El Pacte per l'Educació es fa realitat “amb l'obligació moral de ser optimistes”

PalmaHan estat molts mesos de reunions que començaren “de manera casual i simultània a totes les Illes”, en paraules de la portaveu de MenorcaEdu21, Mar Lluch, i que han fructificat en el Pacte Social per l'Educació a les Illes Balears. Les cares de satisfacció predominaven aquest dimarts capvespre a l'auditori del Centre Social de Sa Nostra, on finalment s'ha presentat el document que han redactat de manera voluntària 25 organitzacions agrupades en cinc entitats.

“No hem vingut aquí a fer-nos la foto”, ha estat la declaració d'intencions de Manel Perelló, portaveu del Cercle per l'Educació i un dels impulsors del pacte, en començar la presentació en públic del document.

El text presentat aquest dimarts s'ha sotmès a una negociació dura i llarga, que ha passat per diversos períodes d'esmenes, per acabar sent una realitat que ara es vol traslladar als partits polítics, “als quals demanam que se'l facin seu”, ha dit el portaveu de Pitiüses per l'Acord Educatiu, Joan Amorós. “Tenim l'obligació moral de ser optimistes. Va contra la democràcia fer creure a la gent que no es poden canviar les coses”, ha afegit. I és que el record de José Ramón Bauzá signant, just abans de les eleccions de 2011, el pacte aleshores impulsat pel Cercle per l'Educació amb Alexandre Forcades al capdavant encara ressona en la ment de molts. Ara, però, des del Pacte per les Illes es té clar que la seva posició és diferent gràcies a un procés llarg de negociació i de diàleg, i que el pacte no serà paper banyat “si la comunitat educativa es manté activa i té capacitat de mobilització i de pressió”, reconeix el president de Coapa, Jaume Ribas.

Més enllà dels partits polítics, també s'ha obert el document a l'adhesió de col·lectius i de persones individuals per “fer créixer l'arbre del pacte per provocar el canvi real que permeti una escola del segle XXI”, ha dit Amorós.

Llei educativa?

De moment, “la feina no ha acabat”, ha advertit Ribas. Aquest estiu preveuen fer grups de treball entre la comunitat educativa per acordar el desplegament del pacte el curs que ve. Emperò, es preveu la possibilitat que aquest document sigui el germen d'una futura llei educativa? “És una opció”, reconeix el president de Coapa. “Sabem que és un document que continuarà demanant debat, però com s'anirà definint legislativament ho veurem sobre la marxa. Si acaba en una llei, benvinguda sigui, però ha de ser amb una previsió de molts anys”, ha afegit.

Línies mestres

Què diu el Pacte per l'Educació a grans trets? L'objectiu general és provocar un canvi profund per aconseguir un “sistema educatiu estable i no sotmès a canvis polítics, l'educació com a servei públic basat en l'equitat i la qualitat, la participació democràtica de tots els sectors implicats, i l'adequació del sistema als canvis socials i tecnològics”, ha explicat Mar Lluch.

El document s'estructura en quatre eixos bàsics: societat, polítiques públiques i organització, centres i professorat. Destaquen la introducció de la carrera docent “per aprendre a ensenyar i a formar persones lliures, crítiques, responsables i respectuoses”; l'autonomia dels centres educatius “per decidir sobre el currículum, els temps, els espais i la gestió del personal” a partir del Projecte Educatiu de Centre; i una “cultura d'avaluació en tots els àmbits, no només de l'alumnat, sinó també dels equips directius, dels docents i de l'Administració”.

“El model lingüístic és un punt essencial, però no el més important ni l'únic”, ha advertit Ribas durant la presentació, conscient que la problemàtica generada arran de la imposició del model trilingüe de Bauzá ha centrat en l'aspecte lingüístic gran part de la polèmica educativa. En aquest sentit, el Pacte advoca perquè cada centre elabori el seu Projecte Lingüístic de Centre (PLC), tot i que “la llengua catalana ha de ser l'eix vertebrador social que no volem que se'ns escapi”, ha remarcat Guillem Barceló. Així, el document recull que “la llengua pròpia de les Illes Balears tindrà un tractament preferent i se'n garantirà l'ús com a llengua vehicular, tal com marquen l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística”.

Altres aspectes clau se centren en l'equiparació de mestres i professors, “una llarga reivindicació sindical”, ha dit Barceló, i en el fet que, al contrari del que marca la LOMQE, els consells escolars tornin a ser els màxims òrgans decisoris dels centres.

Sense els sindicats de la pública

De moment, ja es disposa d'algunes entitats adherides del sector educatiu, però també de la societat civil, del tercer sector i del sector productiu. Tanmateix, els grans absents són els sindicats majoritaris a l'ensenyament públic. “Els sindicats hi han estat convidats fa molt de temps, hem parlat amb ells des del primer moment”, ha advertit Manel Perelló, qui ha afegit que “s'espera l'adhesió d'Alternativa i de UOB, ja que varen dir que subscriurien el que acordàs l'Assemblea de Docents”, redactora del document. “La porta sempre està oberta i totes les aportacions sempre seran benvingudes”, ha afegit Jaume Ribas, amb referència a l'STEI, FETE-UGT i FE-CCOO. El portaveu de l'Assemblea de Docents, Guillem Barceló, ha volgut relativitzar aquestes absències: “Molts afiliats han participat en el debat. És una qüestió de temps, no li donaria més importància”. Més contundent ha estat Pepita Costa, presidenta de FAPA Eivissa, qui ha assegurat que el Pacte “és una qüestió de canvi de paradigma” i és “normal que hi hagi reticències”.

A l'espera de més incorporacions i del compromís dels partits polítics, passades les eleccions, el mes de juny, el Pacte per l'Educació farà la “posada de llarg” amb una “gran festa”.