La UIB va donar per bo un assaig clínic d’Escribá que no existí

PalmaEl vicerector d’Investigació i Post-grau de la UIB, Jaume Carot, va sentir alguna cosa més que “rumors”(tal com va admetre en roda de premsa l’11 d’abril) relacionats amb les presumptes irregularitats comeses pels catedràtics Pablo Escribá i Xavier Busquets, que dimarts hauran de declarar davant el jutge, acusats d’un delicte d’estafa major.

Carot i el vicerector d’Innovació i Transferència, Jordi Llabrés, varen rebre, el 15 de maig de 2014, una carta signada per dos científics que treballaven amb el polèmic catedràtic en què alertaven dels dubtes que tenien sobre les dades que Escribá havia inclòs en una de les patents que té registrades i en la qual la UIB figura com a titular. En conseqüència, manifestaven la voluntat de “renunciar immediatament” a aparèixer com a coinventors de la patent, un fet molt inusual en el món de la ciència, segons han confirmat a l’ARA Balears diverses fonts vinculades a la UIB.

La carta, a la qual ha tingut accés aquest diari, destacava “la gran incertesa que genera el fet de desconèixer tant l’origen de les dades com la identitat de les persones responsables d’una part considerable de les dades incloses en aquesta patent”. Segons expliquen en l’exposició dels fets, que ocupa quatre folis, les sospites havien començat l’agost de 2013 quan, “arran d’una recerca bibliogràfica que es realitzà per internet”, els denunciants s’adonaren de l’existència d’unes taules amb dades”, incloses dins la patent, de les quals desconeixien l’origen. Després de constatar que la resta de companys del laboratori desconeixien l’autoria de la informació, varen continuar indagant fins a trobar un total de quatre taules de dades ‘sospitoses’. “Una vegada més, no es varen poder determinar qui foren els responsables d’aquells experiments”, afirmaren.

Finalment, assenyalen que “cap dels companys de laboratori implicats de manera directa o indirecta amb els experiments no tingué, ni abans ni després de la sol·licitud de la patent, accés a les gràfiques ni a les taules en format final tal com es varen incloure a la patent ni al document on es descrivia la patent”. Els científics instaven la UIB “a prendre les mesures necessàries per impedir que es tornin a donar situacions similars per poder protegir la imatge d’excel·lència que la Universitat promou”. La resposta fou del tot asèptica.

En una carta, signada el 17 de juny de 2014, però amb segell de sortida de dia 1 de juliol, els vicerectors Carot i Llabrés es limitaven a indicar que havien donat les instruccions al director de la Fundació Universitat Empresa de les Illles (FUEIB) perquè “realitzi els tràmits necessaris per complir la vostra petició”.

Finalment, un segon punt indicava que, “malgrat que sempre s’ha intentat que tots els inventors de les diferents patents rebin tota la informació sobre la seva gestió de manera puntual, es provi de millorar aquest sistema d’informació”. La UIB, per tant, avalava els resultats inclosos a la patent, qüestionats pels investigadors.

Precaució davant Sofia

Només una setmana després d’emetre’s la resposta, la UIB publicava una nota de premsa en què es feia ressó de la publicació, en la revista científica Biochimica et Biophysica Acta - Biomembranes, d’un dossier especial dedicat “a la recerca de la UIB en el camp d’estudi de les membranes lipídiques”. La nota destacava que “l’equip d’investigadors liderat pels doctors Pablo Escribá i Xavier Busquets va dissenyar i patentar, l’any 2009, la molècula àcid hidroxidocosahexaenoic (HDHA)” i afegia que “la recerca dels investigadors de la UIB ha demostrat per primera vegada en ratolins que el tractament amb l’HDHA permet recuperar els nivells de lípids alterats per l’alzhèimer”. “En l’actualitat”, concloïa la nota, “les empreses PharmaConcept i Praxis Pharmaceuticals, sota llicència de l’empresa Lipopharma, realitzen assaigs en humans per avaluar l’efectivitat d’aquesta molècula en el tractament de l’alzhèimer”.

Fonts de la UIB han confirmat a l’ARA Balears que diversos professors es varen dirigir al rectorat, en publicar-se la nota, per posar en dubte l’existència d’aquests assajos clínics. Segons expliquen aquestes fonts, Escribá fou requerit per donar-ne explicacions i, després d’escoltar-lo, se li varen donar instruccions que no tornàs a mencionar els assajos clínics dels quals, avui dia, és impossible trobar evidències, segons ha pogut comprovar aquest mitjà.

Tot i així, la UIB no va posar cap impediment perquè, un mes i mig després, la reina emèrita Sofia realitzàs una visita privada al laboratori d’Escribá. La petició va provenir de la mateixa esposa de Joan Carles I, qui es va interessar per les activitats d’Escribá i el seu equip després de veure per televisió una notícia que hi feia referència. Huguet, Carot i Llabrés varen encapçalar l’àmplia comitiva de la universitat que va acompanyar Sofia en la visita. Escribá, fins i tot, va arribar a impartir una classe magistral, segons recullen les fotografies que va distribuir la UIB. La nota de premsa corresponent, de dia 25 d’agost de 2014, subratlla que “la recerca dels investigadors de la UIB ha demostrat per primera vegada en ratolins que el tractament de la molècula HDHA permet recuperar els nivells de lípids alterats per l’alzhèimer”. Ni una referència, en aquesta ocasió, als assajos clínics amb humans. Ni Carot ni Huguet han fet referència, tampoc, a aquests fets en les explicacions que han donat fins ara respecte del cas. “Nosaltres podem parlar del que ha passat a partir de 2013”, va dir Huguet dimecres, en les úniques declaracions públiques que ha fet sobre el cas després d’admetre que, el 2011, la llavors síndic de greuges, Joana Maria Petrus, va rebre una “relació de fets” sobre les activitats d’Escribá que no va suposar l’obertura de cap expedient.

Silenci absolut respecte de la patent

La UIB no es pronuncia sobre l’assaig en humans que el doctor Pablo Escribá assegura haver realitzat entre octubre de 2000 i desembre de 2011, dotze anys abans del primer assaig clínic, i que figura en la patent de la molècula que, posteriorment, s’ha conegut com a Minerval, en la qual la universitat figura com a titular. Tot i que, oficialment, no es nega a donar explicacions, la veritat és que encara no ha respost el correu que va sol·licitar que se li enviàs amb les preguntes, i que fou remès dilluns.

La patent fou registrada el 2002, quan el rector era, justament, Llorenç Huguet.