La Universitat de les Illes Balears, entre la saviesa i la precarietat

PalmaLa idea originària del paper del ‘professor associat’ és la d’un professional que desenvolupa des de fa anys una feina i que, gràcies a la seva experiència laboral, assumeix puntualment col·laboracions amb la universitat per tal d’aportar una formació dels estudiants més vinculada a la pràctica. Segons Maria Antònia Fornés, vicerectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la dels associats “és una feina complementària”, ja que “tenen una feina principal fora de la universitat i, a part, venen a fer algunes hores de classe setmanals”.

Salaris baixos

Quin és, aleshores, el problema? En primer lloc, “la universitat decideix pagar als associats el que seria el rang salarial més baix possible”, afirma Rosa Miró, membre de la secció sindical de CCOO. La remuneració econòmica que obté aquest docent “serveix per cobrir poca cosa més que la benzina per venir a fer feina”, lamenta. Igualment, el recompte de les classes també se’n veu afectat, perquè “no es reconeix el temps que el professor dedica a preparar una sessió, sinó que només es computen les hores en què el docent és físicament a l’aula”. El resultat, segons explica, és que treballadors amb un contracte molt reduït acaben fent feina moltíssimes hores “perquè la situació no està ben regulada”. Per part seva, la vicerectora afirma que “així funciona per a tots els tipus de docència” i les hores que un professor inverteix a preparar les classes “van incloses en el sou”.

Segons un informe del 2008 sobre la retribució del Personal Docent i Investigador a la UIB, si bé un ‘professor contractat’ cobra un salari base mensual de 1.135,11 euros, un ‘professor associat’ en rep 165 de mensuals si treballa tres hores a la setmana o 331,31 per impartir classes lectives de sis hores setmanals.

El salari base indica la retribució que percep un professor quan entra a la universitat, sense tenir en compte les pagues complementàries, establertes per conveni, a més de la xifra relativa a la residència, que es paga als residents de l’illa. Mentrestant, els docents en qualitat d’‘ajudants’ cobren un salari base mensual de 908,07 euros i els professors anomenats ‘col·laboradors’ reben un salari de 1.135,11 euros.

El rectorat “no té competències sobre el sou de cap professor”, afirma Fornés, el qual “ens ve donat pel Ministeri”. No obstant això, admet que “és cert que cobren poc, jo som la primera que ho diu” i “és evident que haurien de cobrar més”.

Per acabar, tenint en compte que la feina de docent no és la principal dels associats, Miró afirma que “també succeeix que molts d’ells opten per fer-se autònoms, situació que fomenta la precarietat”.

Obrir-se camí a l’acadèmia

Tècnicament, aquest tipus de professor és la persona que forma part del Personal Docent i Investigador de la universitat que també fa feina en un altre lloc, però que és contractada per impartir assignatures concretes amb un perfil molt determinat. L’associat, per acabar sent seleccionat, ha de demostrar que té coneixement en algun àmbit de la docència universitària, ja sigui mitjançant publicacions o hores de formació reglada. Fornés explica que la figura d’aquesta classe de docent “no està pensada per fer carrera acadèmica” i només té assignades funcions docents i no investigadores”. No obstant això, Miró creu que, en la pràctica, l’objectiu de molts professors associats és “fer carrera docent”, perquè “com més hores i més publicacions, més possibilitats té d’acabar gaudint d’un contracte a jornada completa”.

Percentatges

Segons Miró, “la UIB no inverteix grans esforços a fer transparent la informació sobre els seus treballadors, encara que sabem que actualment el professorat associat suposa el 46% del total de la plantilla docent”, xifra que el vicerectorat rebaixa a un 40%. Per altra banda, “cal tenir en compte que hi ha molts associats que només imparteixen una hora setmanal”, apunta Fornés, qui afegeix que “els que ens agradaria i el que hem intentat fer durant aquest any en què hem estat en el rectorat és anar disminuint el percentatge dels associats i augmentar el dels professors permanents”. En aquest sentit, admet que és un percentatge “excessiu” i, a més, explica que per reduir aquesta xifra “la principal limitació que té la universitat és el pressupost”.

Alexandre Miquel, professor de la UIB i també membre de CCOO, opina que cada vegada hi ha més associats, perquè constitueixen “mà d’obra barata” a la qual, a més, “s’exigeix que tingui una altra feina perquè, d’aquesta manera, ja té coberta la Seguretat Social”. Per altra banda, recalca que, si bé la raó de ser de l’associat és ser “una figura purament de suport” i “conjuntural”, en la pràctica “tot això s’ha desvirtuat completament” i la universitat ha esdevingut una mena d’“empresa de treball temporal, en la qual una persona fa la mateixa feina que una altra, amb la diferència que la primera és com si treballàs per a una empresa externa i amb un sou mínim, mentre que la segona gaudeix de les condicions laborals d’un treballador fix”.

L’“excusa”, explica Miquel, és que des de la crisi no es permet convocar places noves ni incrementar la plantilla del funcionariat, encara que això ha estat aprofitat per la institució acadèmica per reduir despeses. Ara, afirma el professor, “caldria fer una taxa de reposició de gairebé el 200% per tal de recuperar el mateix percentatge de professors contractats que teníem abans de la crisi”.

El resultat, continua Miquel, és que “la universitat en dona la culpa al Govern, que en té, però la UIB també ha afavorit aquestes formes de contractació”. Tanmateix, “a la Universitat de les Illes Balears tenim associats estructurals”.