Miquel Puig: "Els salaris baixos són un suïcidi"
L'economista i articulista de l'ARA Balears va analitzar anit el model econòmic espanyol i balear al Valparaiso, convidat pel Cercle d'Economia
Palma“Els salaris baixos són un suicidi com a model econòmic i social”. Així de clar ho va expressar l'economista i articulista de l'ARA Balears Miquel Puig en la seva conferència d'aquest dijous organitzada pel Cercle d'Economia. Davant un auditori conformat principalment per empresaris, economistes i professors universitaris, Puig va analitzar els principals continguts del seu darrer llibre, 'Un bon país no és un país low cost', en el que compara les principals economies del món i sobretot les europees amb l'espanyola.
Tots els indicadors manejats per l'economista, com per exemple el salari mínim, condueixen a la conclusió que “els països més equitatius i pròspers són aquells que paguen bé els seus treballadors, perquè són aquests els que després paguen impostos i sostenen l'estat del benestar. Es imposible mantenir el model assistencial que tenim si tanta gent guanya tan poc”.
Puig va desterrar la tradicional dicotomia entre prosperitat i equitat, i va afirmar que “és una falàcia que per augmentar la prosperitat s'hagi de sacrificar l'equitat. Hi ha molts països que han aconseguit les dues coses”. Principalment, segons l'economista, gràcies a una política que aposta per un salari mínim elevat, la concertació sindical, i la selecció de la immigració, exigint una certa formació acadèmica mínima.
L'anàlisi de l'economista que va ser director general de la corporació catalana de mitjans, entre moltes altres tasques d'alta direcció, no va oblidar Balears. La comparació entre la formació mínima que tenen els treballadors del País Basc i les Illes és “dessoladora”. Mentre només el 24% dels bascos que fan feina tenen únicament estudis bàsics, en el cas de Balears, aquesta xifra arriba al 41,2%. “Ens hem de demanar per què els empresaris volen gent tan poc qualificada”, sentencià.
Les illes han aconseguit crear milers de llocs de feina durant la crisi, però ocupats per immigració poc qualificada. Aquesta fórmula, en la seva opinió, “es una espiral de low cost en la que s'està basant el turisme a les Illes i altres indrets de la mediterrània, però no té perquè ser així. Cal pujar el llistó de la formació dels treballadors, l'exigència dels empresaris, els salaris, i només així es podrà aconseguir una major productivitat”. El model actual, en la seva opinió, sols condueix a la precarització, i la inviabilitat de tots els serveis públics i pensions que ha de pagar l'administració.