"A les persones que trien el nou rector de la UIB potser no els interessa canviar el sistema de contractació"
Miquel Comas afirma que té un gust "agredolç" després de guanyar tres sentències contra personal de la Universitat
PalmaQuan Miquel Comas va presentar un recurs denunciant un procés de contractació de la UIB al qual s'havia presentat, no esperava trobar-se amb tres demandes civils per vulnerar el dret a l'honor i calumniar professorat universitari en declaracions a mitjans com aquest diari. Tampoc no esperava que el procés judicial li fes deixar la política mesos després d'entrar com a regidor a l'Ajuntament de Palma per Som Palma. Ara, amb tres sentències fermes al seu favor i amb el recurs que li podria haver donat la plaça de professor encara sense resoldre, afirma que té un gust "agredolç".
Creis que el vostre cas servirà per canviar la política de contractació de la Universitat?
Malauradament, no. Les meves expectatives són baixes. Ara hi ha eleccions i l'equip liderat pel senyor Huguet a mi no em dona esperances per pensar que pugui tenir aquesta qüestió al seu programa de govern. De fet, l'informe de la Sindicatura de Greuges –publicat el 2014 i que denuncia determinades pràctiques– era molt clar i pedagògic. Feia unes propostes molt concretes per millorar el sistema de contractació, però va ser ignorat, es va amagar dins d'un calaix i no se n'ha tornat a parlar. Durant aquests anys s'ha perdut l'oportunitat d'engegar tot aquest procés de reforma.
Ho veis més factible amb un rectorat dirigit per Rafel Crespí?
Confii que, si finalment surt la seva candidatura, això serà una prioritat, però tinc la impressió que és un tema un poc espinós i tabú dins la campanya rectoral. Així com està organitzat el sistema de votacions, la ponderació del vot, les persones que tenen a la seva mà triar qui serà el nou rector de la UIB potser no estan gaire interessades a canviar aquest sistema de contractació. M'agradaria que hi hagués una declaració institucional, no només des de la Universitat, que els partits polítics prenguessin consciència d'això. Faria falta un pacte autonòmic per a la transformació de la Universitat, hauria de ser una prioritat per a tothom.
Tot i això, vós vàreu sortir de la política per aquest fet... Hi tornareu ara que s'ha resolt?
No tinc previst tornar a la política activa. Crec que puc donar un millor servei ara per ara des de fora dels càrrecs públics. Vaig dimitir, en part, per aquestes tres demandes, perquè considerava que no s'havia de perjudicar el projecte polític en què jo col·laborava, però també hi va haver qüestions personals que actualment pesen. L'aspecte autocrític em fa veure avui dia que el millor de mi es pot donar a un altre àmbit. Vull que quedi clar que, si faig aquestes declaracions, és perquè crec que és la meva obligació com a persona que tenia un càrrec públic i que va dimitir per uns fets. El procés legal ha acabat i crec que he de donar explicacions, però no m'agradaria que ningú malinterpretàs això com un intent d'aprofitar aquests fets per postular-me a res. Donaré suport als projectes que em semblin coherents, però no és res personalista. De fet, jo no som allò important aquí. Allò important és l'informe de la Sindicatura de Greuges i la necessària transformació de la universitat balear i espanyola, perquè la investigació a Espanya està en coma i a l'UVI.
Us sentiu reparat amb aquestes sentències o abans heu de veure com es resol el recurs?
Em sent alleujat per la part de les demandes civils perquè la justícia m'ha donat la raó, però hi ha un gust agredolç. La sentència de l'Audiència Provincial no ha condemnat el senyor Mateu Cabot –un dels tres professors que el varen demandar– a pagar costes i això suposa una quantitat econòmica molt elevada que, per a mi, és un cop fort. A més, el recurs que jo vaig presentar encara és als tribunals i encara s'ha de decidir si la sentència, que és del 2014, s'ha executat correctament: l'any 2014 la justícia em va donar la raó i va anul·lar la selecció del senyor Pau Frau –amb qui Comas competia per obtenir la plaça a la UIB–, però la comissió de contractació el va tornar a seleccionar. Vam presentar un incident d'execució de sentència, el jutge va considerar que la UIB no l'havia executada i la va tornar a anul·lar, però el van tornar a nomenar. Aquesta darrera vegada va ser ja després d'haver-me demandat a mi civilment i és difícil pensar que pugui mantenir-se la imparcialitat... Crec que la llei administrativa hauria de motivar una abstenció de motu proprio. En qualsevol cas, no tinc gaires esperances que el recurs contenciós canviï res perquè no existeix cap instància que es declari competent per jutjar les qüestions científiques.
Un jutge no pot dir si Habermas pertany a l'escola crítica...
O si estic ajustat al perfil de la plaça. Durant el procés judicial, va venir un testimoni, el senyor Zamora Zaragoza, que és el president de la Societat de teoria crítica espanyola. Ell va dir que considera que la gran majoria de l'acadèmia creu que Habermas sí forma part de la teoria crítica, en contra de la decisió que el senyor Cabot i altres membres de la comissió van emetre. Per tant, aquesta decisió científica, que la justícia ordinària es declara incompetent per corregir, tampoc no serà corregida eventualment pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Estic decebut, en aquest sentit.
Si finalment guanyau aquest recurs, podríeu entrar a la UIB? Ho faríeu marcat?
És impossible que hi entri perquè la plaça ja no existeix: es va convocar el 2012 i tenia una durada de quatre anys. Era per fer una formació doctoral i que una persona investigàs, fes docència i acabàs la tesi. Quan aquesta plaça va exhaurir-se, la Universitat va convocar una plaça superior, d'ajudant doctor, que tenia unes bases molt concretes. El senyor Frau, segurament de manera totalment legítima (no conec els documents i, per tant, no puc valorar), va tornar a guanyar. Si finalment el TSJB declara que, per segona vegada, la UIB va incomplir la sentència, no sé com podria executar-se la resolució perquè la plaça ja no existeix. A més, el senyor Cabot i el senyor Llinàs –membres de la comissió de contractació– van analitzar el meu currículum després d'haver-me demandat civilment. Independentment del recurs que he presentat, això obre una nova via legal i amb els meus advocats estudiarem totes les vies possibles.
Com veis els resultats de l'auditoria de la UIB que parlen del mal ambient que es respira a la Facultat de Filosofia?
Aquesta auditoria fa curt, la situació a la UIB no és un clima de treball agradable i, en el departament de Filosofia i Treball Social en concret, la situació és molt desagradable. M'han esmentat algunes vegades, però jo crec que som la punta de l'iceberg i crec que potser la meva demanda va suposar l'inici de fer públics uns problemes. Però no som ningú, som la persona que apunta a la lluna i els idiotes han volgut que la gent miri el dit, i que consti que amb aquesta metàfora no m'estic referint a ningú en concret: tinc un respecte absolut pels demandants i per totes les persones que han participat en aquest procés.