Per què la facultat de medicina no és una prioritat ara

Responsable de l’Àrea de Sanitat de Podem Illes BalearsUna de les conseqüències més importants de l'escassetat de recursos, en qualsevol àmbit de la vida humana, és la necessitat d'establir prioritats. Atès que implica triar, prioritzar és un dels temes més espinosos dins l’àmbit de les apostes polítiques i la realitat pressupostària.

En aquests darrers anys la sanitat ha patit serioses retallades. Davant la protecció de la salut, es van prioritzar obres faraòniques, en lloc de professionals sanitaris; es van prioritzar concessions a empreses privades; es van prioritzar els copagaments sanitaris; es van prioritzar les llargues llistes d'espera amb el consegüent deteriorament de la imatge i l'eficiència del sistema sanitari públic, fet que llavors empitjorà considerablement el benestar d’un nombre creixent de ciutadans i ciutadanes que tenien problemes per fer front a situacions imprevistes.

Segons el màxim representant dels metges, el Sr. Sendín, els llocs de feina perduts en el sector sanitari durant aquests anys han afectat 30.000 professionals d'infermeria i 10.000 metges, amb una retallada de 9.000 milions d'euros en els pressupostos sanitaris entre 2009 i 2014. Un demolidor informe de la Defensora del Poble afirma que la situació actual de la sanitat augmenta el risc de mortalitat. Però l'advertència no és nova: metges i sindicats porten avisen des de 2013 que les retallades del Govern del Partit Popular podrien costar vides humanes.

Tot i haver augmentat el pressupost sanitari aquest any un 5,6%, a la nostra comunitat autònoma no disposam d'un finançament d'acord a la majoria de les CA, i és necessari esmerçar-nos perquè el repartiment sigui equitatiu. La manera com un Govern distribueix el pressupost, igual que a quines partides s'assignen els recursos, ens permet analitzar els valors que els governants tenen sobre la salut, les prioritats sobre les quals posen el focus i com desenvoluparan les seves polítiques. Un sector important dels professionals sanitaris plantejam des de fa temps que cal un canvi de paradigma. El model sanitari actual ha tocat fons, la sanitat no pot girar al voltant de l'hospital i la malaltia. Hi ha un ampli consens que s'han d'iniciar polítiques de desinversió en el sistema sanitari tendents a desmedicalitzar. Aquest procés requereix temps, però s'ha d'iniciar sense demora.

Els sistemes sanitaris són sistemes complexos, els professionals dels quals juguen un paper determinant i fonamental, i cal planificar-ne escrupolosament la formació, ja que a més de dependre d'això la qualitat de l'assistència, la manca o excés de professionals determina directament o indirectament l'atenció sanitària prestada. Els metges són un dels pilars del sistema sanitari i és un deure de la societat contribuir a la seva formació. Ara bé, aquesta formació ha de donar-se de manera adequada, amb els recursos pertinents i quan les condicions ho recomanin. Avui tenim excel·lents professionals, excel·lentment formats en universitats fora de les nostres Illes. Consideram que seria preferible i més rendible per a la nostra societat, a hores d'ara, becar els estudiants de medicina i d'altres carreres no existents a la nostra Universitat, mentre no millorin les condicions econòmiques actuals ni el el finançament autonòmic.

Les dades analitzades ens indueixen a pensar que no hi ha motiu perquè en un curt espai de temps es posi en marxa la facultat de medicina a Mallorca, i això no és un capritx de Podem. Les recomanacions que en contra d’obrir més facultats de medicina vénen d’organismes rellevants a escala mundial, com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'OMC (Organització mèdica col·legial), el Consell estatal d'estudiants de medicina (CEEM), el Fòrum de la professió mèdica d'Espanya, que agrupa les organitzacions més representatives dels metges, la Conferència Nacional de Degans de facultats de medicina (CNDEM), la Federació d'associacions cientificomèdiques espanyoles (FACME) o la confederació estatal de sindicats mèdics (CESM). Davant aquestes recomanacions, que els col·lectius professionals illencs pressionin sobre la necessitat de posar ja en marxa aquesta Facultat, no la fa més necessària. Recordem que l'alt nivell d'endeutament públic ha estat provocat per la tendència a gastar més del pressupostat.

Les idees contràries a donar suport a la facultat, entre les quals que és "gairebé nul l'atur entre metges", és clarament una manipulació, perquè tots sabem les precàries condicions laborals que pateixen els metges sense plaça, denunciada fa només unes setmanes pel Sr. Lázaro (CISM). Aquestes veus tampoc recorden que en aquest país hi ha 10.300 metges que se n'han anat a fer feina a altres països europeus (només durant l’any 2014 van partir-ne 3.300). Per tant, consideram que el que seria preferible és millorar les condicions laborals a ca nostra i garantir que els nostres joves metges tornin i tinguin una sortida laboral digna.

També s'al·lega que becar alumnes desviava els diners cap a altres CA i que seria injust becar només els de medicina, com si la facultat de medicina ens milloràs l'equitat amb les altres carreres, o com si els nostres estudiants illencs poguessin estudiar a casa quan sabem que hi ha districte únic i la nota de tall en deixaria fora automàticament la majoria d’ells. Muntarem una universitat amb un cost d'1 milió d’euros anuals per a 5 probables alumnes illencs? No estarem una altra vegada discriminant l’alumnat d’Eivissa, Menorca i Formentera? Difícil és arribar a acords quan no hi ha intenció de diàleg.

Els ciutadans esperen dels governants que siguin honrats, que tirin endavant polítiques equitatives, transparents i que siguin eficients en la gestió dels pressupostos públics alhora que s'eradica la corrupció i es tanquen les portes giratòries. De moment, les úniques mans negres trobades són les que s'han ficat els diners públics dins les butxaques, amb la passivitat de l'oposició, que mirava a un altre costat. Les polítiques del bipartidisme i l'alternança en el poder han donat oposicions passives a l'espera d'un escenari que els fos favorable; s'ha perdut així el múscul opositor.

Ens postulam com a grup polític crític, i és de justícia que si hi ha un tema controvertit com aquest, l'analitzem en profunditat. El consens és necessari si pensam arribar lluny. Ens queda encara molt camí a fer.