El TSJIB anul·la l'ús públic de la façana marítima de Palma

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat part de la reparcel·lació de la façana marítima aprovada per l'Ajuntament de Palma el 2011. Aquesta decisió implica que caldrà refer la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) i tornar a calcular el que correspon a Endesa després de perdre el solar de Gesa a primera línia, que el Consistori va destinar a equipament públic.

Amb tot, l'Ajuntament ha explicat que amb tota probabilitat apel·larà el dictamen al Suprem, ja que implicaria la pèrdua d'un espai lliure i aniria en contra dels interessos de la ciutat.

Els jutges diuen que si bé accepten la protecció de l'edifici, considerat com a Bé Catalogat el 2007, creuen que la compensació estaria fonamentada en el Pla Busquets (2003-2004), elaborat durant la legislatura d'Aina Calvo, més antic que el pla urbanístic aleshores vigent i que no hauria qüestionat ni apel·lat ningú.

Els magistrats consideren que el PGOU de Palma, que va suposar la reordenació d'un tram de la façana marítima que incloïa l'edifici de Gesa, va fonamentar-se en el mateix règim d'equivalència entre uns solars i uns altres i en els mateixos valors, si bé hi mancava, entre d'altres coses, un estudi de mercat. Per tant, es tracta d'un dictamen que "trastoca completament l'edificabilitat i els aprofitaments".

Segons fonts del Consistori, que està estudiant si recorre la sentència, aquest dictamen no té cap relació amb la declaració que fa més d'una dècada va impedir al constructor i històric president del Barça Josep Lluís Núñez construir pisos de luxe on la companyia elèctrica té actualment la seu central, com podria pensar-se. Cal recordar que aquests fets varen dur Núñez a emprendre una batalla jurídica contra el Consell, aleshores en mans de Maria Antònia Munar, que acabà desembocant en l'obertura del cas Can Domenge.

Antecedents

La sala recorda que Endesa era propietària d'un solar de 27.156 metres quadrats a primera línia, on se situa l'edifici de Gesa, que estava previst que fos enderrocat i donava lloc a un terreny de tres illes amb ús residencial plurifamiliar i una edificabilitat de 37.109 metres quadrats.

D'altra banda, en una altra sentència relacionada també amb la façana marítima i dictada pel TSJIB en la mateixa data, el tribunal ha declarat conforme a l'ordenament jurídic la modificació del PGOU per suprimir la vinculació entre el Palau de Congressos i l'hotel com a projecte conjunt, tot desestimant el recurs d'Endesa contra aquesta modificació del PGOU acordada pel ple de Cort el maig de 2013.

Cal tenir en compte que la part que presentà recurs al·legava arbitrarietat de l'Ajuntament de Palma en exercir la potestat urbanística, perquè l'adjudicació al Consistori de les parcel·les on se situen el Palau de Congressos i l'hotel es va fonamentar el 2007 en la necessitat de vincular-les ambdues, i perquè desvincular-les comporta que es converteixin en un bé susceptible de vendre's.

El TSJIB assenyala en la sentència que no adverteix arbitrarietat i que la decisió de desvincular les dues parcel·les "respon a un criteri de racionalitat urbanística".

La sala recorda que l'Ajuntament de Palma va justificar el canvi pel fracàs dels concursos per a l'explotació conjunta del Palau de Congressos i l'hotel, i perquè la gestió separada de tots dos era més factible, criteri que "de cap manera es considera arbitrari o que incorri en desviació de poder, sinó que es tracta del que l'Administració ha considerat més oportú per a l'interès públic".