Rafel Oliver, condemnat a 34 milions per l'operació de Miami, i Batle, salvat per prescripció
El Jutjat Mercantil número 2 el condemna a pagar 34 milions d'euros a BMN per l'operació de fer dues torres de negocis a Miami i n'exonera pels pèls l'exdirector general
PalmaAquesta és la primera condemna a un directiu de Sa Nostra per les operacions d'inversió que es feren durant els anys del boom immobiliari i especulatiu i que perjudicaren el patrimoni de l'entitat. Pel cas concret de l'operació fallida de construcció de dues torres de negocis al districte financer de Miami, el jutge mercantil Fernando Romero ha condemnat Rafel Oliver, responsable de participades de Sa Nostra i de la filial Invernostra, a pagar 34 milions d'euros a BMN, actual propietària de la desapareguda caixa.
El magistrat dóna per bona la tesi del demandant, BMN, que reclamava el perjudici patrimonial patit per una inversió de 50 milions de dòlars i ara ha obtingut la sentència a favor seu, la qual cosa ha obligat l'exdirectiu a pagar del seu patrimoni la desfeta. El jutge considera que l'actuació d'Oliver, defensat per Joan Buades, va ser negligent i que aquest no va dur a terme les pràctiques de control, supervisió i cautela que s'han de fer en aquest tipus d'inversions.
En canvi, l'altre acusat, l'aleshores director general de Sa Nostra, Pere Batle, s'ha lliurat de la condemna perquè el jutge ha pres en consideració els arguments de la seva defensa respecte de la prescripció dels fets en el seu cas, ja que havien passat més de 4 anys des que va partir de la caixa d'estalvis fins que es va interposar la demanda, l'any 2013. Va ser precisament aquell any quan l'ARA Balears va avançar els detalls de la fallida operació. Així i tot, el magistrat recorda al lletrat de Batle, Guillermo Alcover, que no es pot parlar de caducitat, sinó de prescripció. Batle s'ha salvat per molt poc temps, ja que el magistrat ha pres com a referència el moment en què ell va comunicar la seva renúncia, i no quan aquesta va ser formalment acceptada pels òrgans de la Caixa de Balears.
Viabilitat
Si Rafel Oliver hagués examinat els contractes de l'operació Brickell o hagués ordenat a algú que ho fes per comprovar la viabilitat de l'operació, “mai no hauria permès que es presentàs al comitè de direcció i al comitè de participades de Sa Nostra en els termes en els quals es va fer”, i que van acabar provocant una pèrdua total del capital aportat per l'entitat balear, afirma el magistrat Fernando Romero.
El jutge fa constar a la seva sentència el fet més que sorprenent de la manca d'informació que va tenir el Consell d'Administració de Sa Nostra a l'hora de prendre la decisió d'invertir els 50 milions de dòlars. No hi havia cap documentació oficial que acreditàs “tal i com diu l'acta de la reunió” que la Societat 1201 (que és a la qual participava la caixa d'estalvis i a la qual es feia el desemborsament) fos efectivament propietària dels solars on s'havien de dur a terme els diferents edificis.
Desmunta la defensa de Buades
Els magistrat desmunta l'estratègia defensiva de Rafel Oliver, dirigida pel misser Joan Buades, i manifestada ja en el seu escrit d'oposició a la demanda, que era un intent de transferir la responsabilitat de la decisió d'invertir 50 milions de dòlars per al projecte Brickell a Sa Nostra, com a propietària final d'Invernostra.
Assegura el jutge en la seva sentència que Invernostra podria perfectament haver aturat la decisió de destinar aquella quantitat milionària a fer dues torres a Miami, per molt que Sa Nostra hagués decidit aportar-hi els recursos. Invernostra era el vehicle inversor i, per tant, segons el jutge són els seus màxims executius els responsables del succeït.
Fins i tot, el jutge diu que “no té cap sentit” que Rafel Oliver intenti desviar l'atenció aportant documentació sobre decisions de Sa Nostra de ratificar acords presos per Invernostra, i que poc tenen a veure amb el fons de l'assumpte, que és la decisió d'aquesta societat de dedicar 50 milions de dòlars a una operació qualificada pels perits com a inviable des del primer moment. “Va ser Sa Nostra qui es va ajuntar a la decisió del Consell d'Administració d'Invernostra, i no a l'inrevés”, afirma el jutge.
A més, el magistrat considera fonamental per delimitar la responsabilitat de Rafel Oliver en la inversió, completament fracassada, la declaració d'Elena Medina, responsable de riscos de Sa Nostra, que va detallar com el ja condemnat era precisament membre del comitè d'inversions de la caixa d'estalvis, i va jugar un paper clau per a la presa de la decisió. “Sense l'informe favorable del sr. Oliver, el projecte Brickell mai no hauria arribat al Consell d'Administració d'Invernostra”, afirma la sentència.
Escrupulós
En definitiva, el jutge de reforç del Jutjat Mercantil número 2 de Palma sentencia que no es pot obviar que “estam parlant de l'executiu d'una entitat financera, i per això és inherent a aquest càrrec ser escrupolós a l'hora d'avaluar tant els beneficis com les pèrdues que pogués generar una determinada operació d'inversió o finançament”.
Recorda el magistrat que tant Pere Batle, aleshores director general de Sa Nostra, com Rafel Oliver compartien càrrecs tant a Invernostra com a Sa Nostra, per tant “no tenen cap sentit les al·legacions que fan” intentant traslladar la responsabilitat a la caixa d'estalvis com a matriu i entitat que finalment aporta els recursos, ja que en qualsevol cas els dos executius eren presents a la discussió i la promogueren, tant en el si de la caixa com en el d'Invernostra.
El magistrat ha donat per bons molts dels arguments dels perits que va contractar BMN, i que durant el judici es varen cansar de dir que era una inversió “clarament” de risc, fins i tot molt poc viable. A més de les dues torres a Miami, hi havia una altra operació a Las Vegas, que els perits qualificaren de poc acreditada, i sense cap estudi rigorós des del punt de vista financer. També afirmaren durant la vista que si els directius haguessin estat diligents, i haguessin demanat els corresponents informes, mai no haurien autoritzat aquella operació en una zona on Sa Nostra no tenia cap experiència ni coneixement específic.
A totes aquestes acusacions dels especialistes durant el judici, els directius de Sa Nostra argumentaren que no pogueren fer els controls necessaris, ja que els documents “estaven en anglès”.
Els perits també criticaren amb duresa el fet que no es comprovàs el patrimoni real de les dues persones que aconseguiren els 50 milions de dòlars de Sa Nostra. Joan Tolo Seguí, arquitecte i habitual en operacions urbanístiques polèmiques com la de Son Puig, i José Pedro Iglesias, varen aconseguir el botí de Sa Nostra amb, segons els perits, un patrimoni real de dos trasters i un aparcament.
