circular sense fregar algú. L’aeroport és un bullici de gent. I les empreses de lloguer de cotxes han quedat sense existències. A les platges plenes no hi cap ni una tovallola i encara menys un para-sol. Gent, gent, gent i més gent.

Què passa? Et demanes. Passa que, com cada 9, 10 i 11 d’agost des de fa més de 20 anys, és un dels dies que hi ha més gent damunt les Illes, entre turistes i ciutadans. La pressió humana damunt el territori és tal que es fa molt complicat no pensar que no hi cap ningú més.

Aquesta setmana han sortit les xifres definitives de l’indicador de pressió humana (IPH) sobre el nombre de persones que hi va haver a les Balears aquest 2015 i per primera vegada a la història s’ha superat la xifra dels dos milions: 2.010.530 en un sol dia, dia 10 d’agost del 2015.

Tenint en compte que la població balear és d’1.104.476, la xifra està molt aprop de duplicar-la.

L’evolució de l’indicador de la pressió humana mostra, durant tota la sèrie cronològica compresa entre l’any 1997 i el 2015, un perfil estacional que any rere any registra valors màxims de càrrega demogràfica durant el mes d’agost i valors mínims entre els mesos de desembre i gener. També són remarcables els repunts primaverals corresponents a les vacances de Pasqua.

El valor màxim de tota la sèrie estudiada se registra el dia 10 d’agost de 2015, amb la presència de 2.010.520 persones en tot l’Arxipèlag. El valor mínim, en canvi, es registra el 18 de desembre de 1997 amb 743.835 persones presents a les Illes Balears.

El valor anual màxim de la càrrega demogràfica en el conjunt de les Illes ha passat de 1.423.380 persones al 1997 a superar el dos milions l’any passat, fet que representa un increment del 41,25%.

En relació amb els valors mínims, l’augment ha estat del 36,6%, i hem passat de 800.597 persones al 2000 a 1.093.246 de persones al 2015.

El creixement dels mínims a les diferentes illes està relacionat amb el creixement que ha experimentat la població resident a les Balears en aquests anys. Les xifres provenen de les estimacions de la població actual i dels fluxes de passatgers que entren i surten dels diferentes ports i aeroports de les Illes.

Si prenem en consideració que AENA ha fet públiques aquesta setmana les seves estimacions per a aquest estiu, podem pensar que la tendència anirà a l’alça, ja que preveuen més d’un 15% d’increment en moviments aèris a Mallorca i Eivissa i més del 9% a Menorca respecte de l’any passat.

“No com les Bahames”

El geògraf i professor de la UIB, Macià Blàzquez, tem que el nostre cas acabi com el de les illes Bahames on, assegura, la població local ha perdut les seves arrels culturals i el control sobre el govern de les illes està en mans de lobbies econòmics que construeixen casinos, urbanitzacions, hotels de luxe...

Afirma que aquesta pressió afecta les infraestructures i l’espai vital dels balears. Això suposa també duplicar el consum elèctric, d’aigua i la generació de residus. Segons el geògraf, hem de prevenir un escenari de pèrdua de poder democràtic, ja que “el capital es fixa en aquest territori i cerca un major control a través de canvis legislatius i de plantejamen”. Blázquez confia en l’ordenació del territori per poder contenir la massificació, i lamenta que el turisme que més mal fa, segons les seves investigacions, és el de qualitat (per la quantitat d’infraestructures que necessiten, com camps de golf, de polo, grans urbanitzacions, etc.) i no el que s’amuntega a la Platja de Palma.

Una de les solucións vàlides per a ell és “tancar el grifó” i posar un límit d’IPH de dos milions de persones, fent decréixer l’aeroport si és necessari. “És una qüestió de responsabilitat i és tota nostra”, afirma.