El PSIB repesca Diéguez per al Consultiu i Podem hi posa una professora de dret eclesiàstic

PalmaLa renovació del Consell Consultiu, l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma, ja està tancada i es farà efectiva la setmana vinent. El relleu de la major part dels integrants servirà perquè el PP perdi la majoria que tenia fins ara i aquesta passi a mans de l'esquerra. Totes les formacions excepte Ciutadans hi tindran membres a proposta seva. El president del Consultiu, Rafael Perera, serà un dels que no continuarà. Entre els nous integrants d'aquest òrgan hi haurà l'exdiputat socialista Antoni Diéguez, de qui s'havia apuntat que en podria ser el president. A proposta de Podem, hi entrarà la professora de Dret Eclesiàstic de la UIB, Catalina Pons-Estel.

A banda de Diéguez, el PSIB mantindrà al Consultiu a qui fins ara havia estat la cara visible de la minoria progressista, el catedràtic de Dret Constitucional de la UIB, Joan Oliver Araujo, que és membre d'aquest òrgan des de l'any 1993. Araujo ja va ser durant un temps president del Consultiu. A proposta socialista, també en formarà part l'eivissenca Maria Torres.

El PP recuperarà l'advocat Bartomeu Vidal, que va ser conseller de Cultura i president del Reial Mallorca. També hi situarà Marta Vidal. Precisament l'únic nom que balla ara és un dels que ha de proposar el PP, que no ha decidit encara si mantindrà en el Consultiu a qui fins ara n'ha estat secretari, Felio Bauzá, o a José Argüelles, que també n'ha estat membre fins ara.

MÉS hi mantindrà Maria Ballester, que ja n'era membre, i MÉS per Menorca proposa Octavi Pons, especialista en Dret Urbanístic i Ordenació del Territori. Finalment, El Pi tindrà al Consultiu Miquel Ramis d'Ayreflor, que fou secretari general de la Conselleria de Medi Ambient quan Jaume Font n'era conseller amb el PP.

El Consell Consultiu està integrat per 10 membres, que han de ser juristes de competència i prestigi reconeguts que visquin a Balears i amb més de deu anys d'exercici professional. El Govern en tria sis (Antoni Diéguez, Joan Oliver Araujo, Maria Ballester, Miquel Ramis d'Ayreflor, Felio Bauzá i Maite Vidal) i el Parlament en tria quatre (Catalina Pons-Estel, Bartomeu Vidal, Octavi Pons i Maria Torres) amb el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats. Una vegada nomenats, són ells els qui escullen el president de l'òrgan i el conseller secretari.

Si fins ara 6 dels 10 membres del Consultiu eren conservadors i només quatre eren progressistes, a partir d'ara la situació es capgirarà i, fins i tot, s'incrementarà en funció de si se suma el proposat per El Pi a la majoria progressista. Malgrat que el PSIB hauria deixat entreveure que voldria que l'exdiputat Antonio Diéguez presidís el Consultiu, altres forces d'esquerres consideren que està massa vinculat a aquest partit per poder-ho ser perquè fins a les eleccions passades era diputat socialista.

El Consell Consultiu no és un òrgan menor, és un Consell d'Estat autonòmic, la màxima autoritat consultiva en el territori de la comunitat autònoma, que actua de filtre de legalitat i control jurídic previ sobre les matèries que indica la llei que el regula. Bona part dels projectes de llei i reglaments que fa el Govern requereixen informe del Consell Consultiu, que normalment no és vinculant però que, en fer-se públic, contribueix a legitimar o no el projecte impulsat. La legislatura passada, per exemple, va ser sonat el dictamen crític que va fer el Consultiu en relació a la Llei de símbols de Bauzá, malgrat que l'òrgan tenia una majoria conservadora. Un dictamen que considerava aquesta llei inconstitucional va forçar el Govern a refer-la.