EXTERNALITZACIÓ I CONDICIONS LABORALS

Son Sant Joan: rècord de vols i de contractes precaris

El personal eventual de càrrega de maletes aspira a acumular tres feines per tenir un sou digne

L’arribada de les companyies ‘low cost’ i la desregulació que ha permès AENA han empitjorat considerablement les condicions laborals del personal de terra.
Jaume Vinyas
03/06/2016
3 min

PalmaBiel surt de la feina a la 1 de la matinada i se’n va a dormir al cotxe, aparcat al pàrquing de l’aeroport. El torn següent comença a les 6 del dematí i no li surt a compte anar a ca seva i tornar. Prefereix quedar dormint a l’aeroport. En Biel treballa a temps parcial a dues empreses diferents del servei de handling (tècnicament, servei de terra; en general, els qui carreguen i descarreguen les maletes) i aquesta setmana li ha tocat la pitjor combinació de torns possible. Altres vegades potser no li toca quedar a dormir, però s’hi ha de passar tot el dia per fer un torn de tres hores al matí i un altre, de tres hores més, al capvespre, amb una altra companyia. El més frustrant és que ni treballant en dues empreses diferents no li queda un sou digne. Allò ideal seria aconseguir un tercer contracte, però llavors “l’afortunat” s’ha d’enfrontar a un altre malson: combinar els horaris.

Les empreses coneixen perfectament que els seus treballadors eventuals han de recórrer a la multicontractació per sobreviure. No ho prohibeixen, però tampoc ho faciliten. “Normalment, els torns van canviant cada setmana, però no és estrany que t’imposin un canvi de torn d’un dia per l’altre. T’envien un correu sense justificació, sense contacte humà”, explica Marc, un eventual que, com Biel, ha demanat ocultar la seva identitat. Llavors, cal cercar un company que et canviï el torn, una necessitat que no sempre és fàcil. Si un treballador no aconsegueix relleu, rep una falta. Quan n’acumula tres, se’n va al carrer.

Aquesta espècie de “mercat persa” de torns afegeix més pressió al dia a dia d’uns professionals que, a més, han de bregar amb les exigències creixents de les companyies. “Ara ja demanen que tinguem l’avió llest en 30 minuts”, assenyala. Un ritme que, en ple estiu, pot fer perdre més d’un parell de quilos al treballador que es vegi obligat a descarregar 140 maletes a l’estreta cabina d’un xàrter qualsevol.

Casos com el de Biel i Marc no són aïllats a l’aeroport de Palma, un dels pocs que són rendibles a l’Estat però on les condicions laborals són mínimament suportables. La situació ha empitjorat des de l’any passat, quan AENA va autoritzar un tercer operador de handling a causa de l’increment del nombre de passatgers. “El plec de condicions obligava a rebaixar el preu que es paga a les companyies pel servei entre un 20 i un 25%”, explica Pepe Cambrón, d’UGT. “Sobre qui havia de repercutir aquesta retallada?”, es demana, irònic.

Desregulació i precarietat

Marc va començar a fer feina a l’aeroport el 2008 i, aleshores, les situacions no eren tan dolentes. Els sindicats coincideixen a assenyalar l’any passat com el punt d’inflexió. Amb tot, l’únic problema no és que hi hagi un tercer operador, sinó que, en realitat, n’hi ha tres més: les companyies de baix cost a les quals AENA autoritza a fer autohandling. Aquesta figura trosseja encara més el mercat i contribueix a la precarització. “Tenim un conveni en què les condicions de subrogació estan perfectament definides, però ja et pots imaginar que, amb aquestes companyies, apareixen molts forats”, explica Cambrón. Josep Ginard, de CCOO, indica que, actualment el 51% dels treballadors pertanyen a les tres companyies i la resta a l’autohandling. Tots dos sindicats assenyalen AENA com a principal responsable d’aquesta situació. “AENA és qui reparteix joc”, diu el dirigent d’UGT. “Si AENA supervisàs o aplicàs clàusules socials als plecs, aquestes situacions no es produirien”, diu Ginard.

Cambrón augura que la situació encara empitjorarà més quan la companyia Norwegian, que tot just acaba d’obrir una base a Palma, sigui autoritzada a fer-se l’ auto-handling, presumiblement, diu, cap al mes d’octubre. Llavors, ja hi haurà set empreses que es disputaran un pastís que només dura sis mesos a l’any.

I, així, mentre Son Sant Joan continua batent rècords de passatgers, els treballadors cada vegada s’aniran amuntegant més al pàrquing per poder dormir unes hores entre torn i torn mentre somien en un tercer contracte de 15 hores setmanals.

stats