“No ens podem permetre que una dona demani ajuda i mori assassinada”

PalmaLa vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, M. Ángeles Carmona, participà ahir en la 17a edició de la Universitat d’Estiu d’Estudis de Gènere. “No ens podem permetre que una dona que posa un peu en una institució hagi de morir assassinada”, assegurava Carmona referint-se al darrer crim de violència de gènere ocorregut a les Illes, al Port de Pollença, el passat 29 de maig. “Ni en un jutjat, ni en una comissaria, ni en un centre mèdic... no ens ho podem permetre”, insistia. I és que el Jutjtat d’Instrucció número 1 d’Inca investiga l’actuació de la Guàrdia Civil en aquest cas, perquè sembla que hores abans de morir en mans de la seva parella sentimental, la víctima havia estat en el quarter de la Guàrdia Civil de Pollença. “És imprescindible que la dona rebi suport i confiï que serà protegida”, afirmava ahir la vocal del CGPJ.

Carmona, que és lletrada de l’Administració de Justícia des de l’any 1994, digué que Balears és la segona comunitat autònoma amb més taxa d’assassinats per violència de gènere per població, després de Castella-la Manxa i per damunt de Catalunya i València, que se situen en el tercer lloc. De fet, pel que fa a les dades d’enany, “hi ha hagut 3 assassinats per violència masclista a les Balears”, recordà la lletrada de l’Administració de Justícia. A més, des de l’any 2003, quan començaren a comptabilitzar els casos, han mort 30 dones a les Illes. Comparant les estadístiques del primer trimestre de l’any passat amb les d’enguany, Carmona explicà que tot i que el nombre de denúncies es manté, ha baixat considerablement la xifra de dones que s’acullen al dret de no declarar, una xifra que ha passat de 120 a 44. Això es considera una molt bona notícia perquè implica que “les dones senten que tenen suport, se senten fortes i van confiant amb les institucions”.

Pel que fa a les sentències condemnatòries dictades “n’hi ha un altíssim percentatge” a les Illes, tant en el 2015 com de moment en el 2016. Però, segons Carmona, s’ha d’esperar que acabi l’any per fer una valoració més rigorosa.

D’altra banda, en relació amb el ‘biogen’, el sistema de seguiment integral que empren les forces i cossos de seguretat de l’Estat, a Balears, a data de 31 de maig, hi ha 2.031 casos actius. A més, 400 dones estan sota mesures de protecció policial en vigor. El nombre d’“interns que actualment estan complint condemna per violència de gènere ascendeix a 175”, contà Carmona.

La vocal del CGPJ explicà que la institució cada any elabora un informe de tots els assassinats que es produeixen arreu de l’Estat. “Tots els assassinats que es produeixen, absolutament tots, els consideram un errada del sistema”, assegurà Carmona. “Tant si hi havia una denúncia prèvia, com si no”, aclarí. L’efecte és “devastador” per la família quan no hi ha hagut cap denúncia prèvia, perquè en alguns casos es culpabilitzen de l’assassinat. “Hem de fer més passes endavant amb l’assistència a les famílies”, defensava ahir la ponent. “En els casos que la dona ha interposat denúncia prèvia és una errada monumental, sabem que algú ha fallat en algun moment”, explicà Carmona. Per això, des del CGPJ emeten informes detallats per esbrinar què ha passat d’ençà que la dona posà la denúncia fins a la seva mort, perquè mai no torni a passar.

Un 74% d’aquestes donesmortes mantenia algun tipus de relació amb l’assassí. És més, en moltes ocasions l’assassinat es produeix en el domicili familiar “perquè l’assassí intenta la immunitat”, aclarí. “O és meva o no és de ningú, sentim moltes vegades en els jutjats”, comentà la lletrada de l’Administració de Justícia. “Aquests assassinats es produeixen amb tota la fredetat del món i amb tota l’traïdoria del món”. Hi ha dades que demostren que en molt pocs casos els agressors després se suïciden o s’intenten suïcidar, digué Carmona.

Per què les dones no denuncien? qüestionava ahir la presidenta de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere. Per por a la reacció, per por a no declarar contra el seu agressor o perquè en molts casos no volen les conseqüències que comporten les denúncies, explicà. “No vull que vagi a la presó, vull que em deixi en pau ens diuen el 99% de les dones”, afirmà. “De vegades la condemna s’aconsegueix només amb la declaració de la víctima” remarcà. “És molt normal que després d’acabar una guàrdia en la que donam moltes ordres de protecció, les dones tornin acompanyades dels seus agressors a demanar l’aixecament de les mesures cautelars o fins i tot, a sol·licitar que s’arxivi el procediment”, contava Carmona. “Crea una sensació d’impotència tremenda”, deia la lletrada de l’Administració de Justícia.