‘Units Podem MÉS’, el somni de l’esquerra per combatre el PP

PalmaPer 103 vots a favor, 26 en contra i 8 abstencions, l’assemblea de MÉS per Mallorca va acceptar ahir la proposta de Podem de situar un econacionalista al número tres de la candidatura conjunta.

El nom de la marca que concorrerà a les eleccions al Congrés dels Diputats del pròxim 26 de juny és Units Podem MÉS i la persona elegida per ocupar aquest tercer lloc és Antoni Verger, qui ja va ser el cap de cartell de MÉS a les anteriors eleccions generals. En cas d’aconseguir l’escó, Verger el cedirà a Aina Díaz (que anirà de 4), de Podem, d’aquí a dos anys, just a la meitat de la legislatura.

Els número u i dos de la coalició l’ocuparan l’exmagistrat de l’Audiència Provincial Juan Pedro Yllanes i la menorquina Mae de la Concha -que ja varen encapçalar la llista de Podem per Balears als comicis del 20 de desembre passat, quan el partit morat es va presentar en solitari.

La nova marca electoral es presenta amb reptes ambiciosos i alguns dirigents de Podem apunten al quart escó com a objectiu, la qual cosa suposaria superar a les Illes el Partit Popular, que va obtenir 3 representants al desembre.

Torna Verger

D’aquesta manera Verger, que havia anunciat una retirada momentània de la política, torna a primera línia.

Es dóna la circumstància que Verger té llaços familiars precisament amb Yllanes i és més que notòria la seva sintonia personal.

L’acord entre Podem i MÉS arribà in extremis -a tocar de les 22 hores, només a dues hores de tancar-se el termini perquè les distintes formacions presentassin la seva decisió de concórrer en coalició- i després d’una setmana en què l’entesa s’havia donat per ‘morta’ en diverses ocasions.

De fet, dirigents d’una i altra formació han creuat paraules gruixades a les xarxes socials i s’han acusat mútuament de rebentar les negociacions. Cal recordar que l’oferta de sortida de Podem, bàsicament a instància de la cúpula estatal, consistia a cedir el número 4 d’una eventual llista conjunta a MÉS, proposta que als econacionalistes van trobar “humiliant”. MÉS demanava el tercer lloc de la candidatura a la Cambra baixa i les posicions es varen enrocar. Un dels altres elements de discussió era si el diputat de MÉS podria passar al grup mitx una vegada al Congrés. Podem i MÉS acordaren que el diputat ecosobiranista quedarà al grup parlamentari de la formació morada, però sense estar sotmès a la disciplina de vot i mantenint la independència propositiva, sobretot en les qüestions que tenguin a veure específicament amb Balears i amb temes com el dret a decidir.

En el cas del Senat, Esquerra Unida ocuparà el segon lloc de la candidatura i MÉS la suplència d’aquest segon senador, per poder optar als dos darrers anys de legislatura.

L’impuls final de Camargo

Durant el dijous quan la direcció de Podem a Balears, i especialment la diputada autonòmica Laura Camargo, varen voler fer un darrer intent per convèncer la resta del partit que s’havia d’optar per una major generositat i accedir que MÉS ocupàs el tercer espai de la papereta electoral, atentent també al pes de la formació i a la seva previsible aportació de votants, a més de la confluència programàtica, que era pràcticament total de cara a aquesta cita amb les generals. Tot i que els posicionaments havien quedat una mica allunyats, i a més s’acumulava una certa tensió manifestada a les xarxes socials per destacats dirigents d’ambdues formacions, es posà en marxa una darrera ofensiva. Camargo havia defensat des del primer moment la importància de la confluència dins la seva formació, i havia assegurat als seus més reacis, els anti nacionalistes, que un front comú a l’esquerra del PSOE era l’oportunitat històrica d’assolir el millor resultat i ser la llista més votada.

La portaveu parlamentària va parlar en diferents ocasions amb els principals càrrecs de la formació a Balears i amb els líders a Madrid, inclòs Pablo Iglesias, i a la matinada de divendres el consell ciutadà autonòmic va votar a favor de cedir el tercer lloc al Congrés. Ahir matí, l’esperança retornava a ambdues formacions, i l’acord semblava a tocar, com va ser una vegada ratificat per l’assemblea ecosobiranista.